Política

Gest a mitges amb la Polinèsia

Macron no demana perdó, però reconeix el “deute” contret pels assajos nuclears francesos durant tres dècades

El president no acontenta els col·lectius locals, que exigeixen que s’indemnitzi els milers de víctimes

Un pas més que els seus pre­de­ces­sors, però sense dema­nar perdó. El pre­si­dent francès, Emma­nuel Macron, va asse­gu­rar ahir que França té “un deute” pen­dent amb la Polinèsia Fran­cesa pels assa­jos nucle­ars. En un espe­rat dis­curs dimarts al ves­pre (dime­cres al matí a Europa) a Pape­ete, capi­tal d’aquest ter­ri­tori d’ultra­mar, el man­da­tari va reconèixer sobre aques­tes pro­ves de l’exèrcit francès: “No podem dir en cap cas que fos­sin netes.” “Ho assu­meixo i vull que es reco­ne­gui la veri­tat i que hi hagi trans­parència amb vosal­tres”, hi va afe­gir sobre uns assa­jos nucle­ars rea­lit­zats entre 1966 i 1996 en aquest arxipèlag del Pacífic, amb 350.000 habi­tants i situat a uns 15.000 quilòmetres de París.

L’exèrcit francès va pro­var 193 vega­des les seves armes nucle­ars durant tres dècades al ter­ri­tori poli­nesi. Aquests bom­bar­de­jos aeris o amb sub­ma­rins s’exe­cu­ta­ven evi­dent­ment en zones inha­bi­ta­des, però van gene­rar núvols tòxics i nivells molt ele­vats de radi­ació.

Es cal­cula en 150.000 les per­so­nes afec­ta­des pels seus efec­tes. Algu­nes d’elles van desen­vo­lu­par for­mes estra­nyes de càncer. L’expre­si­dent soci­a­lista François Hollande ja havia reco­ne­gut el 2016 “l’impacte medi­am­bi­en­tal” d’aquests assa­jos nucle­ars i “les con­seqüències pel que fa a la salut”. Macron va seguir la línia del seu pre­de­ces­sor, però va evi­tar dema­nar perdó, tot i que aques­tes dis­cul­pes eren molt espe­ra­des per col·lec­tius anti­nu­cle­ars de la Polinèsia.

“Els mili­tars que van rea­lit­zar-los [els assa­jos] no us van men­tir. [...] Però van pren­dre un risc que ales­ho­res es des­co­nei­xia, fins i tot per als matei­xos mili­tars”, va defen­sar el pre­si­dent, en un dis­curs pro­nun­ciat davant de diri­gents locals.

En aquesta pri­mera visita de Macron a la Polinèsia Fran­cesa, hi havia unes altes expec­ta­ti­ves sobre la pos­si­bi­li­tat que es dis­culpés pels assa­jos nucle­ars, pre­sen­tats durant dècades per l’exèrcit com l’ús de bom­bes “no con­ta­mi­nants”. Final­ment, però, va apos­tar per un dels seus habi­tu­als exer­ci­cis d’equi­li­brisme. No va dema­nar perdó per evi­tar les crítiques dels sec­tors naci­o­na­lis­tes fran­ce­sos, però sí que va adme­tre el greuge d’aques­tes acti­vi­tats. “No s’hau­rien fet els matei­xos assa­jos a La Creuse [cen­tre de França] o a la Bre­ta­nya”, va decla­rar.

Noves for­mes de càncer

Tan­ma­teix, aquesta posició no va satis­fer els col·lec­tius locals, que el 17 de juliol ja havien orga­nit­zat una impor­tant mani­fes­tació a Pape­ete amb el mis­satge de “Ma’ohi lives mat­ter” (“Les vides del poble poli­nesi comp­ten”). “Vostè em per­do­narà, però no puc dei­xar de pen­sar que està aca­bant el seu man­dat. Les parau­les són una cosa, però després con­cre­ta­ment què es farà? Li dema­nem que l’Estat assu­meixi allò que va fer al poble poli­nesi, que demani perdó i es faci real­ment càrrec de les vícti­mes”, va exi­gir-li Léna Lenor­mand, vice­pre­si­denta de l’asso­ci­ació 193, durant una con­ver­sació entre Macron i acti­vis­tes.

Els mili­tants anti­nu­cle­ars exi­gei­xen, en con­cret, un esforç molt més impor­tant per indem­nit­zar les vícti­mes d’aquests assa­jos mili­tars. Les auto­ri­tats només han ator­gat una com­pen­sació econòmica a uns 60 poli­ne­sis, tot i que es cal­cula que hi ha al vol­tant de 150.000 afec­tats. Els cri­te­ris del comitè d’indem­nit­zació de vícti­mes d’assa­jos nucle­ars són molt estric­tes i això difi­culta que es faci càrrec dels nom­bro­sos malalts de càncer.

“És un deure de la nació aju­dar tots els poli­ne­sis i polinèsies que han sofert for­mes de càncer. [...] Però una altra cosa és dir que totes aque­lles per­so­nes que han patit noves for­mes de càncers, i també aque­lles que no tenen res a veure amb els assa­jos nucle­ars, han de ser indem­nit­za­des”, va afir­mar Macron. A prin­ci­pis de juliol, el jove pre­si­dent ja havia exa­mi­nat aquesta qüestió espi­nosa amb una reunió a París amb el pre­si­dent regi­o­nal de la Polinèsia, Édouard Fritch. Aquesta cimera, però, no havia desem­bo­cat en resul­tats pal­pa­bles i havia estat cri­ti­cada pels acti­vis­tes locals.

El dis­curs dels diri­gents fran­ce­sos sobre els assa­jos nucle­ars ha can­viat en les últi­mes dècades, però això no s’ha reflec­tit en avenços pel que fa a la indem­nit­zació de les vícti­mes.

Tam­poc ha afec­tat el seu beneplàcit sobre l’ús de la tec­no­lo­gia nuclear per pro­duir elec­tri­ci­tat. Una font d’ener­gia de la qual Macron és un gran defen­sor.

LES FRASES

Ho assumeixo i vull que es reconegui la veritat i que hi hagi transparència amb vosaltres
No s’haurien fet els mateixos assajos a La Creuse [centre de França] o la Bretanya
Emmanuel Macron
PRESIDENT FRANCÈS

Refugis per als ciclons tropicals

Enric Bonet

A més dels assajos nuclears, el president francès, Emmanuel Macron, va aprofitar el seu viatge a la Polinèsia Francesa per tractar-hi els efectes perjudicials que està causant el canvi climàtic. “Ja és massa tard quan parlem d’un perill [climàtic]. L’amenaça, ja la tenim aquí”, va assegurar abans-d’ahir el jove dirigent centrista.

De fet, va aprofitar la seva presència en aquest arxipèlag del Pacífic per inaugurar-hi la construcció d’un refugi climàtic, una obra que serveixi per protegir els seus habitants en cas d’arribada d’un cicló tropical. Aquests fenòmens ja es produeixen actualment, però es podrien multiplicar encara més en aquestes illes, un dels primers territoris afectats per l’escalfament global.

Les autoritats franceses han previst construir-hi 17 refugis nous abans del 2027. “El que hem de fer en aquestes illes tropicals és que hi hagi més resiliència”, va defensar Macron, qui va reconèixer que aquests canvis en les infraestructures per resistir a la crisi climàtica també s’hauran d’impulsar en la França continental.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia