“Deltebre necessita grans consensos per abordar els problemes que té”

El nos­tre pro­jecte el 2019 va arri­bar a les elec­ci­ons amb molta il·lusió i molta força. Mal­grat no gua­nyar, el resul­tat ens va per­me­tre situar-nos com a pri­mera força a l’opo­sició i, per tant, des del minut u vam plan­te­jar-nos que el nos­tre paper, en la mateixa línia que havíem plan­te­jat en les elec­ci­ons, era venir a sumar i aju­dar a trans­for­mar Del­te­bre, des de l’opo­sició. Per tant, ser exi­gents i crítics quan con­vingués des de l’opo­sició, però alhora allar­gar la mà en aquells grans temes que Del­te­bre arros­sega des de fa temps.

Amb el Glòria i la pandèmia, Del­te­bre ha exi­git i reque­rit grans con­sen­sos i aquesta ha estat la part més satis­factòria. Hem sigut una opo­sició que ha estat en temes impor­tants al cos­tat del govern muni­ci­pal, és a dir, al cos­tat del poble, però també hem fis­ca­lit­zat i hem sigut exi­gents i, sobre­tot, hem fet pro­pos­tes. Feina de mà allar­gada, de fis­ca­lit­zar i de pro­po­sar. Crec que el nos­tre paper és impor­tant i, sense una opo­sició com la que ha fet ERC, la legis­la­tura tam­poc hau­ria pogut anar en la línia i en la tònica que ha seguit fins ara.

Crec que Del­te­bre neces­sita, i ho neces­sita urgent­ment, grans con­sen­sos per abor­dar, de manera real i no interes­sada o impro­vi­sada, els pro­ble­mes que té. Tenim pro­ble­mes impor­tants i, si no s’abor­den des d’un con­sens i una uni­tat d’acció que tras­pas­sin ide­o­lo­gies i governs, no ens en sor­ti­rem. Teníem l’opor­tu­ni­tat esta legis­la­tura d’abor­dar-los, amb un govern que no neces­sita l’opo­sició, però que, mal­grat tot, té una opo­sició que és pre­sent en tots els nivells de govern: a la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat i a la pre­sidència de la Dipu­tació i del Con­sell Comar­cal. I això no s’ha sabut apro­fi­tar. No han sabut admi­nis­trar la majo­ria abso­luta en bene­fici del muni­cipi. Del­te­bre arros­sega un dèficit de pac­tes estruc­tu­rals de totes les for­ces polítiques que no hem sigut capaços de fer.

Sí, i en alguns àmbits, fins i tot, en més pro­porció. I en posaré un exem­ple: aquest govern muni­ci­pal ha pas­sat abso­lu­ta­ment dels joves, de la franja d’edat d’entre els 16 i els 30 anys. No els té pre­sents. Quan pas­sen qua­tre anys més i els joves con­ti­nuen sent els grans absents de les polítiques de pre­sent i de futur d’un poble, agu­dit­zes el pro­blema. Avui dia, què tenen els joves del nos­tre poble? No tenen res. Qui­nes opor­tu­ni­tats tenen? Molt poques. Ni pla local de joven­tut ni polítiques ambi­ci­o­ses de joven­tut que per­me­tin un dels grans rep­tes que tenim: la capa­ci­tat de lli­gar el talent al nos­tre poble. Per a la majo­ria de joves que es volen eman­ci­par, avui Del­te­bre no és un muni­cipi pri­o­ri­tari per que­dar-s’hi a viure; molts mar­xen a Sant Jaume, on poden tro­bar un llo­guer o un habi­tatge en més bones con­di­ci­ons. Per tant, en temes de joven­tut, una qüestió estratègica perquè és el futur, no s’ha ges­ti­o­nat abso­lu­ta­ment res.

Esta és una de la grans polítiques que han estat absents en el govern de Lluís Soler. Ni polítiques de joven­tut ni polítiques d’habi­tatge. No n’hi ha prou a gra­var els pisos buits dels fons vol­tor i enti­tats bancàries, això hau­ria d’anar lli­gat a un pla d’habi­tatge, que no hi és, i del qual no s’ha fet abso­lu­ta­ment res. L’accés a l’habi­tatge és un pro­blema per a les noves gene­ra­ci­ons. No tenim habi­tatge de llo­guer al nos­tre poble i això és un pro­blema, ja que molts joves que volen eman­ci­par-se opten per anar-se’n a pobles veïns. Quan tens una rea­li­tat que és latent, perquè tots en conei­xem casos, vol dir que tens un pro­blema i que l’has de solu­ci­o­nar. El mateix passa amb l’habi­tatge d’emergència social: Del­te­bre no dis­posa d’un parc d’habi­tatge d’urgència social.

És molt impor­tant fer grans pas­sos amb grans docu­ments com el POUM, però si no es fa de manera que s’insti els altres governs a seguir les dinàmiques i les línies de tre­ball que un govern comença, no ser­veix abso­lu­ta­ment de res. El POUM, per exem­ple, es va apro­var perquè hi ha una majo­ria abso­luta al govern de Del­te­bre, però, par­ti­cu­lar­ment, no me’n sento partícip ni cri­dat a com­plir-lo fil per randa, ja que les nos­tres pro­pos­tes no han tin­gut opor­tu­ni­tat de reflec­tir-se en el pla­ne­ja­ment. Per tant, és un error dir que el POUM mar­carà un abans i un després. Un abans, sí; un després, ja ho veu­rem, perquè és un docu­ment que, si ERC té l’alcal­dia el maig del 2023, és evi­dent que el revi­sarà. Si s’hagués fet d’una altra manera, amb totes les visi­ons inte­gra­des, no hau­ria cal­gut revi­sar res.

