“Faré tot el que estigui a les meves mans per aturar el quart cinturó”

Aquest man­dat és malau­ra­da­ment el del retorn del soci­a­lisme més ranci per obra i gràcia d’alguns par­tits. La regi­dora que en aquell moment era de Podem va pac­tar amb el PSC. Al mateix temps, Junts li va donar l’esta­bi­li­tat amb un pacte des de fora del govern. Entre Podem i Junts han fet pos­si­ble el retorn del bus­tisme a la ciu­tat i d’aquest soci­a­lisme que no és soci­a­lisme. La pandèmia, evi­dent­ment, va ser una situ­ació sobre­vin­guda que ningú espe­rava, però sí que esperàvem com ho ha ges­ti­o­nat aquest govern. El soci­a­lisme típic i clàssic té una forma de ges­ti­o­nar, que és apro­piar-se de l’admi­nis­tració pública, l’ajun­ta­ment, que hau­ria de ser de tots i que passa a ser un ele­ment més de l’estruc­tura de par­tit, al seu ser­vei. El mateix que fa uns anys tenia Saba­dell ha tor­nat. I és lògic, perquè estem par­lant d’una per­sona que ocupa l’alcal­dia que fa setze anys que governa. El PSC, dels últims vint-i-qua­tre anys, n’ha gover­nat vint; aquesta per­sona en porta setze, dotze dels quals al cos­tat de l’exal­calde Manuel Bus­tos. Les for­mes són exac­ta­ment iguals: anar a allò super­fi­cial. Han tor­nat els de sem­pre, fent la política de sem­pre per als interes­sos dels de sem­pre. El repte que tenim és poder aca­bar una vegada per totes això i que hi hagi un govern alter­na­tiu que pugui recu­pe­rar l’Ajun­ta­ment per a tot­hom.

Hi ha un intent de l’statu quo de donar a enten­dre que és part del pas­sat, però, en la mesura que encara con­ti­nuen anant als jut­jats, és pre­sent. Només gira­rem full quan actors d’aquells temps dei­xin d’estar al cap­da­vant de par­tits o de la mateixa admi­nis­tració. Tenim fun­ci­o­na­ris que estan sent inves­ti­gats. De fet, anem al ple: dels deu regi­dors soci­a­lis­tes, qua­tre van inte­grar l’última llista de l’alcalde Bus­tos. L’alcal­dessa és el cas més para­digmàtic: dotze anys al seu cos­tat i sem­bla que mai es va assa­ben­tar de res. Per poder girar pàgina també es neces­sita un canvi cul­tu­ral de l’Ajun­ta­ment de Saba­dell i, per fer-lo, neces­si­tes uns anys. En el man­dat pas­sat no hi vam arri­bar, hau­rien d’haver pas­sat vuit o dotze anys d’una nova forma de gover­nar i enten­dre l’admi­nis­tració pública. Si això hagués pas­sat, cer­tes pràcti­ques serien pas­sat.

Amb una doble sen­sació. La pri­mera, de com­prensió davant el xan­tatge d’algu­nes for­ces polítiques cap al con­junt de la ciu­ta­da­nia. Perquè no només és ERC: la no-apro­vació dels pres­su­pos­tos hau­ria supo­sat un greuge molt gran per al con­junt de la ciu­ta­da­nia i la gent que més ho neces­sita. No té cap afec­tació pres­su­postària, estem en el marc dels ges­tos polítics, no de les con­cre­ci­ons. El segon sen­ti­ment és que, ente­nent la situ­ació, no hi ha cap raó per moure’ns de posició. Com a alcal­da­ble, tinc un com­promís, hi ha una con­fiança de la ciu­ta­da­nia, i no em mouré d’això. La posició d’ERC de Saba­dell, i la militància ho ha rea­fir­mat, és de no al quart cin­turó. No és el nos­tre model i faré tot el que esti­gui a les meves mans per atu­rar-ho. I això comença al maig. No és el mateix que l’alcalde de Saba­dell amb el seu govern es planti davant de la resta d’admi­nis­tra­ci­ons, que la situ­ació actual, on tenim un govern dis­po­sat a trin­xar la ciu­tat: el Parc Agrari, els bar­ris del Nord, el tor­rent de Colo­brers al riu Ripoll...

Sí i no. Evi­dent­ment no puc ama­gar que és una difi­cul­tat afe­gida, però m’ha donat una opor­tu­ni­tat pre­ci­osa, ja que molta més gent coneix ara qui és el Gabriel i què està dis­po­sat a fer. I és bo que en un par­tit polític hi hagi dife­rents visi­ons, perquè no són sec­tes. La gent ara sap que si hi ha un alcal­da­ble que, sense ser alcalde, ha plan­tat cara al seu par­tit, què no farà si és alcalde. Perquè si soc alcalde de Saba­dell sig­ni­fi­carà que la gent m’ha donat con­fiança i tindré tota la legi­ti­mi­tat per plan­tar-me davant del govern de la Gene­ra­li­tat o de l’Estat per dir-los que aquí no volem el quart cin­turó. Volem solu­ci­o­nar els pro­ble­mes de mobi­li­tat però no enga­nyar. No li volem dir a la gent que viu al cos­tat de la Gran Via que res­pi­rarà millor perquè fem el quart cin­turó... És men­tida, res­pi­ra­rem tots pit­jor. Si es vol bai­xar en cot­xes, s’ha de pri­o­rit­zar el tren i el trans­port públic, també l’autobús. S’ha d’anar amb la veri­tat al davant. Qui digui que es posarà una gran auto­via soter­rada men­teix, perquè no és ni tan sols un pro­jecte.

Sobre el quart cin­turó, sí. Li vaig dir que ente­nia per­fec­ta­ment la seva situ­ació i la del país i que era cons­ci­ent del xan­tatge, però que ell també havia d’enten­dre la meva posició, els interes­sos que havia de defen­sar i ante­po­sar, i què em deien a mi la consciència, els meus valors i els milers de per­so­nes que han con­fiat en ERC de Saba­dell. Com que el quart cin­turó con­ti­nua sent la mateixa por­que­ria de fa cin­quanta anys, no hi ha cap raó perquè canviï de posició. Un peri­o­dista em pre­gun­tava: “Si és alcalde, fa tot el pos­si­ble amb la gent, i al final l’Estat ho fa, dimi­tirà?” I tant, perquè abans de tot vull poder cami­nar pel car­rer i que els meus veïns vegin que soc una per­sona que com­pleix la seva paraula.

I tant, for­mem part de la pla­ta­forma del quart cin­turó de tota la vida, com a con­vo­cants també. I jo hi seré. Hi serem, al cos­tat de tots els que durant tan­tes dècades hem llui­tat perquè el quart cin­turó no trinxi la ciu­tat.

És un pro­jecte que no té ni cap ni peus perquè Saba­dell no té tra­dició de surf. Qui vul­gui fer surf té el mar. A més, s’ha fet una con­cessió d’uns ter­renys a un pri­vat que hau­ria de pagar un cànon més econòmic que el d’un local de la Ram­bla per fer un negoci que no està diri­git a la gent de Saba­dell perquè el cost de les entra­des és molt alt. Haurà de venir gent amb cotxe, gent de diners... Si el dic­ta­men de la Gene­ra­li­tat no la rever­teix abans, he assu­mit el com­promís en el ple que rever­tiré aquesta con­cessió.

El que hem pro­po­sat és, u, que Saba­dell doni suport al pla pilot i, dos, que l’Ajun­ta­ment tre­ba­lli amb les enti­tats i la població en gene­ral què és això de la renda bàsica. I final­ment volem que, en el futur, o tota la ciu­tat o un sec­tor pugui par­ti­ci­par de l’experiència. L’experiència està plan­te­jada per a dos muni­ci­pis que tin­guin entorn de mil per­so­nes; per tant, la ciu­tat sen­cera no podria, però un sec­tor ben estu­diat, sí. I si per a aquesta edició no hi arri­bem, que sàpiga el govern de la Gene­ra­li­tat que Saba­dell està dis­po­sat a tirar enda­vant en aquesta línia.

Gua­nyar, perquè quan ets segon només pots tenir un únic objec­tiu, que és ser el pri­mer. No venim a fer un gran resul­tat, venim a gua­nyar. I estem tre­ba­llant fins al dia 28 per gua­nyar perquè la història ens ha vin­gut a bus­car, som l’únic par­tit que pot plan­te­jar-se aquest objec­tiu des d’un punt de rea­li­tat. Elecció rere elecció, ERC con­ti­nua en crei­xe­ment. És fàcil? No, però és pos­si­ble.

La gent que voti ERC sap que el vot és segur, no aca­barà bene­fi­ci­ant ni la Marta Farrés a Saba­dell ni farà pre­si­denta de la Dipu­tació la Núria Marín ni farà pre­si­dent del Con­sell Comar­cal un alcalde del PSC. Som el par­tit que inter­na­ment està fent més incor­po­ra­ci­ons, amb gent que ve d’altres tra­di­ci­ons, perquè el que importa no és d’on venim, sinó on volem anar junts, com és el cas de la Sílvia Renom. Quan incor­po­rem gent som més forts i diver­sos i inter­pel·lem més per­so­nes. Aquest és el camí que hem ento­mat tant a nivell naci­o­nal com local perquè és l’únic que ens apro­parà als nos­tres som­nis. No es cons­truirà una República cata­lana si no tenim a les grans ciu­tats metro­po­li­ta­nes alcal­des repu­bli­cans. I amb qui suma­rem? Amb tots aquells que d’alguna manera se sumin a aquest pro­jecte amb què podem com­par­tir camí. Qui queda fora d’això? Les extre­mes dre­tes i les dre­tes extre­mes espa­nyo­les, i parlo del PP i Vox –Ciu­ta­dans ja ni els compto– i, evi­dent­ment, queda fora el PSC. Vull pac­tar amb aquells amb qui com­par­tim valors democràtics i soci­als. Vull par­lar amb En Comú Podem, amb la Crida per Saba­dell i amb Junts. Són par­tits amb qui com­par­tim mol­tes coses i els volem per fer aquest gran pro­jecte de ciu­tat ampli. Aquesta és la via àmplia que pro­po­sem. Més trans­parència no puc ofe­rir.