Ibarretxe, pel dret

Para­fra­se­jant fàcil­ment Mar­tin Lut­her King, ahir Juan José Ibar­retxe va expli­ci­tar que també té “un somni”: que el pro­per 25 d’octu­bre la soci­e­tat basca s’apropi a les urnes per obrir un procés de pau i nor­ma­lit­zació política a Euskadi que fina­lit­za­ria el 2010 amb un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació.

Però José Luis Rodríguez Zapa­tero farà el que cal­gui perquè el full de ruta sobi­ra­nista del lehen­dakari con­tinuï sent només una il·lusió. Per això ahir, dues hores després que el govern basc aprovés el pro­jecte de llei que pretén regu­lar i blin­dar la con­sulta popu­lar no vin­cu­lant impul­sada per Ibar­retxe, l’exe­cu­tiu espa­nyol va anun­ciar que, si és neces­sari, anirà al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal per impe­dir que la ini­ci­a­tiva del lehen­dakari pros­peri.

La minis­tra d’Admi­nis­tra­ci­ons Públi­ques, Elena Sal­gado –que ahir tenia encara més feina amb la reunió sobre l’Esta­tut amb Joan Saura– va ser l’encar­re­gada de rei­te­rar la total opo­sició de l’exe­cu­tiu esta­tal al pro­jecte “uni­la­te­ral” d’Ibar­retxe. En una roda de premsa con­vo­cada d’urgència per res­pon­dre al lehen­dakari, Sal­gado va avançar que si el Par­la­ment basc gosa con­ver­tir en llei la pro­posta de l’exe­cu­tiu de Vitòria, “incom­plint el que esta­bleix la Cons­ti­tució i l’Esta­tut de Ger­nika”, Zapa­tero pre­sen­tarà un recurs d’incons­ti­tu­ci­o­na­li­tat. Això com­por­ta­ria la sus­pensió imme­di­ata de la norma apro­vada per la cam­bra basca i que la con­sulta quedés apar­cada durant uns quants mesos.

L’amenaça del govern espa­nyol d’impug­nar la cita a les urnes és, per tant, el segon escull que haurà de superar la pro­posta d’Ibar­retxe. Abans, el pro­per 27 de juny, la cam­bra basca ha de donar el vis­ti­plau a la con­sulta o enter­rar-la defi­ni­ti­va­ment. El tri­par­tit i Ara­lar hi donen suport, i tant el PP com el PSE por­ten mesos exi­gint al lehen­dakari que s’oblidi del seu full de ruta sobi­ra­nista. En aquest esce­nari d’empat en nom­bre de par­la­men­ta­ris, 33 con­tra 33, els vots dels 9 repre­sen­tants d’EHAK a la cam­bra esde­ve­nen, una vegada més, deci­sius.

Per això els par­tits espe­ra­ven amb atenció des de fa set­ma­nes la lite­ra­li­tat de les dues pre­gun­tes que Ibar­retxe pretén tras­lla­dar a la soci­e­tat basca; el refús explícit a la violència etarra en una de les inter­pel·laci­ons hau­ria anul·lat la pos­si­bi­li­tat que l’esquerra abert­zale donés suport a la con­sulta. Ahir, final­ment, el lehen­dakari va dei­xar totes les por­tes ober­tes, ja que evita la con­demna i es limita a dema­nar al ciu­tadà si dona­ria suport a un procés de diàleg “si prèvia­ment ETA mani­festa la seva volun­tat inequívoca de posar fi a la violència d’una vegada per sem­pre”.
A l’entrada del Palau d’Aju­ria Enea de Vitòria i amb tots els con­se­llers del govern basc –l’esce­ni­fi­cació pròpia de les grans oca­si­ons–, Ibar­retxe va subrat­llar que el refús més con­tun­dent de la violència etarra “és exi­gir la seva des­a­pa­rició”. Pape­reta de la con­sulta en mà –mei­tat blanca, mei­tat verda, i escrita en euskera i en cas­tellà–, el lehen­dakari va asse­gu­rar que espera un “sí rotund” de Vitòria al pro­jecte de llei i que, en con­seqüència, la soci­e­tat basca pugui res­pon­dre sí o no tant a la pre­gunta per exi­gir a ETA que aban­doni la violència com a la inter­pel·lació que reclama als par­tits bas­cos –a tots, sense exclu­si­ons– que “iniciïn un procés de nego­ci­ació per asso­lir un acord democràtic sobre l’exer­cici del dret a deci­dir del poble basc”.