No el veig un POUM ambiciós, és un POUM de cor­rec­ci­ons, d’inten­tar acon­ten­tar tot­hom. No crec que sigui l’eina que neces­sita Del­te­bre a hores d’ara per mirar al futur, sí per ges­ti­o­nar el dia a dia.

Avui puc mirar el futur del Delta amb un opti­misme que no tenia fa dos o tres anys, i aquí crec que té molt de mèrit tota la feina que s’ha fet des del Delta, a través de la Taula de Con­sens, dels muni­ci­pis i dels movi­ments soci­als. Hem acon­se­guit fer enten­dre als poders públics, a la Gene­ra­li­tat i, també, en certa manera, a l’Estat, que el Delta és una qüestió pri­o­ritària de país que reque­reix coor­di­nació i uni­tat d’acció més enllà de colors, sigles i com­petències. A la gent del Delta no li podem expli­car bata­lle­tes de com­petències, la gent vol solu­ci­ons. Crec que ho hem acon­se­guit. El fet que el nou govern de Pere Ara­gonès acon­seguís aglu­ti­nar totes les com­petències en el Depar­ta­ment d’Acció Climàtica, amb Teresa Jordà, ha mar­cat un abans i un després. Això, objec­ti­va­ment, és així: ERC ha estat la força política clau per posar fil a l’agu­lla en els pro­jec­tes estratègics per al Delta, i els resul­tats estan sor­tint.

Sí, i sense obviar la situ­ació i la rea­li­tat d’on venim. Del­te­bre és un muni­cipi amb una extensió molt gran i amb poca den­si­tat de població i, per tant, com­plex de ges­ti­o­nar, ja que els ser­veis que s’han de pres­tar són molt cars. Però no ens podem tan­car davant l’evidència ni negar-la: tenim l’IBI urbà i rústec més alt de la província de Tar­ra­gona. Això ens ha de dur a una doble reflexió: en pri­mer lloc, ana­lit­zar real­ment amb experts fis­cals quina seria la manera de poder apai­va­gar els efec­tes de l’alta pressió fis­cal, i, en segon lloc, plan­te­jar mesu­res con­cre­tes a curt, mitjà i llarg ter­mini per rebai­xar la pressió fis­cal de les famílies. I ho dic cons­ci­ent que s’han de pagar impos­tos per finançar uns ser­veis públics de qua­li­tat.

ERC els va adver­tir de la situ­ació. Vam posar damunt la taula que s’esta­ven equi­vo­cant, ja que s’havia donat abans en altres llocs de l’Estat espa­nyol i en sentències idènti­ques, però no van fer cas de la nos­tra advertència i ho vam por­tar al jut­jat. I el jutge va dir el que nosal­tres esperàvem: que les dedi­ca­ci­ons del 95% són un frau de llei i s’han de modi­fi­car. El govern de Del­te­bre no va pre­sen­tar recurs a la sentència, ha acot­xat el cap i ha modi­fi­cat les dedi­ca­ci­ons. La llàstima és que això ha cos­tat uns diners a l’Ajun­ta­ment, quan era per­fec­ta­ment evi­ta­ble.

Quan deia que Del­te­bre neces­sita grans con­sen­sos, la imatge del muni­cipi i la millora de les vies públi­ques són d’aquells temes que ens hau­rien de por­tar a un gran pacte, que anés més enllà de par­tits i de legis­la­tu­res. Si era tan neces­sari asfal­tar el 80% dels car­rers de Del­te­bre, per què el govern d’Enlai­rem, que ja fa vuit anys que governa, s’ha espe­rat que fal­tin sis o set mesos per a les elec­ci­ons muni­ci­pals per empren­dre este gran pro­jecte de pavi­men­tació? Si és pri­o­ri­tari ara, també ho era fa vuit anys. El que és impor­tant és tenir un pro­jecte clar i actuar de manera gra­dual i esgla­o­nada i amb un cri­teri defi­nit. A més, a l’hora d’actuar en deter­mi­nats car­rers, el govern ha optat per una falsa par­ti­ci­pació ciu­ta­dana, impli­cant els veïns afec­tats en pro­ces­sos par­ti­ci­pa­tius absurds sobre si volen asfal­tar o urba­nit­zar o si no volen fer res. És absurd: no pots tras­lla­dar la res­pon­sa­bi­li­tat a la ciu­ta­da­nia en una decisió així, hi ha d’haver un pro­jecte de poble clar.

ERC i jo mateix teníem clar que el que calia fer de cara a la ciu­ta­da­nia era dir-li que hi ha un equip que està dis­po­sat a pre­sen­tar-se. Som un grup polític que està fort i pre­pa­rat, que té il·lusió i ganes. Em sento molt més pre­pa­rat que el 2019.