Any nou, majoria nova

L’apro­vació en els últims dies del 2021, gràcies a l’abs­tenció dels comuns, del nou pres­su­post per al 2022, ja en vigor des del dia 1, mar­carà un punt d’inflexió en l’encara ten­dra legis­la­tura cata­lana, i fa que s’entri al nou any polític amb una majo­ria dife­rent de la que va faci­li­tar la inves­ti­dura de Pere Ara­gonès tot just set mesos abans, ja que la CUP ha estat subs­tituïda en l’equació per En Comú Podem. L’espai de Jéssica Albi­ach, que ja havia ava­lat els ante­ri­ors comp­tes el 2020, ha tor­nat al cen­tre de l’esca­quer polític i es con­so­lida així com a força clau en tres de les prin­ci­pals ins­ti­tu­ci­ons on es juguen les gar­ro­fes del país, si s’hi afe­geix que par­ti­ci­pen en el govern de l’Estat i tenen l’alcal­dia de Bar­ce­lona. La pos­si­bi­li­tat d’un canvi de cro­mos amb els comp­tes de l’Ajun­ta­ment, pre­ci­sa­ment, és el que va pre­ci­pi­tar el canvi d’ali­an­ces al Par­la­ment, con­su­mat amb certa pressa i que caldrà veure si té con­tinuïtat ara, després que l’últim gran decret del 2021, el de des­ple­ga­ment de les ener­gies reno­va­bles, també es con­va­lidés a la cam­bra gràcies al seu sí.

Els comuns s’han mos­trat pre­dis­po­sats a con­ti­nuar jugant aquest paper, empas­sant-se amb una pinça al nas el gri­pau que en con­seqüència suposa haver de pac­tar amb Junts, un gri­pau que en tot cas és recíproc, però que els de Puig­de­mont també han aca­bat donant per bo –després de la furi­bunda reacció ini­cial d’alguns diri­gents– pel bé major de dis­po­sar de comp­tes nous, que venien, a més, amb el segell d’un dels seus con­se­llers de més pes, Jaume Giró. Això sí, aquesta ani­mad­versió mútua con­ti­nua sent, segu­ra­ment, un dels grans esculls perquè l’aliança per­duri, per molt que ERC pre­su­meixi que amb l’aval dels comuns a uns comp­tes que ja es fona­men­ten en gran part en l’acord ori­gi­nal amb la CUP es fa pos­si­ble el govern –o si més no, les polítiques– “de via àmplia”, és a dir, de tot l’espec­tre sobi­ra­nista, que tant ha estat pre­go­nant ja des de la cam­pa­nya del 14-F.

En tot cas, el gran dam­ni­fi­cat sem­bla pre­ci­sa­ment qui va deci­dir dir no al pres­su­post tot i els intents del govern: la CUP. Però l’exe­cu­tiu, ni que sigui per man­te­nir l’eslògan de la majo­ria del 52%, no renun­cia a res­ca­tar enguany el seu suport, com el mateix Giró ja va expres­sar en el debat par­la­men­tari. Entre­vis­tat per Efe en els últims dies, el pre­si­dent Ara­gonès ha anat en la mateixa línia, i ha avançat que “en les pro­pe­res set­ma­nes i mesos” està dis­po­sat a par­lar amb la CUP per “tro­bar la fórmula” que per­meti “recu­pe­rar les con­fi­an­ces” per­du­des, a fi que es pugui “recu­pe­rar la dinàmica habi­tual d’un soci pri­o­ri­tari per al govern”. Al cap i a la fi, recor­dava, molts com­pro­mi­sos pro­gramàtics que van pac­tar per a la inves­ti­dura apa­rei­xen en el pres­su­post que s’exe­cu­tarà ara, i això ho veu un “bon punt de par­tida” per recon­duir la posició i retro­bar “un camí d’acords com­par­tits”. Això sí, el pre­si­dent també ha dei­xat clar que, vist el que ha pas­sat, ja no se sent lli­gat al punt de l’acord que l’obli­gava a sot­me­tre’s a una qüestió de con­fiança a mitja legis­la­tura per ava­luar la nego­ci­ació amb l’Estat i la gestió del govern. “No té gaire sen­tit man­te­nir una qüestió de con­fiança si aquesta ja s’ha reti­rat abans”, esgri­mia a Efe, jus­ti­fi­cant que el rebuig de la CUP als comp­tes “ja ha avançat aquesta ava­lu­ació”.

Caldrà veure, doncs, cap on enfila ara la relació, després que en les últi­mes set­ma­nes la CUP hagi agu­dit­zat les crítiques al govern, alhora que ha subrat­llat que el com­promís de la qüestió de con­fiança per a ells es manté intacte. Això sí, diu­menge a Cata­lu­nya Infor­mació, la cap de llista el 14-F, Dolors Saba­ter, líder de Gua­nyem Cata­lu­nya, deno­tava alguns dub­tes, en mos­trar-se par­tidària de “con­di­ci­o­nar al màxim” la legis­la­tura, cosa que òbvi­a­ment costa més a l’opo­sició. “El que cal deses­ta­bi­lit­zar és el govern de l’Estat”, pro­cla­mava. “No pas el de la Gene­ra­li­tat”, es podia lle­gir entre línies...

I el PSC? Després d’ofe­rir-se fins a la sopa, en va, en l’afany de recu­pe­rar la cen­tra­li­tat que no té tot i ser la pri­mera força, també entra al 2022 amb expec­ta­ti­ves reno­va­des. I és que els de Sal­va­dor Illa, que en el debat de política gene­ral ja van ense­nyar la poteta pac­tant amb ERC l’aposta pel diàleg i amb Junts la d’ampliar l’aero­port del Prat, con­ti­nuen sent claus en aquests i altres pals de paller com la reno­vació de càrrecs en òrgans que pen­gen del Par­la­ment –un acord anun­ciat a tocar de Nadal, que s’haurà d’aca­bar de mate­ri­a­lit­zar en les pro­pe­res set­ma­nes– o la defensa del català, i ja se’ls fes­teja perquè es que­din al con­sens del Pacte Naci­o­nal per la Llen­gua que és a punt de con­vo­car-se.