Amb ‘ll’ de ‘llibertat’

Ningú vol tor­nar a la presó un cop ha dei­xat enrere la tris­tor de la con­demna. Ni els pre­sos, ni els seus fami­li­ars ni els amics que els van a veure, però a vega­des hi ha excep­ci­ons. Això és el que va pas­sar ahir a l’exte­rior del cen­tre peni­ten­ci­ari de Lle­do­ners, on prop de 200 per­so­nes es van con­cen­trar en un acte d’home­natge i soli­da­ri­tat amb els interns, en reco­nei­xe­ment de l’ajuda que van pres­tar als pre­sos polítics que hi van estar tan­cats.

L’indult del govern espa­nyol que va faci­li­tar l’excar­ce­ració d’Oriol Jun­que­ras, Raül Romeva, Jordi Turull, Jordi Cui­xart, Jordi Sànchez, Quim Forn, Josep Rull, Carme For­ca­dell i Dolors Bassa va arri­bar el juny de l’any pas­sat, i des d’ales­ho­res es van dei­xar de fer les con­cen­tra­ci­ons a l’exte­rior de la presó del Bages, així com les que s’havien fet a Mas d’Enric i Puig de les Bas­ses. La gent va dei­xar de con­cen­trar-se al pla de Bages, però molts d’aquests acti­vis­tes van con­ti­nuar tro­bant-se, com fan, per exem­ple, els avis de la plaça de Vic, els Cants per la Lli­ber­tat de Ter­rassa i la con­cen­tració de la gent de la plaça Sant Roc de Saba­dell. I dels que han man­tin­gut viva la mobi­lit­zació, va néixer la idea de la tro­bada d’ahir.

En l’acte, hi va tenir un paper fona­men­tal la gent que ha inte­grat el col·lec­tiu de Música per la Lli­ber­tat, nas­cut de les tro­ba­des que es feien a Lle­do­ners i for­mat per músics no pro­fes­si­o­nals que cada diu­menge van a tocar allà on se’ls reclama. Una de les inte­grants del grup és la Cris­tina Coro­mi­nas, que ahir es va des­plaçar des del seu poble, Fol­gue­ro­les, fins a Lle­do­ners amb la seva flauta tra­ves­sera. “Sento emoció i em fa molta il·lusió haver vin­gut, retro­bar-me amb la gent, tor­nar a veure els pre­sos”, expli­cava la Cris­tina.

La Cris­tina i la resta de músics van desen­fun­dar els ins­tru­ments cap a quarts de vuit i ales­ho­res va començar el con­cert. El cant dels ocells, Tot el poble can­tarà –del musi­cal Els mise­ra­bles–, No sur­ren­der, L’estaca, Vull ser lliure –triat expres­sa­ment per als pre­sos– i Els sega­dors.

Entre cançó i cançó, va ser el torn dels par­la­ments dels polítics que es van des­plaçar fins a Lle­do­ners, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez, i dels que van fer arri­bar mis­sat­ges de veu a l’orga­nit­zació. Josep Rull va fer una inter­venció emo­tiva evo­cant tres com­panys de pre­sidi, el Dia­mante, el Caba­llo i el Rafa, amb unes vides molt dures, però també amb “joia de viure”. Rull va recor­dar com “els interns més feréstecs eren els més pro­pers, i els que sem­bla­ven més nor­mals, els més com­pli­cats”.

Entre els que van gra­var la seva inter­venció, Jordi Cui­xart va lloar l’orga­nit­zació per la seva “per­se­ve­rança” i va des­ta­car la importància de l’acte pel que suposa “la lluita com­par­tida per aquells que menys tenen”. Carme For­ca­dell va obrir el seu dis­curs amb un agraïment per la “gene­ro­si­tat”. La pre­si­denta del Par­la­ment de Cata­lu­nya des­tituïda per l’apli­cació de l’arti­cle 155 de la Cons­ti­tució va recor­dar l’ajuda que va tenir de les pre­ses tant a Madrid com a Cata­lu­nya i va asse­gu­rar que entre rei­xes “hi ha molta gent que no hi hau­ria de ser”. For­ca­dell va dema­nar una segona opor­tu­ni­tat per a les reclu­ses, de qui va expli­car: “He tin­gut molt més bon tracte per part seva que per part d’algu­nes dipu­ta­des quan era pre­si­denta del Par­la­ment.”

Raül Romeva també va inter­ve­nir amb un mis­satge enre­gis­trat, en què va agrair “el suport d’aquests anys” i va subrat­llar “la importància com a soci­e­tat de reconèixer aques­tes per­so­nes”, amb relació als pre­sos polítics. De la seva experiència amb els pre­sos comuns, Romeva va dir que “hi ha una res­pon­sa­bi­li­tat com­par­tida en allò que passa i ho hem d’assu­mir com a soci­e­tat”.

L’acte d’ahir es volia apar­tar de la rei­vin­di­cació inde­pen­den­tista, però hi ha coses que són impos­si­bles. Per un cos­tat, Jordi Cui­xart va aca­bar la inter­venció cri­dant “visca Cata­lu­nya lliure” i Josep Rull va reblar el clau asse­gu­rant als que l’escol­ta­ven: “Acon­se­gui­rem la lli­be­rat de Cata­lu­nya, no ens ren­di­rem mai.” Feia vent, les ban­de­res one­ja­ven i el pla de Bages es va omplir d’aplau­di­ments.