Humiliació àrab

La der­rota de l'aliança a mans d'Israel va ser un cop molt dur per a l'auto­es­tima àrab. El con­flicte va cau­sar un total de 15.000 morts, 50.000 ferits i més d'11.000 pre­so­ners. Es va ale­gar lla­vors que Israel havia rebut ajut dels Estats Units, però es va callar que els àrabs la rebien de la Unió Soviètica. Amb tot, alguns països àrabs van tren­car les rela­ci­ons amb els Estats Units.

Com a balanç, Israel acon­se­guia aug­men­tar la superfície del seu ter­ri­tori, amb la incor­po­ració dels Alts del Golan, Cis­jordània, Gaza i el Sinaí, tot i que la península la va retor­nar a Egipte arran dels acords de Camp David del 1982, i que va mar­xar de Gaza el 2005.

Després del con­flicte, Israel mul­ti­pli­cava les fonts futu­res de con­flicte. Perquè jus­ta­ment a les zones ara ocu­pa­des de Gaza, Cis­jordània i Jeru­sa­lem vivien molts pales­tins vícti­mes de con­flic­tes ante­ri­ors i, per tant, eren molt actius.

L'ONU va deba­tre el con­flicte durant sis mesos i al final va eme­tre una reso­lució: el 22 de novem­bre del 1967, el Con­sell de Segu­re­tat reco­nei­xia el dret a la sobi­ra­nia i la inte­gri­tat ter­ri­to­rial d'israel, però també denun­ci­ava l'expansió ter­ri­to­rial feta per la força i en sol·lici­tava la reti­rada. També es dema­nava que se solu­cionés el pro­blema dels refu­gi­ats pales­tins, que a hores d'ara encara està pen­dent. També es reco­nei­xia el dret de cada país de la regió a viure "en pau dins de fron­te­res segu­res".

Els països àrabs van con­si­de­rar que la reso­lució era insu­fi­ci­ent i no la van fir­mar.

Cai­guda del pana­ra­bisme
El con­flicte va tenir més con­seqüències: el pana­ra­bisme laic de Nas­ser entrava en fallida i començava a ser subs­tituït per l'isla­misme d'arrel reli­gi­osa. El feno­men d'Al-Qaida no es pot enten­dre sense aquest punt de par­tida, tot i que no ho explica total­ment.

Però a més, la humi­li­ació va con­tri­buir a l'ascens de Fatah, facció lide­rada per Iàsser Ara­fat, dins de l'Orga­nit­zació per l'Alli­be­ra­ment de Pales­tina (OAP). Ara­fat va impo­sar les bases d'un futur Estat palestí i va apos­tar lla­vors per enfron­tar-se mili­tar­ment a Israel.

Entre els anys 1967 i 1970, l'acti­vi­tat ter­ro­rista pales­tina va ser molt intensa. I també ho van ser les represàlies isra­e­li­a­nes. Hi van morir milers de per­so­nes.

Els pales­tins també van apren­dre que no podien refiar-se de la soli­da­ri­tat àrab.

De fet, a Jordània, els refu­gi­ats pales­tins s'esta­ven con­ver­tint en una molèstia per al rei Hus­sein, ja que esta­ven cons­tituïnt un Estat dins de l'Estat. No sola­ment pro­mo­vien atemp­tats con­tra la seva per­sona i alguns es dedi­ca­ven al roba­tori i l'extorsió sinó que, des del seu ter­ri­tori, es pro­mo­vien acci­ons ter­ro­ris­tes, com el segrest d'avi­ons.

Final­ment, en una ope­ració cone­guda com a Setem­bre Negre, al 1970, molts pales­tins van ser expul­sats de Jordània. Com ho serien, anys més tard i de la mà de l'exèrcit isra­elià, del Líban.