Política

Vist per a sentència

Els independentistes catalans demanen al Suprem que torni la seva reivindicació a la política

Els presos polítics asseguren que tancats no s’han desdit de la seva convicció del dret a l’autodeterminació, com el 80% de la societat catalana

El retorn dels presos a Catalunya ha de ser immediat

Catalunya tornarà a votar, sostenen els acusats al Suprem

Els dotze inde­pen­den­tis­tes cata­lans van voler usar ahir el dret a l’ultima paraula per expres­sar el seu pen­sa­ment als set magis­trats del Tri­bu­nal Suprem, que ara hau­ran de resol­dre si s’ha demos­trat que van come­tre un delicte de rebel·lió “dife­rent i sense armes” i mal­ver­sació de fons públics, com sosté la fis­ca­lia, o només un delicte de deso­bediència per exer­cir drets fona­men­tals, com han expo­sat les seves defen­ses. Van ser al·legats valents i emo­tius.

L’exvi­ce­pre­si­dent Oriol Jun­que­ras va ser el pri­mer a inter­ve­nir perquè és el que afronta la major petició de pena:. 25 anys de presó. Va ser breu i directe. Es va defi­nir com a “pare de família, pro­fes­sor i dedi­cat de forma tar­dana a la política per ser útil, i de con­vic­ci­ons cris­ti­a­nes” i va rei­vin­di­car que “votar i defen­sar la república no és delicte”. Jun­que­ras va dema­nar al tri­bu­nal que “tor­nin la causa a la política” i que serà “pel bé de la con­vivència a Cata­lu­nya, Espa­nya i Europa”.

L’excon­se­ller d’Afers Exte­ri­ors Raül Romeva va ser més crític amb el procés judi­cial vis­cut. “L’acu­sació busca el nos­tre escar­ment.” Hi va afe­gir que “s’ha creat fal­sa­ment la idea que des de Cata­lu­nya s’odia a Espa­nya” i va acla­rir que “el que mou milers de per­so­nes és la defensa de drets fona­men­tals davant la frus­tració, comara la reta­llada de l’Esta­tut l’any 2010, la incom­prensió i la repressió”. Romeva va recor­dar que con­vo­car un referèndum “com volia el 80% de cata­lans” no és delicte i va asse­gu­rar al tri­bu­nal: “Al banc som dotze per­so­nes, però n’hi ha dos mili­ons que rei­vin­di­quen el dret a l’auto­de­ter­mi­nació.”

L’excon­se­ller de l’Inte­rior Quim Forn també va defen­sar que la seva acció ha estat política, a la qual va asse­gu­rar que es dedica des dels 16 anys amb vocació “ètica i social”. Forn va sos­te­nir: “Sóc aquí pel fracàs de la política i d’una manera no prou fle­xi­ble per inter­pre­tar la llei.” Va rei­te­rar, com el seu advo­cat, que mai va donar ordres al cos dels Mos­sos en favor de la inde­pendència de Cata­lu­nya o perquè incom­plis­sin un man­dat judi­cial o de la fis­ca­lia.

Per la seva part, l’excon­se­ller de Pre­sidència Jordi Turull va fer el seu al·legat mirant dls fis­cals i expo­sant-los el “relat deli­rant” que han sos­tin­gut per acu­sar-los de rebel·lió i va com­par­tir amb Romeva que la seva presó i judici és “un escar­ment”. Turull va asse­gu­rar: “La resig­nació és una paraula que no coneix el poble de Cata­lu­nya. Nosal­tres som un ins­tru­ment pel clam català.”

L’excon­se­ller d’Infra­es­truc­tu­res Josep Rull va fer una de les inter­ven­ci­ons més emo­ti­ves, sense papers davant i amb un rellotge per no pas­sar-se dels quinze minuts con­ce­dits pel pre­si­dent de la sala, Manuel Marc­hena. El pena­lista Jordi Pina, que ha vis­cut amb inten­si­tat el judici, va fre­gar-se els ulls d’emoció. “Amb la presó ara em pri­ven de veure com crei­xen els meus fills de 6 i 4 anys. No em trau­ran la dig­ni­tat d’expli­car-los que vaig defen­sar unes idees nobles”, va reblar.

Rull va asse­gu­rar que és un pres polític i que l’han pro­ces­sat per les seves “con­vic­ci­ons polítiques i per no haver-hi renun­ciat”. Va recor­dar com l’exmi­nis­tre de Justícia Rafal Català va expli­car a la premsa què faria el jutge Lla­rena per treure’ls de la política: empre­so­nar-los i acu­sar-los de rebel·lió. Amb tot, Rull, citant Espri,u es va mos­trar espe­rançat que el poble català se’n sor­tirà, com van expres­sar la majo­ria d’acu­sats. L’expre­si­dent de l’ANC Jordi Sànchez va expli­car a la sala que amb la seva presó pro­vi­si­o­nal han infli­git “dolor” als seus fami­li­ars i amics, que “s’ha soci­a­lit­zat a Cata­lu­nya però que alhora s’ha trans­for­mat en grans mos­tres de soli­da­ri­tat”. L’expre­si­dent del Par­la­ment Carme For­ca­dell també va expres­sar el seu sen­ti­ment, que se sen­tia cas­ti­gada penal­ment per qui era més que pels seus actes.

L’excon­se­llera de Tre­ball i Afers Soci­als, Dolors Bassa, va reve­lar a la sala que durant el judici s’ha sen­tit “indig­nada i entris­tida” per les afir­ma­ci­ons de les acu­sa­ci­ons perquè “fal­se­ja­ven” la rea­li­tat. Va defen­sar la seva innocència, perquè van com­plir un pro­grama elec­to­ral.

El pre­si­dent d’Òmnium, Jordi Cui­xart, amb un som­riure cons­tant als lla­vis va decla­rar que “no mos­tra cap pene­di­ment del que va fer”, que segueix “ la veu de la seva consciència a defen­sar drets fona­men­tals”. Cui­xart va retreure a la fis­ca­lia i a l ’advo­ca­cia de l’Estat que esti­guin “al cos­tat de l’extrema dreta” i que no dei­xarà de defen­sar el dret a l’auto­der­mi­nació dels pobles. “Ho tor­na­rem a fer”, va reblar Cui­xart, i va insis­tir que com a pre­si­dent d’Òmnium “no per­metrà que ens enfron­tem entre els pobles”.

Final­ment, l’excon­se­llera de Gover­nació Merit­xell Borràs va expres­sar el sen­ti­ment del poble català i el va situar amb el “renai­xe­ment del cata­la­nisme”, i va expres­sar el des­encís del cata­lans amb l’Oda a Espa­nya de Joan Mara­gall. L’excon­se­ller de Justícia Car­les Mundó va asse­gu­rar que el judici és “el fracàs col·lec­tiu de la política” i va desit­jar que els pre­sos polítics “siguin posats aviat en lli­ber­tat i puguin estar amb les seves famílies”. Abans, l’excon­se­ller d’Empresa Santi Vila va desit­jar que l’Estat espa­nyol “no enten­gui la diver­si­tat com un pro­blema” i va advo­car per repren­dre el diàleg. “Vist per a sentència”, va pro­nun­ciar sense flo­ri­tu­res el jutge Marc­hena.

Aca­bat el judici, el tras­lla­dat dels nou pre­sos polítics a penals cata­lans ha de ser imme­diat. El magis­trat Marc­hena ha d’eme­tre una reso­lució de la fina­lit­zació de la vista, amb el qual les defen­ses dema­na­ran al Minis­teri de l’Inte­rior que els pre­sos siguin con­duits a la presó de Lle­do­ners, que és el seu cen­tre de referència, perquè ara estan “en trànsit”. Segons fonts jurídiques, Ins­ti­tu­ci­ons Peni­tenciàries podria fer aquest tras­llat d’ofici i sense rebre la petició, i es podria fer dimarts vinent, que és quan es duen a terme les con­duc­ci­ons entre penals espa­nyols cap als cata­lans. En el cas de l’excon­se­ller Quim Forn, avui serà tras­lla­dat a la presó de Bri­ans 2, que és el cen­tre d’inter­canvi, perquè dis­sabte pugui assis­tir a la cons­ti­tució del ple de Bar­ce­lona. És molt pro­ba­ble que Forn ja es quedi en un cen­tre català si el Suprem no accepta la seva posada en lli­ber­tat, com a la resta.

LES XIFRES

52
sessions
han ocupat la vista del judici al Tribunal Suprem, en quatre mesos, del 12 de febrer al 12 de juny.

LES XIFRES

52
sessions
han ocupat la vista del judici al Tribunal Suprem, en quatre mesos, del 12 de febrer al 12 de juny.
15
minuts
tenien els processats per exposar el seu al·legat final. No tots l’han esgotat.
600
dies
en presó provisional va anunciar Forn que ha complert tancat. Els Jordis hi són des del 16 d’octubre de 2017.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia