Advocats europeus volen que el TCu retiri la fiança

L’Asso­ci­ació Euro­pea d’Advo­cats per la Democràcia i els Drets Humans –EJDH, en les seves sigles en anglès– ha exi­git en un comu­ni­cat que el Tri­bu­nal de Comp­tes (TCu) alli­beri els 34 ex-alts càrrecs de la Gene­ra­li­tat d’haver de pagar els 5,4 mili­ons de fiança per la causa de les des­pe­ses exte­ri­ors de la Gene­ra­li­tat entre el 2011 i el 2017 i “la fina­lit­zació d’aquest pro­ce­di­ment”. L’enti­tat, que agrupa juris­tes de més de 21 països, con­si­dera que obli­gar a dipo­si­tar aquesta garan­tia finan­cera “podria cons­ti­tuir una vio­lació de l’arti­cle 6 de la Con­venció Euro­pea de Drets Humans, ja que el dret dels acu­sats a un judici just podria que­dar total­ment inhi­bit”.

En l’escrit ho jus­ti­fi­quen per la “natu­ra­lesa” del Tri­bu­nal de Comp­tes tot recor­dant que els seus mem­bres “no són jut­ges, sinó figu­res polítiques ele­gi­des pel Congrés i el Senat espa­nyols”. Al seu parer, aquest fet repre­senta una greu amenaça no només per als acu­sats i el seu dret a un judici just en vir­tut del Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans (TEDH) i de la Carta dels Drets Fona­men­tals de la Unió Euro­pea, “sinó també per al mateix estat de dret”.

L’asso­ci­ació posa espe­cial atenció en la figura de l’excon­se­ller d’Eco­no­mia Andreu Mas-Colell, i recorda que va ser “un dis­tin­git pro­fes­sor d’eco­no­mia a la Uni­ver­si­tat de Har­vard, que més tard va ocu­par el càrrec de pre­si­dent del Con­sell Euro­peu de Recerca” i que va tenir el suport d’una cam­pa­nya inter­na­ci­o­nal i una petició de suport sig­nada per 33 pre­mis Nobel i acadèmics. L’excon­se­ller també va tenir el suport del Con­sell Asses­sor per a la Reac­ti­vació (Carec), grup d’eco­no­mis­tes que van asses­so­rar el govern del 2011 al 2015.

Aquesta mateixa asso­ci­ació d’advo­cats euro­peus ja va lamen­tar el febrer pas­sat amb un altre comu­ni­cat que el judici i la sentència de l’1-O als líders inde­pen­den­tis­tes “revela la intenció política de silen­ciar política­ment aquests polítics men­tre durin les con­dem­nes”. A més d’aler­tar que hi havia més de 3.000 per­so­nes que espe­ra­ven judi­cis rela­ci­o­nats amb el procés, també va donar suport a la cam­pa­nya Amnis­tia i lli­ber­tat, que pro­mou una llei per amnis­tiar els pre­sos com a via per tro­bar una solució democràtica al con­flicte polític.