Petició unitària als 27 pel català a Europa

Òmnium Cul­tu­ral, les vuit uni­ver­si­tats cata­la­nes i orga­nit­za­ci­ons econòmiques, empre­sa­ri­als i sin­di­cals han enviat una carta con­junta als estats mem­bres de la Unió Euro­pea (UE) recla­mant l’ofi­ci­a­li­tat del català. “Rei­vin­di­quem el català com a llen­gua pròpia i d’ús de mili­ons de ciu­ta­dans euro­peus”, va afir­mar ahir el pre­si­dent d’Òmnium, Xavier Antich, en un acte per pre­sen­tar l’acció que es va fer a la seu de l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Cata­lans i que va ser­vir per esce­ni­fi­car el con­sens i la uni­tat sobre la llen­gua entre les prin­ci­pals orga­nit­za­ci­ons de l’àmbit acadèmic, empre­sa­rial i sin­di­cal català, amb un total de 21 adhe­si­ons.

En la carta es qua­li­fica d’“opor­tu­ni­tat històrica” que el català, la tret­zena llen­gua més par­lada a la UE, que uti­lit­zen “més de deu mili­ons” de ciu­ta­dans euro­peus i “és pre­sent en tres estats mem­bres”, sigui llen­gua ofi­cial.

La ini­ci­a­tiva va tenir lloc la vigília de la reunió que avui tenen a Luxem­burg els minis­tres d’Afers Euro­peus de la UE en què es tor­narà a par­lar sobre l’ofi­ci­a­li­tat del català, el basc i el gallec. Serà la segona vegada que els repre­sen­tants dels estats mem­bres trac­ta­ran la qüestió, després que se’n parlés per pri­mer cop el 19 de setem­bre i que també s’abordés en una tro­bada infor­mal a finals del mateix mes. Les expec­ta­ti­ves, però, no són gaire bones. Encara que la qüestió està inclosa en l’ordre del dia, la pre­visió de fer un pas enda­vant es va esvair la set­mana pas­sada, quan es va saber que entrava en l’agenda de la reunió però que no es votarà. Per tant, es pre­veu un nou retard en l’espe­rada apro­vació de l’ofi­ci­a­li­tat del català. De fet, ja en la reunió del 19 de setem­bre la majo­ria dels estats mem­bres es van mos­trar en con­tra de resol­dre la qüestió de forma acce­le­rada, com vol el govern espa­nyol, pres­si­o­nat pels par­tits inde­pen­den­tis­tes en les nego­ci­a­ci­ons per la inves­ti­dura de Pedro Sánchez. De fet, en aque­lla pri­mera ocasió alguns estats van dema­nar un informe tècnic del Con­sell de la UE per ana­lit­zar les impli­ca­ci­ons pres­su­postàries i jurídiques de la pro­posta.