Tots contra Motas, però alguns no tant

La pica­ba­ra­lla elec­to­ral dels dar­rers 15 dies a Sant Feliu de Guíxols ha estat de per­fil força baix, com a mínim de por­tes enfora. L’alcalde, Car­les Motas, par­tia amb l’avan­tatge de ven­dre l’obra d’un govern lide­rat per Tots per Sant Feliu (TSF), i ha evi­tat al màxim entrar en con­flic­tes. Entre els altres nou aspi­rants, JuntsX­Cat aspira a defen­sar la con­dició de força més votada fa qua­tre anys i arti­cu­lar una alter­na­tiva a Motas, per a la qual, però, neces­si­ta­ria enten­dre’s amb un dels socis que l’alcalde ha tin­gut aquest man­dat. L’espai hereu de l’antiga CiU s’ha reno­vat amb Cris­tina Vicens i un equip també rejo­ve­nit: una vir­tut, però, que alhora pot ser un hàndi­cap pel menor conei­xe­ment entre l’elec­to­rat tra­di­ci­o­nal de Joan Alfons Albó. Ha enter­rat la des­tral de guerra per Rius i Cal­vet, però vol con­sens per a la resta del pas­seig i insis­teix en un pàrquing en pri­mera línia que ni els grups del govern ni l’esquerra alter­na­tiva veuen clar.

Per ordre de repre­sen­tació el 2015, ERC també ha apos­tat per una cara nova, Sílvia Romero, relle­vant l’històric Jordi Vilà amb una exre­gi­dora que havia estat com a inde­pen­dent del grup de TSF. Aquest fet ha atiat rumors de tota mena: que la con­tinuïtat del pacte està feta, o que va aca­bar mala­ment amb els excom­panys. Segu­ra­ment, ni una cosa ni l’altra, perquè Romero s’ha mirat d’eri­gir en alter­na­tiva d’un exe­cu­tiu repu­blicà “i menys monàrquic” que l’actual, però dime­cres, en el debat, va ser força lle­ial als pro­jec­tes que s’han tirat enda­vant, com ara Rius i Cal­vet o el parc Cen­tral. I només va fer autocrítica en con­si­de­rar que cal començar a intro­duir més par­ti­ci­pació ciu­ta­dana.

Pel PSC, con­tinuïtat amb Josep Mel­cior Muñoz, que va saber jugar els tres edils a les urnes i ha dema­nat “rea­lisme”, sense entrar en con­flicte amb TSF i amb l’objec­tiu de gua­nyar pes dins d’un futur govern, si obte­nen més repre­sen­tació. Els soci­a­lis­tes gui­xo­lencs van fer un per­cen­tatge força accep­ta­ble en els dar­rers comi­cis, en el pit­jor moment de la sag­nia de vot del PSC, i con­fien en el rebuf de la victòria esta­tal de Pedro Sánchez, tot i com­par­tir fron­tera elec­to­ral amb la nova llista de Cs i, fins i tot, amb un hipotètic vot útil que hagi pogut con­que­rir Motas.

Ja a més distància, final­ment, Guíxols des del Car­rer-En Comú Podem ha reco­ne­gut la feina de Jordi Llo­ve­ras i ha com­bi­nat la crítica en cam­pa­nya als grans pro­jec­tes amb un cúmul de pro­pos­tes més soci­als, com ara l’habi­tatge, la par­ti­ci­pació o un ser­vei de den­tista muni­ci­pal. El debat de dime­cres va ver­sar més sobre polítiques soci­als, a diferència de les grans polèmiques del man­dat, i Llo­ve­ras també va invo­car altres qüesti­ons en matèria edu­ca­tiva. Per exem­ple, la neces­si­tat d’un ins­ti­tut nou –com­par­tida amb les altres for­ma­ci­ons– o la rei­vin­di­cació de la jor­nada con­ti­nu­ada de matí en les esco­les de primària, força des­a­per­ce­buda en cam­pa­nya, però amb un suport majo­ri­tari entre les AMPA.

Final­ment, el MES de Pere Albó i la reno­vada CUP de Marie Fauré, que van entrar per ben poc al con­sis­tori el 2015, també s’ali­neen en les polítiques soci­als i la defensa del patri­moni, aquest dar­rer, al cen­tre de la diana durant bona part del man­dat per les quei­xes de la pla­ta­forma Alerta Sant Feliu. En cam­pa­nya, però, aquest col·lec­tiu ha vist com­par­tida la pressió amb altres polèmiques, com ara els mani­fes­tos de l’ANC i l’AMI, la bata­lla sin­di­cal judi­ci­a­lit­zada pel sin­di­cat CSIF per una pro­moció interna al cos de la Poli­cia Local, o la denúncia del club cannàbic clau­su­rat fa algu­nes set­ma­nes, per manca de llicència, con­tra el con­sis­tori i l’alcalde en plena cam­pa­nya. Cs i SOM, aquest dar­rer grup amb un dis­curs con­tra la immi­gració que ha gene­rat rebuig, són les altres dues opci­ons.