La tomba de la vergonya

NN. Nomen nes­cio, nom des­co­ne­gut. És la ins­cripció gra­vada a la làpida d’un jove que ahir va ser enter­rat en una petita loca­li­tat de mino­ria musul­mana a Polònia, Boho­niki, a prop de la fron­tera amb Bie­lorússia. Ningú sap qui és, d’on venia ni de qui­nes misèries fugia abans de topar amb la mort en un fosc i ater­ri­dor bosc polonès que ara s’ha con­ver­tit en la ver­go­nya d’Europa. Al poble sos­pi­ten que va morir d’esgo­ta­ment o hipotèrmia. Quan cau la nit, les tem­pe­ra­tu­res bai­xen per sota dels zero graus i la gèlida boi­rina fa que el fred cali fins als ossos. Entre els arbres, pas­se­gen gui­neus i, encara pit­jor, poli­cies armats a la caça de refu­gi­ats.

Un veí de la zona va tro­bar el cos mort des de feia un mes del jove, d’uns 30 anys, men­tre bus­cava bolets, relata un habi­tant de Boho­niki que ahir va assis­tir al fune­ral orga­nit­zat per l’imam Alek­san­der Ali. Amb la túnica per sobre de l’abric, Ali li va donar l’últim adeu més digne que va poder: una cerimònia a la mes­quita de Boho­niki i un enter­ra­ment seguint el ritual musulmà.

“És molt dur”, deia ahir Maciej Szc­zes­nowicz, líder d’aquesta comu­ni­tat tàrtara, que va resar al cos­tat d’Ali per la segona víctima de la crisi amb Bie­lorússia que enter­ren al poble. El pri­mer va ser l’Ahmad al Hasan, un sirià de només 19 anys que va morir ofe­gat al riu inten­tant arri­bar a Polònia. Al seu cos­tat ara hi ha la tomba anònima d’un altre jove que, com l’Ahmad, anhe­lava tre­pit­jar la somi­ada terra de les opor­tu­ni­tats i que ha resul­tat ser un parany mor­tal dis­se­nyat per tri­pi­jocs geo­polítics. Qua­tre tàrtars de Boho­niki van pre­gar per ell sota un gran focus mediàtic. Una tren­tena de peri­o­dis­tes i càmeres van seguir tot el fune­ral i l’enter­ra­ment per no per­dre’s cap detall. Sense poder acce­dir a la zona fron­te­rera on està morint gent i on la poli­cia està dete­nint poten­ci­als deman­dants d’asil, la premsa es con­cen­tra allà on pot per almenys expli­car una part d’aquesta amarga història.

“Em dol que hi hagi gent que marxi a un altre país i es trobi aquest destí a Polònia”, lamenta Szc­zes­nowicz. La forta mili­ta­rit­zació de la fron­tera, on hi ha més de 15.000 agents per impe­dir el pas d’entre 2.000 i 4.000 per­so­nes, con­trasta amb la soli­da­ri­tat que mos­tren alguns veïns de la zona amb els poquíssims migrants i refu­gi­ats que acon­se­guei­xen tra­ves­sar.

Els tàrtars són alguns d’aquests. Com­pun­gits per les dures con­di­ci­ons i la por que patei­xen aques­tes per­so­nes, la comu­ni­tat musul­mana de Boho­niki els ofe­reix l’ajuda que pot, però també coo­pera amb la poli­cia polo­nesa, a qui veuen com a garants de la segu­re­tat. L’imam Ali con­vida tot­hom a “refle­xi­o­nar”: “Que aquesta mort no sigui en va.” Però no serà l’última. Avui mateix es fa un altre fune­ral al cemen­tiri de Boho­niki. “Hi haurà un o dos taüts, ja ho veu­rem”, diu Szc­zes­nowicz.