Política

Cristina Ribas

Cap de l’oposició a l’Ajuntament de Sant Gregori (ERC)

“Allarguem la mà a l’equip de govern per donar vida al poble”

“Hem estat molt crítics amb el model de poble, que ha d’estar basat en la diversitat i ha de garantir els drets del col·lectiu LGTBI”

“Volem que hi hagi persones amb valors d’esquerra i progressistes, que hi hagi una alternativa i altres formes de governança”

S’ha tancat al trànsit la plaça Rafael Masó perquè fos un espai lúdic i segur. Ho vam proposar i ho han fet

Cris­tina Ribas i Casa­de­mont (Sant Gre­gori, 1987) és advo­cada espe­ci­a­lista en pro­tecció de dades. Mili­tant d’ERC i secre­ta­ria gene­ral de la fede­ració del par­tit a la comarca del Gironès, Ribas és regi­dora a l’Ajun­ta­ment des del 2015. Va ser cap de llista per pri­mera vegada l’any pas­sat i la seva for­mació va obte­nir 343 vots –el 17,93% dels sufra­gis– i dos regi­dors, per davant de la CUP (un regi­dor) i molt lluny de Junts, que va impo­sar-se per majo­ria abso­luta amb l’actual alcalde, Quim Roca (Junts), al cap­da­vant –1.242 vots, el 64,95% dels sufra­gis i nou regi­dors. Ribas està satis­feta de la cam­pa­nya que van fer i diu que fan les coses amb “espe­rit de poble”, el seu lema de cam­pa­nya. La por­ta­veu repu­bli­cana parla sem­pre de les per­so­nes en gènere femení. A la feina, també ho fa, diu.

