Política

La mediació basca

Més de 300 documents del lehendakari Urkullu radiografien l’intent de mediació del lehendakari entre Puigdemont i Rajoy

Els papers evidencien la voluntat catalana de negociar i el tancament de Madrid

Més de tres-cents folis de docu­ments, amb memòries de situ­ació, reculls i notes de premsa, decla­ra­ci­ons ins­ti­tu­ci­o­nals, decla­ra­ci­ons a mit­jans de comu­ni­cació, esbor­ranys de pro­pos­tes de medi­ació i car­tes, cor­reus electrònics i trans­crip­ci­ons de mis­sat­ges de What­sApp a per­so­nat­ges de la política cata­lana, espa­nyola i inter­na­ci­o­nal com ara Mari­ano Rajoy, Pedro Sánchez, Jean-Claude Juncker, Donald Tusk, l’arque­bisbe Ome­lla, Santi Vila, Marta Pas­cal i, espe­ci­al­ment, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat Car­les Puig­de­mont. Un acu­rat dos­sier que, sota el títol Segui­ment situ­ació Cata­lu­nya, recull amb exhaus­ti­vi­tat tota l’acti­vi­tat del lehen­dakari Iñigo Urku­llu amb relació al cas català entre els mesos de juny i novem­bre del 2017, el període més calent del procés català vis­cut fins ara. Pel seu interès, part d’aquests docu­ments estan trans­crits en aques­tes pla­nes, res­pec­tant la versió ori­gi­nal en cas­tellà excepte en el cas del die­tari que Urku­llu con­fec­ci­ona com a cro­no­lo­gia dels fets, que s’ha traduït al català.

La docu­men­tació a la qual ha tin­gut accés aquest diari, també dipo­si­tada a l’Arxiu de Poblet, l’Arxiu Històric d’Euskadi i la Fun­dació Sabino Arana, mos­tra com des de la lehen­daka­ritza es va moni­to­rar amb atenció màxima la recta final del xoc de trens que va cul­mi­nar amb la decla­ració d’inde­pendència del 27 d’octu­bre i l’apli­cació del 155 i com el màxim man­da­tari basc va lide­rar per­so­nal­ment una ope­ració que, ini­ci­al­ment, bus­cava una medi­ació entre Rajoy i Puig­de­mont i que, final­ment, veient la manca de res­posta de Madrid, va deri­var en la inten­si­fi­cació de la pressió al pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat perquè desistís de con­ti­nuar enda­vant amb el pla d’inde­pendència i, en parau­les d’Urku­llu reco­lli­des en aquest dos­sier, “evi­tar mals majors en l’ordre poli­ti­co­ju­di­cial i social” amb unes “actu­a­ci­ons que pogues­sin tenir con­seqüències no només per a Cata­lu­nya”.

El pri­mer con­tacte

El pri­mer con­tacte refe­ren­ciat en els papers d’Urku­llu cor­res­pon al 19 de juny del 2017. El man­da­tari basc és a Bar­ce­lona en el con­text del 30è ani­ver­sari de l’atemp­tat de l’Hiper­cor. Segons reporta ell mateix, manté una tro­bada de qua­tre hores amb Puig­de­mont al Palau de la Gene­ra­li­tat, amb dues reu­ni­ons: l’una amb la presència de l’ales­ho­res con­se­llera de Pre­sidència, Neus Munté, i un mem­bre del govern basc, i l’altra a soles amb el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. “Vaig rebre la petició que intentés fer el pos­si­ble per aju­dar-los amb el pre­si­dent del govern espa­nyol”, anota Urku­llu en la pri­mera entrada d’una cro­no­lo­gia que encapçala la docu­men­tació, que té l’última ano­tació el 27 d’octu­bre.

La relació de tro­ba­des i reu­ni­ons d’Urku­llu sobre el cas català comença a tenir una inten­si­tat inu­si­tada a par­tir de lla­vors tenint en compte que no es tracta d’un afer intern basc. Es troba o parla amb Soraya Sáenz de San­ta­maría, Mari­ano Rajoy (a La Mon­cloa, exac­ta­ment un mes després de la tro­bada amb Puig­de­mont), Pedro Sánchez, el con­se­ller Santi Vila, l’abat de Mont­ser­rat i altres líders reli­gi­o­sos, així com diver­sos repre­sen­tants soci­als de tot tipus sense espe­ci­fi­car-ne els noms.

El 20-S

El 20 de setem­bre, arran de l’actu­ació poli­cial i judi­cial davant de la con­se­lle­ria d’Eco­no­mia, tra­met una duríssima carta a Mari­ano Rajoy (hi par­larà telefònica­ment l’endemà) que comença així: “Amb el degut res­pecte, pre­si­dent: això no pot ser (i ja que està sent), no hau­ria de con­ti­nuar així. [...] Crec, sin­ce­ra­ment, que és urgent reconèixer l’existència d’una qüestió política que cal resol­dre amb espe­rit d’acord i mit­jançant el diàleg. No com­par­teixo res del que s’està fent i em pre­o­cupa la frac­tura social...” Paral·lela­ment, el mateix dia deixa un mis­satge de veu a la bústia del pre­si­dent català: “Estic molt pre­o­cu­pat. No sé en què et puc, us puc, us podem aju­dar, però estic a la teva dis­po­sició.”

En aquest punt, el lehen­dakari, que com­bina aques­tes comu­ni­ca­ci­ons per­so­nals amb decla­ra­ci­ons públi­ques en el mateix sen­tit sobre el con­flicte entre Cata­lu­nya i Espa­nya, fa un pas més i tra­met al Palau de la Gene­ra­li­tat i a La Mon­cloa algu­nes ini­ci­a­ti­ves de deses­ca­lada i nego­ci­ació. La pri­mera està datada el 4 d’octu­bre, després de mos­trar públi­ca­ment la seva repulsa a la repressió poli­cial de l’1-0 i cri­ti­car el dis­curs del rei del 3-0. És una pro­posta de tres punts que plan­teja, en pri­mer lloc, un període de dis­tensió de tres mesos durant els quals cap de les dues parts no farà cap pas uni­la­te­ral. Com a segon punt, Urku­llu pro­posa una taula de diàleg inte­grada per tres per­so­nes, res­pec­ti­va­ment, de cada govern. Per aca­bar, pro­posa que aquesta taula esta­bleixi el marc de nego­ci­ació i defi­neixi una agenda de temes. Sense expli­ci­tar-ho direc­ta­ment, mos­tra el “com­promís i dis­po­sició” a fer alguna mena de paper d’inter­me­di­ació.

De la docu­men­tació es pot deduir que mai no obté una res­posta clara de Rajoy, tot i que hi parla per telèfon en diver­ses oca­si­ons. Davant d’això, l’estratègia de medi­ació deriva pro­gres­si­va­ment cap a una pressió edu­cada però con­tun­dent al pre­si­dent Puig­de­mont perquè desis­teixi de qual­se­vol pas uni­la­te­ral. Urku­llu mos­tra una certa empa­tia amb el seu homòleg català (les car­tes, en cas­tellà, solen començar en català amb un “esti­mat pre­si­dent” i aca­bar, també en català, amb “una abraçada”), però també vet­lla perquè no se li esva­loti el galli­ner basc, com s’entre­veu en una carta datada el dilluns 9 d’octu­bre, vigília de la decla­ració d’inde­pendència con­ge­lada: “Només expresso el meu desig, com a lehen­dakari que vet­lla per la cohesió social i la no frac­tura social en un temps tan com­plex i con­vuls per tan­tes raons i per l’afec­tació del que pugui pas­sar a Cata­lu­nya també per a Euskadi en l’imme­diat i mediat futur, que el lide­ratge que et cor­res­pon tin­gui reflex en el bé comú del con­junt de la soci­e­tat.”

Després de la decla­ració d’inde­pendència con­ge­lada del dia 10, el líder basc veu una nova fines­tra d’opor­tu­ni­tat per inten­si­fi­car ja no tant la recerca d’un diàleg que comença a cons­ta­tar que a Madrid no volen sinó una marxa enrere de Puig­de­mont el més hono­ra­ble pos­si­ble. Fa, això no obs­tant, un intent amb Rajoy (amb metàfores fut­bolísti­ques que deu supo­sar que seran de més bon pair per a un lec­tor empe­dreït del Marca com és el pre­si­dent espa­nyol) per fer-li veure que la sus­pensió de la DUI és un gest de bona volun­tat que cal pren­dre com una oferta de diàleg. “Si es complís el que sos­pito que pot ser la part nuclear de la inter­venció del pre­si­dent Puig­de­mont, ho inter­pre­ta­ria amb un símil fut­bolístic: en comp­tes de joc ver­ti­cal i pas­sada cap enda­vant, és una pas­sada late­ral en horit­zon­tal que fins i tot hi pot haver qui ho inter­preti com una pas­sada cap enrere.”

Cri­des al diàleg

Urku­llu con­ti­nua fent cri­des públi­ques al diàleg amb piu­la­des a Twit­ter, defen­sant el movi­ment dila­tori de Puig­de­mont, i el 16 d’octu­bre també cri­tica l’empre­so­na­ment dels Jor­dis.

Veient la nota del govern espa­nyol del 19 d’octu­bre, tan­cant qual­se­vol porta al diàleg i avançant cap a l’apli­cació del 155, Urku­llu n’escriu una de pri­vada per recen­trar l’estat de la qüestió en la qual sosté, car­re­gant els neu­lers sobre la part cata­lana: “El procés i la deriva de Puig­de­mont/Jun­que­ras/Mas està situ­ant fora del radar l’autèntica qüestió, de manera irres­pon­sa­ble.” Unes refle­xi­ons en les quals es resigna al fet que sigui una con­vo­catòria elec­to­ral la que rede­fi­neixi la situ­ació política, amb unes valo­ra­ci­ons d’espe­cial virulència sobre la CUP: “Cal­dria anar apro­fun­dint la rasa amb la CUP i empènyer aquesta for­mació amb la major cele­ri­tat pos­si­ble a refu­giar-se als ajun­ta­ments, el seu objec­tiu pri­o­ri­tari un cop com­plerta la seva missió de reben­tar l’esta­bi­li­tat ins­ti­tu­ci­o­nal.”

El 20 d’octu­bre el man­da­tari basc fa arri­bar una llarga carta a Car­les Puig­de­mont en la qual admet: “Les meves cri­des tant al pre­si­dent del govern d’Espa­nya com a d’altres ins­ti­tu­ci­ons de l’Estat per tal que pren­guin en con­si­de­ració la rea­li­tat des de l’any 2010 estan tenint com a res­posta el silenci o no la res­posta que les deman­des cata­la­nes reque­rei­xen per a la con­vivència de rea­li­tats naci­o­nals diver­ses i l’evi­tació de la frac­tura social.” En la mateixa comu­ni­cació, insis­teix a Puig­de­mont que cal “donar una opor­tu­ni­tat a la reflexió” i li pro­posa la cre­ació d’una ponència par­la­mentària al Par­la­ment per “com­par­tir un temps de reflexió”.

L’endemà mateix Iñigo Urku­llu torna a escriure al pre­si­dent català, amb un to afectuós i empàtic que inclou fra­ses com ara “supo­sant la situ­ació en la qual et tro­bes i amb el millor dels ànims per afron­tar-la” i “si jo em trobés en la situ­ació en la qual es troba el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat”, des­grana tot un seguit d’argu­ments que reco­ma­na­rien la marxa enrere, citant fra­cas­sos com els del Que­bec, Escòcia i el pla Ibar­retxe. El lehen­dakari adver­teix Puig­de­mont que, en la seva opinió, la falta de reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal, la reacció empre­sa­rial, el poder coer­ci­tiu de l’Estat i el risc de frac­tura social fan reco­ma­na­ble accep­tar la pre­missa que “és molt l’esforç rea­lit­zat i la força acu­mu­lada, però no ha sigut sufi­ci­ent”: “En cal més. Obrim un nou cicle amb aquest objec­tiu, basat en la paciència i la insistència democràtica.” Urku­llu reco­mana al líder català con­vo­car elec­ci­ons, “no per­dre el con­trol del calen­dari ni les reg­nes de les ins­ti­tu­ci­ons”, i “pre­pa­rar-se per a una nego­ci­ació política amb l’Estat en les millors con­di­ci­ons pos­si­bles”.

A carta per dia

La relació epis­to­lar és gai­rebé diària l’última set­mana abans de la DUI. El diu­menge 22, la ter­cera carta con­se­cu­tiva, encara més llarga, amb reco­ma­na­ci­ons d’apli­car “madu­resa i intel·ligència política” i exhor­tant Puig­de­mont a pre­sen­tar-se davant del Senat durant el debat per a l’apro­vació de l’apli­cació del 155. Una altra carta l’endemà: “Esti­mat pre­si­dent. Soc molt cons­ci­ent de la situ­ació en què et tro­bes. Ho soc inten­tant posar-me en la teva pell.” Tot seguit li rei­tera la neces­si­tat de con­vo­car elec­ci­ons i, amb bona volun­tat, li fa un seguit de reco­ma­na­ci­ons ins­ti­tu­ci­o­nals des del supo­sat èxit de la via basca.

El 27 d’octu­bre al matí l’inquilí del Palau d’Aju­ria Enea fa un últim intent d’evi­tar el xoc de trens tra­me­tent una carta a Rajoy, Puig­de­mont, Pedro Sánchez, Marta Pas­cal i Andoni Ortu­zar. Resulta remar­ca­ble i sor­pre­nent, per cert, que dels 300 docu­ments dels papers d’Urku­llu no hi ha cap comu­ni­cació amb diri­gents d’Esquerra. “En aques­tes hores impul­saré un altre intent d’obrir una escletxa d’espe­rança que eviti l’agreu­ja­ment de la situ­ació...” La pro­posta con­sis­teix en l’ober­tura d’un procés de diàleg un cop pac­tada la cone­guda transacció entre elec­ci­ons i reti­rada del 155. Si Puig­de­mont con­voca, no hi ha 155. “El 155 repre­senta el fracàs de la política. Però, tot i això, el més greu és que la seva sim­ple apli­cació no només no resoldrà res, sinó que agreu­jarà encara més la situ­ació de des­a­cord i rup­tura.”

L’anàlisi i el segui­ment per part de la lehen­daka­ritza con­ti­nuen fins a prin­ci­pis de novem­bre, quan s’acaba la relació de docu­ments. Al marge de car­tes i comu­ni­ca­ci­ons més o menys ofi­ci­als, els papers d’Urku­llu con­te­nen la repro­ducció de nom­bro­sos mis­sat­ges de mòbil entre el lehen­dakari i els prin­ci­pals pro­ta­go­nis­tes de l’intent de bas­tir ponts de diàleg o, depèn de com es miri, de fre­nar Puig­de­mont. L’inter­canvi de what­sapps amb el pre­si­dent català és frenètic (reco­llits al lli­bre M’explico, de Car­les Puig­de­mont), i també és intensa amb el con­se­ller Santi Vila, l’arque­bisbe Ome­lla i l’ales­ho­res coor­di­na­dora del PDe­Cat Marta Pas­cal. Tres-cents folis de docu­men­tació i tres-cents més amb reculls de premsa, l’anàlisi en pro­fun­di­tat dels quals per­met apor­tar noves llums a una etapa clau de la història recent de Cata­lu­nya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia