Primer any entre fites, oblits i xocs interns i amb Catalunya

El govern no és el poder

Coin­ci­dint amb l’any u de la coa­lició i amb el setè ani­ver­sari de la fun­dació de Podem, el vice­pre­si­dent segon, Pablo Igle­sias, ofe­ria ahir la visió de com és l’assalt al cel des del Con­sell de Minis­tres. “M’he ado­nat que estar al govern no és estar al poder”, va dir a La Sexta. El mateix dia que a El Dia­rio Vasco el cap de gabi­net de Sánchez, Iván Redondo, defu­gia dir si es defi­neix com algú de dre­tes o d’esquer­res perquè és “huma­nista” i con­fes­sava l’amis­tat amb Igle­sias, el líder morat era rotund quan se li pre­gun­tava si creu que el guru elec­to­ral del pre­si­dent pre­fe­reix Ciu­ta­dans. “Sí. La pri­mera opció del PSOE sem­pre va ser Cs.” I el més dur en l’ani­ver­sari: saber que en un matri­moni de con­veniència es con­viu amb l’ene­mic. “Jo no em fio de ningú, jo sé qui és el meu soci de govern”, va avi­sar Igle­sias.

La dife­ren­ci­ació entre estar al govern i tenir poder arriba en un any en què Sánchez ha impo­sat en pri­mera línia els seus minis­tres del nucli més dur en cada emergència, com ara la pandèmia de la Covid-19 –i, més recent­ment, el tem­po­ral Filo­mena–, com a senyal que és el PSOE el que reté els res­sorts de l’Estat i que, en l’hora greu, Podem s’eva­pora. A més de l’obvi pro­ta­go­nisme de Sal­va­dor Illa (Sani­tat), l’ali­ne­ació titu­lar de Sánchez con­tra el virus la van for­mar Mar­ga­rita Robles (Defensa), Fer­nando Grande-Mar­laska (Inte­rior) i José Luis Ábalos (Trans­ports). Robles, que no té car­net del PSOE, crea mal­fiança a Podem pel rar atri­but de ser elo­gi­ada pel PP i Vox enmig de l’extrema pola­rit­zació.

El recor­da­tori periòdic que la cor­re­lació és de 120 dipu­tats del PSOE per 35 de Podem és omni­pre­sent, però ser el mino­ri­tari no priva Igle­sias de tenir veu pròpia en afers com ara la situ­ació dels pre­sos polítics i l’indult, la monar­quia i l’exigència d’inves­ti­gació de la cor­rupció de l’emèrit.

Rebaixa de les pen­si­ons

Si bé els xocs en la visió del con­flicte polític o sobre l’estruc­tura d’estat són estruc­tu­rals i mai són casus belli en el Con­sell de Minis­tres, és la reforma de les pen­si­ons el que s’albira com el gran test d’estrès de la coa­lició. El minis­tre d’Inclusió i Segu­re­tat Social, José Luis Escrivá, ja té un esbor­rany de pro­posta per ampliar el període de cotit­zació dels 25 als 35 anys, la qual cosa rebai­xa­ria la pensió. “Si es manté una reta­llada com la que s’està plan­te­jant, Uni­des Podem no donarà suport a la mesura”, alerta la minis­tra de Tre­ball, Yolanda Díaz. Després de con­te­nir la des­trucció de llocs de tre­ball amb l’impuls dels ERTO, el Minis­teri de Tre­ball es troba que dero­gar la reforma labo­ral del 2013 de Rajoy no només no està en el calen­dari en plena pandèmia, sinó que és com­ba­tuda per la vice­pre­si­denta Nadia Calviño.

Més imme­di­ata és la pugna pel preu de la llum en plena onada de fred, i aquí Igle­sias és pre­so­ner del que deia con­tra Rajoy. “Fer que es dis­pari la fac­tura de la llum un dia com avui només demos­tra la cobdícia de les elèctri­ques. Si el govern ho con­sent, en serà còmplice”, piu­lava a Twit­ter el 18 de gener del 2017 l’ales­ho­res opo­si­tor i ara vice­pre­si­dent. Qua­tre anys després, el preu de la llum es dis­para –en moments del dia fins als 114 euros/MWh–, i minis­tres com ara Alberto Garzón (Con­sum), d’IU, exi­gei­xen esta­tit­zar les elèctri­ques, tot i que la mesura no apa­reix en el pro­grama de coa­lició. “Naci­o­na­lit­zar ja els dic que no, no figura en l’agenda del govern”, avisa el minis­tre Ábalos diri­gint-se als d’Igle­sias. “És cert que hi ha un pic en la demanda de gas i un rècord històric del preu del gas, però no és cert que siguem els que més paguem. Al Regne Unit i al Japó paguen més”, esgri­mia la minis­tra de Tran­sició Ecològica, Teresa Ribera. La rèplica de Podem retro­nava a Twit­ter i exi­gia “impul­sar la reforma del mer­cat elèctric pre­vista en el pacte de govern”, ja que “és inde­cent que en plena onada de fred polar les grans elèctri­ques con­tinuïn apu­jant el preu de la llum de manera desor­bi­tada”.

Si bé la tensió és latent en tots els àmbits, la virulència màxima en el si de la coa­lició es dona entre Robles (Defensa) i la secretària d’estat de l’Agenda 2030, Ione Belarra, assot de la minis­tra per la seva defensa incon­di­ci­o­nal de la corona i de l’exèrcit i que tant agrada a la dreta. “Crec que la senyora Belarra és secretària d’estat, crec que ocupa la vice­pre­sidència segona...”, etzi­bava Robles aquesta set­mana reba­tent la crítica amb el des­deny de qui fin­geix dub­tar del càrrec de la com­pa­nya de govern. “Si ens tro­bem còmodes dins del govern de coa­lició? A mi em poden inco­mo­dar les des­qua­li­fi­ca­ci­ons, però mai el debat polític”, sosté Ábalos. El fotògraf d’Europa Press Edu­ardo Parra va cap­tar el 16 de desem­bre al Congrés l’íntim xoc d’Igle­sias i la minis­tra por­ta­veu, María Jesús Mon­tero, en què ella li va dir: “Mira que ets cabut!” “Sent cabuts asso­lim coses impor­tants”, iro­nitza Pablo Eche­ni­que (Podem).

Igle­sias enerva el PSOE atri­buint-se totes les fites soci­als, com ara l’ingrés mínim vital i el decret que veta tot des­no­na­ment fins al maig i que ell va forçar regis­trant una esmena con­tra el seu propi pres­su­post fir­mada amb ERC i Bildu. “Algú dubta que les patro­nals immo­biliàries pres­si­o­nen el Minis­teri d’Eco­no­mia? No només el pres­si­o­nen, a vega­des fins i tot el poden convèncer”, va etzi­bar el vice­pre­si­dent ahir als socis soci­a­lis­tes.

Si Sánchez ja ha dit que la coa­lició té en l’horitzó “una legis­la­tura llarga i fructífera”, aquí Igle­sias dona la raó al pre­si­dent de qui no es fia: “La dreta vol­dria una crisi de govern i que caigués l’exe­cu­tiu de coa­lició. No caurà.”