Homs recorre a Estrasburg contra la condemna pel 9-N

L’excon­se­ller Fran­cesc Homs va anun­ciar ahir el seu recurs al Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans con­tra la con­demna del Tri­bu­nal Suprem per la con­sulta del 9-N. Li va caure any i mig d’inha­bi­li­tació i 30.000 euros de multa per un delicte de deso­bediència. El Suprem va con­si­de­rar pro­vat que el con­se­ller de Pre­sidència de la Gene­ra­li­tat durant la con­sulta del 2014 va deso­beir rei­te­ra­da­ment les ordres del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, que s’hi opo­sava.

Després que aquest mateix tri­bu­nal deses­timés al maig el recurs d’empara, Homs va deci­dir por­tar el cas a Estras­burg al setem­bre. En el recurs, el pri­mer sobre el 9-N que arriba a Estras­burg, l’excon­se­ller al·lega vio­lació de drets fona­men­tals, així com “arbi­tra­ri­e­tat” del Tri­bu­nal Suprem con­tra ell i “uti­lit­zació política” del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal.

“Ha man­tin­gut un blo­queig inex­pli­ca­ble jurídica­ment. Només es pot enten­dre per la uti­lit­zació política del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal per als interes­sos de l’Estat espa­nyol”, va denun­ciar ahir Homs des del Par­la­ment Euro­peu, on va anun­ciar el recurs acom­pa­nyat de l’expre­si­dent Car­les Puig­de­mont, coin­ci­dint amb el setè ani­ver­sari del 9-N. Homs es queixa sobre­tot que el cri­teri a l’Estat per impo­sar una con­demna per deso­bediència no s’aplica a tot­hom igual: “En aquell moment, el govern espa­nyol havia incom­plert rei­te­ra­des sentències del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal.” D’altra banda, Homs també argu­menta que el dret penal no pot ser retro­ac­tiu. “No era pre­vi­si­ble que em pogues­sin con­dem­nar per deso­bediència”, va dir. A més, indica que la decisió del Tri­bu­nal Suprem sobre el 9-N ja va fixar “els fona­ments” per a la sentència de l’1-O, quan es va apu­jar la pena a sedició.

“És l’inici d’enten­dre que cer­tes posi­ci­ons polítiques que no eren de satis­facció de l’Estat espa­nyol eren tipi­fi­ca­des com a delicte. Aque­lla pri­mera sentència del Tri­bu­nal Suprem posa les bases d’una nar­ra­tiva jurídica abso­lu­ta­ment cre­a­tiva des del punt de vista del que s’havia inter­pre­tat fins ales­ho­res sobre què era delicte”, va remar­car ahir, acu­sant la judi­ca­tura de vul­ne­rar el seu dret a un judici just i d’uti­lit­zar el Codi Penal amb fins polítics.