Política

Pendents del Suprem

L’alt tribunal ha de resoldre si deixa en llibertat els nou presos polítics o si autoritza el seu trasllat a penals de Catalunya

Denega a l’exconseller Quim Forn que pugui quedar-se a la presó de Lledoners i el fa tornar al penal de Madrid demà, després d’assumir l’acta de regidor a l’Ajuntament de Barcelona

“El procés judicial s’ha fet per reprimir unes opcions polítiques”

El Tri­bu­nal Suprem no deci­dirà fins la set­mana vinent si posa en lli­ber­tat pro­vi­si­o­nal els nou pre­sos polítics, tal com ja han dema­nat totes les defen­ses, segons van infor­mar ahir fonts de l’alt tri­bu­nal. Els set magis­trats que han jut­jat els inde­pen­den­tis­tes cata­lans, a més, tenen l’última paraula sobre si els per­me­ten tor­nar de manera imme­di­ata a penals cata­lans. Ahir va sor­pren­dre que el tri­bu­nal, pre­si­dit per Manuel Marc­hena, denegués que l’excon­se­ller Quim Forn es quedi en una presó cata­lana, on va arri­bar al mig­dia perquè pugui anar avui a l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona per fer les ges­ti­ons de decla­ració de béns i acti­vi­tats i, demà, assis­tir al ple de cons­ti­tució del con­sis­tori i assu­mir l’acta de regi­dor de JxCat. Dis­sabte mateix ha de tor­nar a la presó de Soto del Real, a Madrid, ordena el tri­bu­nal, tot i que el judici ja ha aca­bat.

Sense per­dre temps, l’advo­cat de Forn, el pena­lista Xavier Melero, va dema­nar abans-d’ahir mateix a Ser­veis Peni­tenciàries de la Gene­ra­li­tat (Depar­ta­ment de Justícia) que sol·licités al Suprem si l’excon­se­ller ja es podia que­dar a la presó de Lle­do­ners, que és el seu cen­tre d’ori­gen, ja que el penal de Madrid és l’ano­me­nat de trànsit, perquè els pre­sos polítics havien d’estar a dis­po­sició del tri­bu­nal durant el judici. Abans-d’ahir els juris­tes pro­pers a l’excon­se­ller d’Inte­rior tenien coll avall que Forn es que­da­ria a Cata­lu­nya, i ara cons­ta­ten que tot s’endar­re­reix.

El tras­llat dels pre­sos polítics a Cata­lu­nya ha de ser un tràmit. La majo­ria de defen­ses han dema­nat a Ins­ti­tu­ci­ons Peni­tenciàries, que depèn del Minis­teri de l’Inte­rior, el retorn dels pre­sos a penals cata­lans. I Ins­ti­tu­ci­ons Peni­tenciàries ha de dema­nar al Suprem si neces­sita que els reclu­sos siguin a prop del tri­bu­nal, i, com que ja ha fina­lit­zat el judici, no dub­ten que res­pondrà que ja no els reque­reix. En el cas dels pre­sos de JxCat, la seva defensa, lide­rada per Jordi Pina, espera pri­mer que el tri­bu­nal resol­gui la seva petició de lli­ber­tat i després farà la demanda del tras­llat, van pre­ci­sar fonts de l’equip jurídic.

Alguns advo­cats defen­sors van fer ahir un balanç satis­fac­tori de la feina feta en aquests qua­tre mesos de judici i van treure importància a la trans­cendència donada per l’última paraula rei­vin­di­ca­tiva dels dotze pro­ces­sats. Pel por­ta­veu de l’asso­ci­ació Àgora Judi­cial, el magis­trat Xavier Gonzàlez de Rivera, l’al·legat a l’última paraula “és un dret dels acu­sats”, que els magis­trats poden tenir en compte, i –segons ell– en la causa del Suprem “no s’han apar­tat del que han dit les seves defen­ses”. Per Gonzàlez de Rivera, s’ha “des­con­tex­tu­a­lit­zat” l’afir­mació: “Ho tor­na­rem a fer” del pre­si­dent d’Òmnium. “Cui­xart va dir abans que no havia comès cap delicte i amb la seva frase es refe­ria a la mobi­lit­zació ciu­ta­dana”, va sos­te­nir. Abans i durant el judici Àgora Judi­cial ha emès comu­ni­cats vers aquest pro­ce­di­ment penal con­tra els inde­pen­den­tis­tes cata­lans en què, sem­pre amb argu­ments jurídics, ha cri­ti­cat ober­ta­ment la presó pro­vi­si­o­nal de nou d’ells, ha negat el delicte de rebel·lió i ha qüesti­o­nat la pro­hi­bició de decla­rar en català dels tes­ti­mo­nis. Crítiques com­par­ti­des pel Con­sell de l’Advo­ca­cia Cata­lana i la pla­ta­forma cata­lana Inter­na­ti­o­nal Trial Watch, que ha dut experts d’arreu per exa­mi­nar les garan­ties del judici.

