Política

L’SPD alemany, enfonsat en el descrèdit, busca líder

Nahles dimiteix com a cap del partit després del daltabaix en les europees

Merkel perd una defensora de la gran coalició abans d’arribar al mig mandat

La soci­al­de­mocràcia ale­ma­nya va apun­tar-se, ahir, el desè relleu de la seva cúpula dels últims vint anys, el d’Andrea Nah­les, pri­mera dona a pre­si­dir una for­mació de 154 anys i artífex de la ree­dició de la gran coa­lició amb Merkel.

“No tinc el suport neces­sari per con­ti­nuar al cap­da­vant del par­tit i del grup par­la­men­tari”, va comu­ni­car Nah­les, en anun­ciar la seva dimissió de tots dos càrrecs. “Res­pecte per la decisió” i “volem con­ti­nuar gover­nant amb soli­desa i res­pon­sa­bi­li­tat”, va res­pon­dre Merkel, enmig de la sotra­gada, una set­mana després de les elec­ci­ons euro­pees que van ensor­rar els par­tits de la gran coa­lició ale­ma­nya, espe­ci­al­ment el soci­al­demòcrata (SPD).

Nah­les va optar per ple­gar, enmig d’expres­si­ons de res­pecte des de la Unió Cris­ti­a­no­demòcrata (CDU) de Merkel, que feien encara més palesa la guerra bruta des­fer­mada con­tra ella els dar­rers dies des de l’SPD, exi­gint la fi de la groko –la gran coa­lició–, com si for­mar part del govern de la can­ce­llera fos el prin­ci­pal mal d’un par­tit en crisi per­ma­nent.

Nah­les ha cai­gut després de suc­ces­sius des­as­tres elec­to­rals, agreu­jats, ara, per l’ascens dels Verds, una for­mació que sí que sap con­nec­tar amb les pre­o­cu­pa­ci­ons actu­als dels ale­manys. L’abril de l’any pas­sat, quan Nah­les va assu­mir el lide­ratge de l’SPD, el par­tit bus­cava un recanvi urgent a Mar­tin Schulz, que, de ser la gran espe­rança blanca va pas­sar a enfon­sar-los, el 2017, en el pit­jor resul­tat seu en unes elec­ci­ons gene­rals, el 20,5%. Schulz va dei­xar el lide­ratge després de nego­ciar, a con­tra­cor, una nova coa­lició amb Merkel. Nah­les ho deixa ara, després d’haver cai­gut al 15,8% en les euro­pees.

Sobre­viure uns mesos

La coa­lició de Merkel va néixer afe­blida, amb uns soci­al­demòcra­tes resig­nats a no pas­sar a l’opo­sició en com­pli­ment d’una mena de res­pon­sa­bi­li­tat d’estat. Ara, costa ima­gi­nar que pugui aguan­tar fins al final de la legis­la­tura, el 2021, com vol la can­ce­llera. L’únic que pot fer-la sobre­viure uns mesos més és que, ara mateix, tots dos blocs, els con­ser­va­dors de Merkel i els soci­al­demòcra­tes, temen les urnes. La suc­ces­sora de Merkel al timó de la CDU, Anne­gret Kramp-Kar­ren­ba­uer (AKK), no té el suport tan­cat del seu par­tit.

Les dar­re­res set­ma­nes, AKK ha comès errors amb els influ­en­cers –àmbit que cal regu­lar, diu, després dels atacs rebuts per un guru de You­tube, Rezo– que la con­ver­tei­xen en ene­miga dels nous elec­tors. La inca­pa­ci­tat per arri­bar als joves és dramàtica entre els par­tits de la coa­lició. Merkel vol arri­bar al 2021 com a can­ce­llera, abans de reti­rar-se. Però sense Nah­les al cap­da­vant de l’SPD és difícil que ho acon­se­gueixi. I amb l’actual cor­re­lació de for­ces, no hi ha una majo­ria esta­ble alter­na­tiva.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia