Pròxim Orient
La commemoració de l’ocupació de Jerusalem Est eleva la tensió a la regió
Milers d’ultranacionalistes marxen per la Ciutat Vella i es produeixen algunes agressions a veïns i periodistes
Diputats i ministres del govern de coalició assisteixen a l’acte
La tensió al Pròxim Orient ha tornat a pujar al màxim aquest dijous, pocs dies després de la treva que va posar fi a l’escalada de violència entre Israel i les milícies palestines de Gaza que va deixar 35 morts, 33 al costat de la franja i 2 en sòl israelià.
Milers de jueus d’extrema dreta, colons i ultrareligiosos han travessat la Ciutat Vella de Jerusalem en la Marxa de les Banderes, que commemora l’ocupació de l’est de l’urbs després de la Guerra dels Sis Dies.
La manifestació ha arrencat a la part oest de Jerusalem i ha avançat cap a l’est, amb destinació al Mur de les Lamentacions, el lloc de culte més sagrat del judaisme, recorrent la ruta que van fer les tropes israelianes el 1967.
Aquest any la mobilització ha obtingut els permisos per creuar el barri musulmà, on els seus veïns han hagut d’abaixar persianes i refugiar-se a casa per por a les agressions.
Alguns assistents han mostrat una actitud agressiva i amenaçadora, i han cridat consignes racistes i antiàrabs, com “cremarem els pobles” o “mort als àrabs”. Malgrat el fort dispositiu policial de més de 3.000 agents, durant el recorregut s’han produït algunes agressions contra veïns palestins i també periodistes, tant àrabs com estrangers. Diverses persones han patit ferides lleus i la policia ha detingut dos sospitosos.
Alguns dels partits de la coalició del govern israelià de Benjamin Netanyahu han donat suport obert a la mobilització, que des del seus inicis ha estat associada al sionisme religiós i ultranacionalista però s’ha anat popularitzant entre altres sectors, i ara ja és reconeguda com un esdeveniment oficial per les institucions. Entre altres hi han assistit diputats i ministres com els ultradretans Bezalel Smotrich o Itamar Ben Gvir.
La marxa simbolitza per a aquests sectors la presa de Jerusalem Est fa 56 anys, que va suposar la “reunificació” de la ciutat i el control sobre l’Explanada de les Mesquites –el tercer lloc més sagrat per a l’Islam– i el Mur de les Lamentacions, el primer per al judaisme.
Als palestins, que fa dècades que reivindiquen aquesta part de la ciutat com la capital del seu futur Estat, la mobilització els recorda la imposició de l’ocupació i la veuen com una expressió simbòlica agressiva de domini israelià.
A la Franja de Gaza, centenars de palestins han protestat contra la marxa i s’han enfrontat a les tropes israelianes de la tanca, que han llançat gasos lacrimògens i han disparat contra els concentrats. Cinc persones han resultat ferides, tres de les quals per munició real.
L’esdeveniment es produeix aquest any en un context de màxima alerta després dels recents incidents a Gaza i de mesos de rebrot del conflicte. De fet, aquest 2023 ja és l’any més mortífer des de la Segona Intifada. Fins avui han mort 150 palestins i 21 persones del costat israelià.
De fet, una de les condicions que la Gihad Islàmica va intentar posar per a la treva va ser la suspensió de la marxa. Fa dos anys aquest esdeveniment va ser el desencadenant d’una ofensiva de Hamas, que va llançar coets cap a Jerusalem. L’incident va derivar en una escalada bèl·lica que va durar onze dies.
Les milícies palestines de la Franja han qualificat avui la marxa de “provocativa” i han amenaçat amb tornar a disparar coets cap a Israel si els participants de la marxa creuen la “línia vermella”, és a dir, entren a l’Explanada de les Mesquites.
Un portaveu de Hamas ha avisat que qualsevol intent israelià de trencar l’statu quo del lloc sagrat suposarà “posar tota la regió en un estat de gran tensió”.
