"El gir catalanista del PP el va engegar Aznar"

Em sem­bla que hau­rem d'anar reco­nei­xent el fracàs tàctic d'aquesta sèrie d'entre­vis­tes. La idea era citar els can­di­dats cata­lans en alguna coc­te­le­ria o bar de copes a fi de veure què es pim­pla­ven i si s'acom­plia la màxima clàssica in vino veri­tas: és a dir, si sota els efec­tes d'una dosi -mode­rada, esclar- d'alco­hol, ens deien alguna cosa que no sabéssim. Però escolti, ens han sor­tit uns can­di­dats d'un abs­temi que tira de tos: tret d'un Her­rera que almenys es va atre­vir, uau, amb una copeta de cava, hem tin­gut un Duran i Lleida enyorós del whisky amb aigua però que es va haver de con­for­mar amb una aigua sense whisky per pres­cripció mèdica; un Ridao insomne que es va decan­tar per un explo­siu com­bi­nat de cítrics i pinya; i ara, una Dolors Nadal encara mig afònica que es cuida la gola dema­nant una altra aigüeta mine­ral, acom­pa­nyada (és l'hora de l'ape­ri­tiu i hem que­dat al Bar Mut, on els fan excel·lents) d'unes oli­ve­tes. Si no fos que tots, amb més raó o menys, poden al·legar motius de salut, la meva men­ta­li­tat cons­pi­ra­noica em faria pen­sar que s'han posat d'acord.
En fi, l'afo­nia de Dolors Nadal la va tenir tot dis­sabte sense poder dir ni piu, cosa que resulta fran­ca­ment difícil d'ima­gi­nar, perquè sem­bla de les que no callen ni sota l'aigua. Això em fa pen­sar que no la pesqués, l'afo­nia, el pas­sat diven­dres al ves­pre a l'antàrtic plató de Josep Cuní, que també ha cau­sat la postració de Duran: a veure si en Cuní serà en rea­li­tat un agent del tri­par­tit que el que bus­cava era dei­xar fora de com­bat els can­di­dats de la dreta! Però ella mateixa esva­eix qual­se­vol ombra de sos­pita: "Segu­ra­ment l'aire con­di­ci­o­nat no em va aju­dar, però jo ja vaig anar al debat molt tocada. De fet, just el dia abans vaig haver de sus­pen­dre la meva inter­venció en un míting a Cor­nellà amb l'Ana Bote­lla". Penso que la Bote­lla a Cor­nellà era cosa digna de ser vista, men­tre Dolors Nadal em canta mil mera­ve­lles d'Isa­bel Espi­nosa, regi­dora del PP en aquell muni­cipi: es veu que la senyora Espi­nosa és una superwo­man capaç de com­pa­gi­nar la gestió d'un negoci -té un res­tau­rant- amb la tasca com a regi­dora a l'opo­sició, i encara li sobra temps per al que cal­gui. "Ella sí que no és cap dona de quota", rebla Nadal.

No em dema­nin per què, però jo diria que això de les dones de quota és una al·lusió a Carme Chacón, amb la qual, com és sabut, manté una relació fona­men­tada en la sim­pa­tia i l'admi­ració mútues. "Fa un mes, vaig pro­po­sar un cara a cara entre Carme Chacón i jo, i ella va res­pon­dre, d'una manera que per ser suau qua­li­fi­caré de pecu­liar, que amb molt de gust i que s'hi diver­ti­ria molt. Doncs encara és l'hora que des del PSC s'hagin dig­nat a con­tes­tar. Qui sap, pot­ser em con­vo­quen després del 9 de març".

Dolors Nadal veu amb bons ulls les enques­tes que situen el PP com a ter­cera força política a Cata­lu­nya, per davant d'ERC i d'ICV; no li agra­den tant, en canvi, les que pro­nos­ti­quen que ZP repe­tirà com a pre­si­dent del govern espa­nyol, encara que siguin les matei­xes. Ella no té cap dubte de qui serà el pro­per pre­si­dent d'Espa­nya: Mari­ano Rajoy, que també va ser el ven­ce­dor "per gole­jada" del pri­mer cara a cara amb el líder del PSOE (i supo­sem que del segon també, però encara no s'havia cele­brat).

Li pre­gunto quina mena d'ali­an­ces con­tem­plen per si les neces­si­tes­sin per for­mar govern, però en això és tan clara i reso­lu­tiva com en tota la resta: "A Cata­lu­nya en rea­li­tat només hi ha dues opci­ons, perquè els altres par­tits, inclosa CiU, ja han dit que ells vota­ran la inves­ti­dura de Zapa­tero. Qual­se­vol vot que no vin­gui al Par­tit Popu­lar, en rea­li­tat se'n va al PSOE", recalca.

No cal ni dir-ho, que hi hagi vots que vagin als soci­a­lis­tes, de manera directa o en forma de suports, li sem­bla una bar­ba­ri­tat, perquè "el PSOE és un retrocés. Sort que, el dia 9, els cata­lans ens aco­mi­a­da­rem de la tri­pleta Álva­rez-Zapa­tero-Chacón i de la seva extra­or­dinària incom­petència", dis­para.

Ve d'un acte a la Sagrada Família, que de moment encara s'aguanta dreta, on han pre­sen­tat les pro­pos­tes del Par­tit Popu­lar per a la ciu­tat de Bar­ce­lona, que per ella ha de ser "una gran capi­tal de Cata­lu­nya i d'Espa­nya. Neces­si­tem un govern del PP per garan­tir que no es cons­truirà un TGV a 70 centímetres dels fona­ments d'aquest tem­ple, això és una bar­ba­ri­tat", diu, segu­ra­ment sense recor­dar que el pri­mer a defen­sar l'actual traçat va ser el govern del PP de l'ante­rior legis­la­tura. Després de la nos­tra tro­bada anirà a un dinar-míting a Sant Cugat, on com­par­tirà esto­va­lles i pro­ta­go­nisme amb Aleix Vidal-Qua­dras. No el troba una mica pas­sat de vol­tes, al senyor Vidal-Qua­dras? "Això és un tòpic que no té sen­tit", em renya. "Vidal-Qua­dras és un gran actiu del par­tit, com ho és Gallardón, o Mayor Oreja. Al PP tots diem el mateix, tots tenim el mateix dis­curs". Ente­sos, ente­sos.

De fet, a Dolors Nadal la moles­ten espe­ci­al­ment aquests "tòpics" que ella troba que pesen sobre la seva for­mació. Per exem­ple, el que fa referència al famós gir cata­la­nista que va voler impul­sar el senyor Piqué. "El pri­mer que va enge­gar el gir cata­la­nista va ser Aznar, en un míting de l'any 95 al Palau Blau­grana", afirma tota con­vençuda. Veus, cada dia se n'apre­nen de noves. També està en total des­a­cord amb la idea que el PP sigui un par­tit anti­ca­talà: "d'entrada, farem el millor ser­vei que es pot fer actu­al­ment a Cata­lu­nya, que és fer fora el senyor Zapa­tero del govern". Tre­mola, Bambi.