Com va arri­bar a ser la cap de llista d’ERC l’any pas­sat?
Feia temps que m’ho havien pro­po­sat i, després d’uns mesos de medi­tar-ho, vaig pen­sar que era el moment. L’estiu del 2021 ens vam reu­nir amb el grup i vaig comu­ni­car que tenia la intenció d’encapçalar la llista. Tenia ganes i la força de lide­rar un pro­jecte amb un grup de gent.
És regi­dora des del maig del 2015, quan va relle­var Josep Vidal. Ja conei­xia l’Ajun­ta­ment, doncs?
Sí, el 2015 era el número 3 i, quan en Josep Vidal va ple­gar, vaig entrar de regi­dora, amb l’Enric Forés. El 2019, tot i no ser can­di­data, l’Enric ja va fer que jo fes de por­ta­veu i assistís a les reu­ni­ons de la junta de por­ta­veus.
Quina valo­ració fa d’haver acon­se­guit dos regi­dors dels onze del ple, l’any pas­sat?
A veure, vist amb pers­pec­tiva i con­si­de­rant el resul­tat que hi van haver en altres pobles del Gironès, estem molt satis­fe­tes d’haver obtin­gut les dues regi­do­res. Pot­ser no ens ha anat tan mala­ment. Vam fer una bona cam­pa­nya, estic superor­gu­llosa de l’equip creat.
Històrica­ment ERC a Sant Gre­gori ha acon­se­guit, com a màxim, dos regi­dors?
M’agra­da­ria recor­dar que en el pri­mer ajun­ta­ment democràtic hi havia un alcalde d’una llista vin­cu­lada a Esquerra. Van tenir cinc regi­do­res de nou [Ramon Vidal Sabatés va ser el bat­lle].
Com defi­ni­ria la gestió de Junts aquest any? I, històrica­ment, abans amb Jordi Noguer, Lluís Fer­rer i Joa­quim Vidal, antics bat­lles de Con­vergència?
Sant Gre­gori és un poble tra­di­ci­o­nal­ment de dreta, el que cre­iem que és impor­tant i neces­sari que hi hagi són per­so­nes amb valors d’esquerra i pro­gres­sis­tes a l’Ajun­ta­ment. Volem que hi hagi altres coses, que hi hagi una alter­na­tiva i altres for­mes de gover­nança.
Què neces­sita Sant Gre­gori, una població que ha anat aug­men­tant el nom­bre d’habi­tants els dar­rers anys [de 3.928 habi­tants el 2020 a 4.198 el 2023, per exem­ple]?
El pro­blema és la falta d’habi­tatge asse­qui­ble. A més a més, en sabíem les cau­ses i les con­seqüències. Les estem cons­ta­tant: el model de poble que s’està cons­truint és horit­zon­tal. Mol­tes cases, mol­tes cases, pocs pisos, se’n cons­tru­ei­xen pocs. I els únics, per la nor­ma­tiva urbanística, són planta baixa i més dos, a banda dels de pro­tecció ofi­cial. El jovent no té la pos­si­bi­li­tat de que­dar-se a viure al poble, no pot inde­pen­dit­zar-se, i ha de mar­xar a altres llocs de l’àrea urbana. S’està expul­sant els joves del muni­cipi.
L’Ajun­ta­ment ho pot rever­tir? O és qüestió del mer­cat?
Alguns van a Sarrià, van a com­par­tir pis o casa en un altre muni­cipi de la vall de Llémena. Com a polítiques d’habi­tatge, si no tenen aquesta mirada i aquesta sen­si­bi­li­tat... En poso un exem­ple. Per cons­truir habi­tat­ges de pro­tecció ofi­cial, s’han cons­truït 48 pisos i i s’ha tri­gat tretze anys. Tenim un informe de neces­si­tats d’habi­tatge de pisos de pro­tecció ofi­cial, però de llo­guer. De llo­guer, n’hi ha molt pocs.
Què troba a fal­tar al poble?
Tro­bem a fal­tar un espai de tro­bada per a tot­hom, artis­tes locals i ama­teurs, gent gran i joves. Volem que hi hagi un casino i un espai de cohesió social, pen­sant un altre cop en un lloc per al jovent. I després ja veu­rem què pro­po­sen ells. En aquest casino, pos­si­ble­ment ens podem enten­dre [amb Junts]. I la seva pro­posta encaixa en el nos­tre lema, Espe­rit de poble. No tenim cap pro­blema a allar­gar la mà a l’equip de govern si encaixa en el nos­tre model de poble.
Quina paper pot jugar el seu grup, amb dos regi­dors, a l’opo­sició?
Hi ha idees i pro­pos­tes bones, com ara la de la plaça Rafael Masó, entre el pavelló, la bibli­o­teca i l’escola. Vam pro­po­sar que es tanqués al trànsit perquè fos un espai lúdic i segur per a les famílies. Fa algu­nes set­ma­nes que es va tan­car. Inde­pen­dent­ment de l’aritmètica, es va tirar enda­vant el nos­tre pro­grama de govern. El nos­tre objec­tiu és donar vida al poble, fer espe­rit de poble. Cre­iem en les nos­tres pro­pos­tes i repe­teixo que allar­guem la mà a l’equip de govern.
Què no li ha agra­dat?
Més que no ens hagi agra­dat, el que hem estat més crítics és amb el model de poble. El model que con­ce­bem és un poble basat en la diver­si­tat. Ate­nent la falta d’habi­tatge asse­qui­ble, un model de poble divers i que garan­teixi els drets del col·lec­tiu LGTBI. Del pres­su­post apro­vat aquest any (5,6 mili­ons), només s’hi dedica 4.132 euros.
Hi van votar en con­tra al pres­su­post? A què es des­ti­nen aquests diners?
La major part és a fer tallers de cons­ci­en­ci­ació a l’ins­ti­tut, que és per a per­so­nes de 12 a 16 anys. Les polítiques d’igual­tat no arri­ben a tot­hom igual. A l’escola, es fa un pro­jecte de coe­du­cació, que està molt bé, i es tre­ball de matèria d’igual­tat i diver­si­tat en alum­nes i famílies. Hi podem par­ti­ci­par en xer­ra­des, ho porta l’AFA de l’escola Agustí Gifre. Està molt bé. Però hi ha dones més enllà dels setze anys, i ho rei­tero aquí. No és una crítica a la tasca ni als ser­veis tècnics de l’Ajun­ta­ment ni a les enti­tats del poble, és una cosa de cri­teri polític, i la violència de gènere és pre­sent a Sant Gre­gori. Tot i la bona volun­tat, poques coses hi poden fer. Altres qüesti­ons en les quals insis­tim molt és garan­tir l’ètica i les bones pràcti­ques i la trans­parència a l’Ajun­ta­ment, sobre­tot en la gestió de recur­sos públics. Veiem coses en matèria de con­trac­tació pública, tenim dub­tes si ho són o no, de bones pràcti­ques, i dema­nem un informe a secre­ta­ria. Pen­sem que l’ètica i les bones pràcti­ques garan­tei­xen la trans­parència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia