Política

mèxic

Qui és Claudia Sheinbaum?

Clau­dia Shein­baum ha fet història en gua­nyar unes elec­ci­ons pre­si­den­ci­als cele­bra­des diu­menge a Mèxic, càrrec que ocu­parà a par­tir del pròxim 1 d’octu­bre quan l’actual man­da­tari, Andrés Manuel López Obra­dor, li pas­sarà el tes­ti­moni. “Per pri­mera vegada en els 200 anys d’història de la república em con­ver­tiré en la pri­mera dona pre­si­denta de Mèxic”, ha dit la política pro­gres­sista en les seves pri­me­res parau­les després de fer-se públics els resul­tats que li dona­ven la victòria. “No arribo sola, arri­bem totes. Amb les nos­tres heroïnes que ens van donar pàtria, amb les nos­tres mares, els nos­tres ances­tres, les nos­tres filles i les nos­tres netes”, ha afe­git l’hereva política de López Obra­dor, que no podia optar a la ree­lecció d’acord amb la Cons­ti­tució mexi­cana.

Després d’agrair als qui li han fet con­fiança amb el seu vot, Shein­baum, ha anun­ciat que el seu govern “res­pec­tarà la diver­si­tat de gènere i sexual”.

Aposta per la ciència

De 61 anys i natu­ral de Ciu­tat de Mèxic, Shein­buam és lli­cen­ci­ada en Física, doc­tora en Engi­nye­ria Energètica, mem­bre de l’Acadèmia Mexi­cana de la Ciència i autora de dese­nes d’arti­cles de recerca.

Filla de pares científics, d’ori­gen jueu, Shein­baum va tenir l’opor­tu­ni­tat de triar entre el ballet o la física, segons explica en un docu­men­tal sobre la seva vida, i va apos­tar per la ciència en un país on les bret­xes de gènere en ciència eren ales­ho­res més pro­nun­ci­a­des.

Filla del Maig del 68

En el vídeo produït pel seu par­tit, el gover­nant Movi­ment Rege­ne­ració Naci­o­nal (Morena), Shein­baum es defi­neix com a “filla del 68” i recorda que tenia sis anys quan va tenir lloc la mas­sa­cre del govern con­tra estu­di­ants a la Uni­ver­si­tat de Tla­te­lolco, el 2 d’octu­bre de 1968, la qual cosa va impul­sar el seu acti­visme, en veure als seus pares par­ti­ci­par en el movi­ment.

Sota l’ombra de López Obra­dor

La pròxima pre­si­denta de Mèxic va estu­diar física en la Uni­ver­si­tat Naci­o­nal Autònoma de Mèxic (UNAM), on va lide­rar movi­ments estu­di­an­tils en la dècada de 1980. Després, es va espe­ci­a­lit­zar en engi­nyera ambi­en­tal i va ser inves­ti­ga­dora en l’Ins­ti­tut d’Engi­nye­ria de la UNAM, abans d’entrar en política.

Shein­baum explica que va conèixer a López Obra­dor en una reunió a casa seva, una set­mana després que el 2000 s’anunciés la seva can­di­da­tura com a cap de govern del Dis­tricte Fede­ral, pel Par­tit de la Revo­lució Democràtica (PRD), al qual ella es va afi­liar el 1989.

Dies després, López Obra­dor la va con­vi­dar a sumar-se a la seva Admi­nis­tració com a Secre­ta­ria de Medi ambi­ent amb l’encàrrec d’aten­dre la crisi de con­ta­mi­nació ambi­en­tal.

Així, de 2000 a 2006, Shein­baum va lide­rar la cons­trucció del metrobús –un sis­tema ràpid d’auto­bu­sos–i els pri­mers car­rils per a la cir­cu­lació de bici­cle­tes la capi­tal mexi­cana.

El nai­xe­ment de Morena

Després, va ser por­ta­veu de la cam­pa­nya pre­si­den­cial de López Obra­dor, qui va per­dre les elec­ci­ons el 2006 i el 2012, temps en el qual va anar cons­truint el seu movi­ment, que final­ment es va con­ver­tir en el Movi­ment Rege­ne­ració Naci­o­nal, cone­gut també com a Morena, i del qual Shein­baum també va ser fun­da­dora.

Després d’una cam­pa­nya “casa per casa”, com ella pre­su­meix en diver­sos vídeos, en 2015 va ocu­par el càrrec de dele­gada de Tlal­pan, demar­cació del sud de la capi­tal.

Cap de govern de la capi­tal

En 2018, aquesta científica ja va fer història en con­ver­tir-se en la pri­mera dona electa com a cap de Govern de la capi­tal mexi­cana, càrrec al qual va renun­ciar l’any pas­sat per optar a la pre­sidència del país.

De la mà de López Obra­dor, Shein­baum va rebre l’any pas­sat el ‘bastó de coman­da­ment’, un símbol de Morena que repre­senta que ella ara líder el movi­ment pro­gres­sista. Ara, la gua­nya­dora de les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als d’aquest 2 de juny serà la cara d’aquesta ‘quarta trans­for­mació’.

La ‘quarta trans­for­mació’

El con­cepte ‘quarta trans­for­mació’ va referència a la visió de López Obra­dor sobre el seu govern amb el qual bus­cava mar­car rellevància històrica en el país a l’alçada dels altres tres moments claus en la història de Mèxic: La guerra de la Inde­pendència, que va ini­ciar el 1810 i va con­cloure el 1821; la guerra de Reforma, un període de trans­for­mació comprès entre el 1858 i el 1861 durant el qual es van impul­sar les lleis de reforma per sepa­rar l’Església de l’Estat i va dur la for­mació d’un naci­o­nal basat en l’ordre cons­ti­tu­ci­o­nal; i la Revo­lució, una lluita con­tra la dic­ta­dura de més de 30 anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia