Política

Lula, la revenja

El Brasil celebra avui la primera volta de les eleccions presidencials més tenses i polaritzades de la seva història recent, que confronta dos models antagònics

L’expresident d’esquerres, que es va passar més de 500 dies a la presó, és el favorit d’aquests comicis en què l’ultradretà Jair Bolsonaro busca renovar el mandat

Les elec­ci­ons d’avui al Bra­sil tenen aire de revenja per a Luiz Inácio Lula da Silva. Un cadàver polític fins fa uns mesos, qui va ser dues vega­des pre­si­dent del Bra­sil és ara a les por­tes d’un ter­cer man­dat. Lula va estar pres durant més de 500 dies per cor­rupció, fins que les con­dem­nes li van ser anul·lades per errors de forma. Va sor­tir de la presó, es va casar per ter­cer cop –va envi­duar dues vega­des– i es va llançar a la pre­sidència. Diu que és l’únic capaç de retor­nar el Bra­sil a aquells anys dau­rats de la pri­mera dècada dels 2000, quan la pobresa va bai­xar del 33% a poc més del 15%. I de vèncer aquest diu­menge el pre­si­dent actual, Jair Bol­so­naro, un exmi­li­tar d’ultra­dreta que busca un segon man­dat. Els son­de­jos donen a Lula la pos­si­bi­li­tat de superar el 50% dels vots neces­sa­ris per gua­nyar en pri­mera volta. En cas con­trari, es veurà cara a cara a les urnes amb Bol­so­naro el 30 d’octu­bre.

El Bra­sil és la democràcia més gran de l’Amèrica Lla­tina, amb més de 212 mili­ons d’habi­tants i 156 mili­ons de per­so­nes aptes per votar. I mai va estar tan divi­dida entre l’esquerra i la ultra­dreta com fins ara. Lula i Bol­so­naro gene­ren adhe­si­ons i rebut­jos sense mati­sos entre una ciu­ta­da­nia que es recu­pera dels estralls de la pandèmia i una crisi econòmica que ha col­pe­jat sobre­tot els més pobres. Els bra­si­lers tenen davant seu dues visi­ons de país antagòniques.

Lula, al cap­da­vant de l’històric Par­tit dels Tre­ba­lla­dors (PT), pro­met retor­nar als pobres el pri­mer lloc en el llis­tat de pri­o­ri­tats de l’Estat. Ha asse­gu­rat que no té ran­cor pels anys que va pas­sar a la presó –va ser empre­so­nat sis mesos abans de les elec­ci­ons que va gua­nyar Bol­so­naro el 2018–, i ha cri­dat a “votar amb amor” con­tra l’odi que, al seu enten­dre, repre­senta el seu adver­sari. “Soc aquí perquè tots els pobres tor­nin a men­jar tres vega­des al dia”, va dir en una entre­vista recent. Criat en una llar molt pobra, va viat­jar amb la seva família des del nord-est del país a São Paulo, la gran metròpoli, sent un nen per ini­ciar una car­rera com a tor­ner mecànic i sin­di­ca­lista. Des d’allà va for­jar la seva car­rera política.

Bol­so­naro és la con­tra­cara de Lula. Amb una història fami­liar sense l’èpica del seu opo­nent, va ser capità de l’Exèrcit i després un dipu­tat sense gaire visi­bi­li­tat durant 27 anys. Ha estruc­tu­rat la seva cam­pa­nya al vol­tant dels con­cep­tes “Déu, pàtria i família”. La seva can­di­da­tura és forta entre els pro­tes­tants, els empre­sa­ris i els defen­sors dels agro­ne­go­cis. També entre els homes i els més rics. Al seu dis­curs miso­gin i xenòfob hi ha sumat el des­man­te­lla­ment de les polítiques medi­am­bi­en­tals a l’Amazònia i la defensa tan­cada al dret de por­tar armes. Ha omplert el seu govern de mili­tars en llocs clau. Els últims mesos de cam­pa­nya ha impul­sat a més una cam­pa­nya de des­pres­tigi con­tra el tri­bu­nal elec­to­ral, al qual acusa de pre­pa­rar un frau en con­tra seu per per­me­tre “el retorn del comu­nisme” al poder.

Les denúncies de frau de Bol­so­naro han gene­rat al Bra­sil el temor que s’esti­gui pre­pa­rant per no reconèixer una even­tual der­rota. El pre­si­dent ha car­re­gat con­tra la segu­re­tat de les urnes electròniques que els bra­si­lers usen per votar des de fa 25 anys, sense que hi hagi hagut mai dub­tes sobre la seva fia­bi­li­tat. Al Bra­sil es conei­xen els resul­tats en menys d’una hora, mal­grat la immen­si­tat del país i la quan­ti­tat d’elec­tors. Si els son­de­jos es com­plei­xen i Lula gua­nya per un gra­pat de vots en pri­mera volta, és d’espe­rar impug­na­ci­ons que demo­rin la pro­cla­mació del nou pre­si­dent. Men­tres­tant, la cam­pa­nya va con­ti­nuar fins ahir a la nit. Les lleis elec­to­rals bra­si­le­res pro­hi­bei­xen els grans mítings des de 48 hores abans dels comi­cis, però no els actes públics en espais oberts ni la difusió d’enques­tes. Totes donen a Lula prop del 50% dels vots, con­tra el 35% de Bol­so­naro. La resta es repar­teix entre altres sis can­di­dats que van del cen­tre­es­querra de Ciro Gomes (exmi­nis­tre de Lula) a la dreta libe­ral. L’únic que supera el 5% és Gomes, men­tre que la resta es queda les engru­nes. El Bra­sil renova també el Congrés i tria gover­na­dors i alcal­des. Ningú els menys­prea; cada vot suma.

Dis­sabte, els dos can­di­dats prin­ci­pals es van mobi­lit­zar per São Paulo, una ciu­tat de vint mili­ons d’habi­tants i motor econòmic del país. Lula va recórrer els vol­tants de l’avin­guda Pau­lista, la prin­ci­pal, acom­pa­nyat de cen­te­nars de segui­dors en una marxa amb els colors tra­di­ci­o­nals del PT. Bol­so­naro es va con­cen­trar una mica més al nord, en una plaça pública, des d’on va par­tir a bord d’una moto­ci­cleta en una de les seves moto­ci­a­tas, com ano­mena unes soro­llo­ses mani­fes­ta­ci­ons sobre rodes ple­nes d’adre­na­lina elec­to­ral. Si Lula és el color ver­mell, Bol­so­naro ha acon­se­guit apro­piar-se del verd i groc de la ban­dera del Bra­sil. I els últims dies va rebre un suport de pes, quan Ney­mar, una estre­lla al seu país, va dema­nar el vot a favor seu en un vídeo a Tik­Tok.

La sort està tirada per al líder de l’esquerra que busca la seva redempció política i un pre­si­dent d’ultra­dreta que vol con­ti­nuar en la bata­lla. Les urnes diran quin model de país pre­fe­rei­xen els bra­si­lers.

LES XIFRES

8,9
per cent
és la taxa d’atur registrada el darrer trimestre comptabilitzat al Brasil, a finals d’agost

LES XIFRES

4,6
per cent
va créixer l’economia brasilera el 2021 després d’haver caigut un 3,9% el 2020 per la pandèmia
184
diputats
dels 512 que té el legislatiu brasiler diuen defensar els “valors cristians” “amenaçats” per l’esquerra
32
per cent
de la població del Brasil són evangèlics, una comunitat que dona suport a Jair Bolsonaro

Votació electrònica a prova de frau

El sistema electrònic de votació que s’utilitzarà avui és motiu d’“orgull” dels responsables brasilers perquè la seva implantació ha portat “seguretat i confiança” a les eleccions. Es va crear per reduir el nombre de fraus i augmentar la velocitat del recompte, que abans durava dies i ara s’acaba en poques hores. També serveixen per facilitar el vot de la població analfabeta, la qual cosa ha repercutit en una reducció dràstica dels vots nuls.

Semblants a una calculadora gegant, tenen una pantalla, un teclat numèric, dos botons per corregir o confirmar el número del candidat triat i un d’addicional per votar en blanc. Cada urna és una màquina electrònica tancada, que compta amb font d’energia, processador i un programa informàtic antiplagi. No estan connectades a internet i no tenen mecanismes que possibilitin la seva connexió a xarxes. Els votants utilitzen el teclat per posar el número del candidat pel qual volen votar. Després, l’urna mostra a la pantalla el nom, partit i foto del candidat perquè el votant confirmi el vot o el corregeixi si ha comès algun error. Cada urna té una targeta de memòria interna que emmagatzema els vots de manera encriptada per garantir la seguretat de la informació i prevenir el frau. En tancar les votacions, s’imprimeixen cinc còpies del butlletí d’urna, amb els resultats, que són comprovats i signats pels membres de la mesa i els observadors. En aquestes eleccions, per primera vegada, els butlletins seran publicats a internet, perquè qualsevol persona o institució pugui fer el seu propi recompte. Després d’imprimir el butlletí, el president de la mesa extreu de cada urna la memòria amb els resultats i la remet a un centre electoral. Allà se’n verifica l’autenticitat per després transmetre les dades a la seu del màxim tribunal electoral mitjançant una xarxa privada i encriptada. Un superordinador suma tots els vots emesos a tot el país i els publica immediatament.

El far de la ultradreta a l’Amèrica Llatina

L’actual president brasiler, Jair Bolsonaro, capità en la reserva de l’exèrcit, va causar inquietud en l’esquerra i la dreta moderada llatinoamericana quan va arribar al poder el 2018 amb un ideari d’extrema dreta desacomplexat. Bolsonaro aspira ara a repetir victòria amb la mateixa base: militars, policies, pastors evangelistes, empresaris del camp i treballadors descontents amb la gestió dels darrers anys del Partit dels Treballadors (PT) de l’ara rival seu Luiz Inácio Lula da Silva. El líder ultradretà basa el seu ideari en la seva interpretació del respecte a les tradicions judeocristianes i de la llibertat, que vincula al dret de portar armes. Aquesta dèria per les armes l’acosta a la dreta més extrema dels Estats Units i els darrers anys s’ha concretat en l’excel·lent relació que va mantenir amb Donald Trump mentre va ser president dels EUA. Nostàlgic confés de la dictadura brasilera (1964-1985), veu, com Trump, “comunistes” a tot arreu, especialment als països llatinoamericans governats per l’esquerra i, naturalment, en l’arxienemic Lula.

La promesa de la bonança del passat

Luiz Inácio Lula da Silva va revolucionar el Brasil amb la seva victòria en les eleccions presidencials ara fa vint anys. Es va convertir, a més, en una icona de l’esquerra a l’Amèrica Llatina. Durant el seu mandat, es van fer grans avenços en la lluita contra la fam, però la seva gestió i la de la seva formació, el Partit dels Treballadors (PT) va quedar entelada pels escàndols de corrupció que el van esquitxar a ell i a la seva successora, Dilma Rousseff. Lula, condemnat dues vegades per diversos casos de corrupció, es va passar un any i mig a la presó i no es va poder presentar a les eleccions presidencials del 2018, les que va guanyar Bolsonaro. Un any després, el Tribunal Suprem va anul·lar les dues causes per errors i irregularitats processals i va retornar a Lula la llibertat i els drets polítics. El líder d’esquerres, de 76 anys, apel·la ara al record dels anys en què va ser president, temps de bonança econòmica, per convèncer els electors. Ja no aixeca passions com abans, però manté la capacitat de seducció, especialment entre els pobres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia