“Sisplau, vinc de Perpinyà”
La gent mobilitzada a l’exterior de l’estadi no va acabar d’entendre el sentit de la convocatòria del Tsunami
El vespre es va acabar amb càrregues policials i barricades de contenidors cremant
Als voltants de l’estadi del Camp Nou, hores abans del partit, ningú entenia què passava ni ningú sabia exactament què havia de passar. I com que de fet no passava res d’extraordinari van començar a passar coses sorprenents, inclús grotesques. Per exemple, faltaven pocs minuts per a les vuit del vespre, hora prevista per a l’inici del matx, i un grup de vehicles de gamma alta, s’apilonaven a la plaça Pius XII atrapats per una cadeneta humana que un grup no superior a deu persones feien per impedir el pas dels cotxes al pàrquing del Camp Nou.
Els propietaris de Jaguars, Mercedes, Audis i altres cotxes per l’estil, es desesperaven veient com l’inici del partit s’acostava i no es movien de lloc. Acostumats com estan a arribar al camp en l’últim sospir i pujar des del pàrquing a la localitat amb ascensor, ahir ningú va calcular que la convocatòria del Tsunami potser els esgarraria els plans. Un dels conductors, veient que la cosa no s’arreglava, va decidir sortir del cotxe per iniciar un diàleg amb els manifestants amb l’objectiu que deposessin la seva actitud.
“Sisplau, soc de Perpinyà, i he vingut per xiular els del Madrid”, els deia l’home amb un inconfusible i impecable accent rossellonès. “Nosaltres som aquí per la independència”, li va respondre una noia que posava cara de no tenir el més mínim interès pel joc de la pilota. El culer de Perpinyà argumentava que a la Catalunya del Nord se simpatitza amb la causa independentista dels catalans del sud, intentant trobar una escletxa de comprensió entre els manifestants, que es mantenien ferms en l’encadenament.
Quasi al mateix temps, a les portes d’accés a l’estadi, les cues de persones amb l’entrada a la mà eren monumentals. El club, d’acord amb els Mossos d’Esquadra, va ordenar uns filtres d’escorcoll com poques vegades es recorden, i el pas dels aficionats era lent, molt lent, i les esperes eren inacabables, i els nervis a flor de pell en un dia en què als aficionats els agrada gaudir a la grada de l’avantmatx. Res tenia a veure el Tsunami amb aquestes cues perquè el ritme lent del filtre venia motivat per les directrius donades pel mateix club.
Des de fora el perímetre, la gent que hi havia concentrada pel Tsunami, mirant el seu mòbil, esperant una indicació que no arribava per concretar l’acció de protesta que els havia dut fins allí, s’acostaven a la tanca i alguns increpaven els guardes de seguretat. Aquests tenien la missió d’escorcollar un a un els aficionats i enviar a la brossa unes caretes de Leo Messi que s’havien repartit a l’exterior i també, en alguns controls, pancartes de clor blau que el Tsunami havia repartit amb el lema Spain, sit and talk. Com que no hi havia res a fer, que no fes estar-se allí palplantat, la contemplació dels escorcolls i la increpació als guardes de seguretat es va convertir en una de les distraccions de la gent mobilitzada.
Els més compromesos van fer cap als voltants de l’estadi a les quatre de la tarda. A aquesta hora el Tsunami havia convocat la gent, però el cert és que en aquell moment eren uns pocs centenars que, quan en van ser uns quants més, van decidir prendre la iniciativa pel seu compte, a falta d’indicacions concretes a través de l’aplicació del Tsunami, i van optar per tallar l’avinguda Diagonal, a l’altura de la mateixa plaça Pius XII. Com que els Mossos s’havien desplegat a la zona impedint l’accés per l’avinguda Joan XXIII cap a l’estadi, la gent va optar per ocupar la Diagonal, on, de seguida, s’hi va organitzar un tap monumental. Vehicles atrapats al lateral van haver d’escapar-se’n circulant un tros per damunt del parterre i les vies del tramvia, en una operació tan singular com arriscada, perquè molts d’ells relliscaven en rodar per damunt la gespa.
El cordó dels Mossos havia advertit que no obriria el pas fins a les sis de la tarda, quan els jugadors del Barça i el Madrid ja estiguessin a l’estadi, i així va ser. Aleshores, els pocs milers de persones que s’havien concentrat davant l’hotel Princesa Sofia van optar per baixar en manifestació fins davant de l’estadi encapçalades per unes grans lletres de color groc on es llegia la paraula Freedom. Va semblar en aquell moment que havia de passar alguna cosa, però no va passar res més que aquest mínim desplaçament de gent fins a davant del camp, que units als seguidors que anaven a veure el partit, van conformar una marxa en moviment que fins i tot va semblar una manifestació important.
Poc abans de les vuit, des de l’aplicació independentista es va donar les ordres de concentrar efectius a la travessera de les Corts, on es va anunciar que es projectaria el partit. Aleshores potser hi havia unes 10.000 persones a l’exterior de l’estadi. Ningú no va projectar res, els bars es van omplir de gent que volia veure el partit, i alguns dels que es van quedar al carrer, potser per avorriment, potser per matar el cuc de l’espera, van optar per increpar els Mossos d’Esquadra. Tot plegat va acabar amb escenes de càrregues, barricades de foc, corredisses i detencions.
Això del Tsunami –que com a moviment es proclama pacifista– és una onada gegantina moguda per la força energètica que desprèn un terratrèmol. Com que ahir no n’hi va haver cap, de terratrèmol, i el partit tampoc va ajudar, potser per això en comptes de l’aigua va acabar prenent protagonisme un altre cop el foc i fum de contenidors en flames al mig del carrer.