Primer pas per aixecar la immunitat
La comissió d’Afers Jurídics recomana l’aixecament per una majoria més ajustada del que es preveia
El ple de l’eurocambra decidirà a principis de març si permet a la justícia belga reactivar les euroordres
El Parlament Europeu és a un pas d’aixecar la immunitat a l’expresident Carles Puigdemont. La comissió d’Afers Jurídics ja ha donat el seu veredicte: cal retirar-li la protecció parlamentària. Ara serà el torn del ple de la cambra, que haurà de decidir d’aquí a dues setmanes si permet a la justícia belga reactivar les euroordres contra Puigdemont i els també eurodiputats de JxCat Toni Comín i Clara Ponsatí.
Per tant, la saga del suplicatori ja té els dies comptats. En el ple de l’eurocambra de la setmana del 8 de març, els 705 eurodiputats s’hauran de pronunciar sobre el cas dels tres independentistes reclamats pel Tribunal Suprem per jutjar-los en la causa del procés.
Fa més d’un any que va enviar el suplicatori a Brussel·les, però fins ahir la comissió d’Afers Jurídics, presidida per l’eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez, no va enllestir el tràmit parlamentari per les dificultats de la pandèmia. Finalment, ahir es va pronunciar, però la seva posició no va ser tan unànime com es preveia.
Formada per 25 eurodiputats, la comissió d’Afers Jurídics va aprovar amb quinze vots a favor, vuit en contra i dues abstencions la proposta del ponent, l’ultraconservador búlgar Angel Dzhambazki, d’aixecar la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí. Tanmateix, s’esperava una majoria més àmplia, ja que populars, liberals i socialistes sumen setze vots. En concret, al comitè hi ha set populars, cinc socialistes, quatre liberals, tres ultradretans, dos conservadors, dos ecologistes, una eurodiputada de l’Esquerra Unitària i un eurodiputat croat no inscrit.
Des del PP afirmen que els set eurodiputats del Partit Popular Europeu hi van votar a favor. Cs també defensava ahir que “la posició del grup liberal ha estat a favor d’aixecar la immunitat” als tres independentistes. En canvi, des del PSOE només podien assegurar els vots favorables dels seus dos eurodiputats, sense concretar si els altres tres socialistes del grup havien fet el mateix.
Només l’eurodiputada de l’Esquerra Unitària, Manon Aubry, i l’eurodiputat d’Els Verds/ALE, Sergei Lagodinski, van confirmar el seu vot en contra del suplicatori, mentre que la resta de membres no es van voler pronunciar sobre el sentit del seu vot. “Aquesta causa està polititzada i és desproporcionada”, va criticar l’alemany.
Per tant, queda la incògnita de quins altres eurodiputats van qüestionar la petició de la justícia espanyola. Això sí, la votació d’ahir va evidenciar alguna fissura en el bloc de populars, socialistes i liberals, que controlen la cambra.
A més, l’opinió dels eurodiputats d’altres països europeus sobre l’afer català va quedar dividida, ja que els cinc eurodiputats espanyols de la comissió –Adrián Vázquez (Cs), Ibán García del Blanco (PSOE), Marcos Ros (PSOE), Esteban González Pons (PP) i Javier Zarzalejos (PP)– van votar a favor del suplicatori.
“És complicat tenir unanimitat en aquesta mena de casos”, va admetre ahir Adrián Vázquez, que, de tota manera, es va mostrar satisfet amb el resultat. Tant ell com l’eurodiputat del PSOE Ibán García del Blanco preveuen que la votació en el ple de l’eurocambra sigui “similar” a la d’ahir i que s’hi aprovi el suplicatori.
La setmana del 8 de març tota la cambra haurà de decidir si ratifica l’informe parlamentari que descarta l’existència de “persecució política” en el cas de l’1-O. L’Esquerra Unitària Europea ja ha avançat que s’oposarà a l’aixecament de la immunitat perquè tem que el judici al Suprem no sigui “just”. La resta de grups polítics encara s’han de definir amb relació a un dels suplicatoris més mediàtics del Parlament Europeu.
Sense reacció
Puigdemont, Comín i Ponsatí no es van voler pronunciar ahir sobre la votació parlamentària, malgrat ser-ne els afectats. Els eurodiputats han preferit esperar-se fins avui per fer una roda de premsa a l’eurocambra i comentar els resultats. Tot i això, la plataforma independentista que presideix Puigdemont, el Consell per la República, es va referir ahir al dictamen de la comissió com un “dia negre per a la democràcia europea”. L’entitat va denunciar que “els partits espanyols” han “arrossegat una majoria” de l’eurocambra a adoptar una decisió “incompatible amb els principis de l’estat de dret”. “La lluita jurídica i política continua”, van assegurar.
Possible recurs
De fet, des de JxCat han amenaçat en diverses ocasions de portar als tribunals el procediment del suplicatori si perden la votació final, perquè creuen que hi ha hagut “errors formals” i vulneracions de la confidencialitat del procés. Per contra, el president de la comissió d’Afers Jurídics (Cs) va defensar ahir que s’ha dut a terme “d’acord amb el reglament intern” de la cambra. Ara bé, ell mateix ha demanat una investigació interna per esclarir qui va filtrar l’informe del ponent i va infringir així les regles sobre la confidencialitat.
Si bé una possible demanda davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea haurà d’esperar que el Parlament Europeu es pronunciï definitivament, tot fa pensar que el suplicatori tindrà seqüeles judicials.
Reactivar euroordres
Independentment d’aquest recurs, si finalment l’eurocambra retira la protecció parlamentària a Puigdemont, Comín i Ponsatí, tal com s’espera, la justícia belga reactivarà les euroordres que pesen sobre ells a la primavera. No perdran el seu escó com a eurodiputats i podran continuar exercint durant la batalla judicial per l’extradició i mentre no siguin condemnats en ferm a l’Estat espanyol.
Atès que, en el cas de l’exconseller Lluís Puig, Bèlgica ja va rebutjar l’entrega a les autoritats espanyoles, tots tres ho afronten tranquils perquè esperen que les vulneracions de drets fonamentals que es van detectar se’ls apliquin igualment. En definitiva, el suplicatori ha perdut el seu suspens inicial ara que el desenllaç de les euroordres és més previsible.