Pel por­ta­veu d’Àgora Judi­cial, el balanç del judici del Suprem és que “for­mal­ment s’ha vol­gut ser cor­recte, però s’ha inter­pre­tat la nor­mal de manera molt rígida”. Pel que fa a si estan en joc drets fona­men­tals com ara el de reunió, Gonzàlez de Rivera sosté que “el punt d’inflexió ja va ser la que­re­lla de la fis­ca­lia amb un relat de fets d’una visió política deter­mi­nada, i la sentència el que pot fer és donar fona­ments jurídics per jus­ti­fi­car-ho”. Pel magis­trat, el pro­ce­di­ment judi­cial de la causa cata­lana ja no va res­pec­tar el jutge pre­de­ter­mi­nat per la llei “i s’ha fet un judici ad hoc per repri­mir unes opci­ons polítiques”.

Per la seva part, la minis­tra de Justícia en fun­ci­ons, Dolo­res Del­gado, va afir­mar ahir que el judici con­tra els inde­pen­den­tis­tes cata­lans ha estat “modèlic, sobre trans­parència i garan­ties” i es va mos­trar “con­tenta” per la manera com s’ha desen­vo­lu­pat, segons Efe. Per Del­gado, el judici ha estat mar­cat pel “gran nivell de pro­fes­si­o­na­li­tat” mos­trat pel tri­bu­nal i totes les parts. A pre­gun­tes dels peri­o­dis­tes, la minis­tra va asse­gu­rar que, tot i que és una “decisió juris­dic­ci­o­nal”, la decisió del jutge de no per­me­tre la difusió d’imat­ges del judici que comença avui en un jut­jat de Madrid sobre els ordi­na­dors de l’extre­so­rer del PP Luis Bárce­nas que van ser esbor­rats “s’aparta de la nor­ma­li­tat i la publi­ci­tat del judici oral”.

Torra cerca una estratègia unitària

Després que el judici hagi quedat vist per a sentència, el president de la Generalitat, Quim Torra, fa seu l’al·legat final de Jordi Cuixart i es proposa “tornar-ho a fer”, però no concreta a què es refereix exactament en espera de tancar la tanda de reunions amb entitats i formacions polítiques sobiranistes per decidir la resposta a una sentència condemnatòria. Torra es va limitar ahir a apel·lar a la unitat estratègica que reclamen els carrers per “mantenir el rumb” de l’1-O. “Estic obert a totes les propostes”, va afirmar durant una compareixença al Parlament per fer balanç del primer any de mandat.

“Tenim al davant mesos complicats, però el govern, el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras tenien també uns moments molt complicats i van mantenir el rumb”, va recordar.

En el mentrestant, el govern advoca per negociar el pressupost del 2019, en cap cas es planteja unes eleccions anticipades, després que ERC hagi guanyat les municipals i Junts per Catalunya, les europees, i per reprendre el diàleg amb l’inquilí de La Moncloa: “Tornem a demanar una vegada més al govern espanyol que s’assegui a la taula.” De moment, Pedro Sánchez no ha respost la carta de Torra mentre espera la contribució independentista a la seva investidura.

El president del grup republicà, Sergi Sabrià, també va apel·lar a la unitat estratègica i va parlar de passar a una “etapa de construcció” per avançar cap a l’objectiu de la independència. I des de la CUP, la diputada Maria Sirvent va donar per “malbaratat” el mandat del referèndum: “El llegat de l’1-O és ben viu, ara ja no és un mandat, que sigui almenys una guia per a intents futurs d’exercir l’autodeterminació”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia