Política

SUD-AMÈRICA

Veneçuela davant el canvi

Els sondejos anticipen un clar avantatge del liberal opositor Edmundo González, que denuncia “el procés electoral desigual”

Nicolás Maduro demana, per primera vegada, el vot als indecisos davant les perspectives del seu rival

El govern chavista ha maniobrat per evitar la presència d’observadors internacionals

Veneçuela afronta demà les elec­ci­ons més cru­ci­als des que el cha­visme va arri­bar al poder el 1999. Per pri­mera vegada, l’opo­sició ha acon­se­guit for­mar una aliança amb la força necessària per vèncer Nicolás Maduro, que vol la seva segona ree­lecció després d’haver reem­plaçat el mort Hugo Chávez el 2013. La columna ver­te­bral de l’estratègia antic­ha­vista es diu María Corina Mac­hado, una vete­rana diri­gent de la dreta libe­ral que va ser inha­bi­li­tada com a can­di­data fa un any per una pre­sumpta falta admi­nis­tra­tiva. Mac­hado va tras­lla­dar els seus vots a Edmundo González Urru­tia, un diplomàtic de 74 anys que era un per­fecte des­co­ne­gut.

El can­di­dat opo­si­tor ha cres­cut des de lla­vors sense parar en els son­de­jos. Asse­gura que aquesta ha estat la cam­pa­nya “més desi­gual dels pro­ces­sos elec­to­rals a Veneçuela”, però con­fia que amb “l’avan­tatge històric” que li atri­bu­ei­xen les enques­tes n’hi haurà prou per gua­nyar. Maduro, men­tres­tant, ha fet una cam­pa­nya basada en la lògica de “jo o el caos”. Ha dit que si perd hi haurà “un bany de sang” al país i s’ofe­reix com el garant “de la pau i la pros­pe­ri­tat”. En el tan­ca­ment de cam­pa­nya, va trans­me­tre, no obs­tant això, alguna resta de des­con­fiança en les seves pròpies for­ces: va dema­nar per pri­mera vegada “un vot de con­fiança” als inde­ci­sos i va pro­me­tre per dilluns “un gran acord naci­o­nal”.

Maduro i González Urru­tia, sem­pre acom­pa­nyat per Corina Mac­hado, van tan­car les seves cam­pa­nyes a Cara­cas. El pri­mer va con­cen­trar dese­nes de milers de segui­dors del Par­tit Soca­lista Unit de Veneçuela (PSUV) al cen­tre de la capi­tal. El segon, a la zona est, la més rica de la ciu­tat. “O hi haurà pau o s’aca­barà la tran­quil·litat”, va dir Maduro des de l’esce­nari, i hi va afe­gir: “Els fei­xis­tes no tor­na­ran”. “Qui ha vençut la hiperin­flació, el des­proveïment mas­siu? També en aquest front estem tri­om­fant”, va pro­cla­mar, en referència a una llarga crisi econòmica que el govern atri­bu­eix a les san­ci­ons inter­na­ci­o­nals.

Eco­no­mia dola­rit­zada

L’eco­no­mia veneçolana està dola­ri­zada, de fet, i mili­ons de per­so­nes viuen gràcies als diners que reben de l’exte­rior. Uns vuit mili­ons de veneçolans han aban­do­nat el país els dar­rers anys, expul­sats per la pobresa o la per­se­cució política. D’aquesta massa poten­cial de votants només n’hi ha 69.189 ins­crits per votar, d’acord amb dades del Regis­tre Elec­to­ral Pre­li­mi­nar cita­des pel lloc espe­ci­a­lit­zat en elec­ci­ons Votos­co­pio. L’opo­sició denun­cia tra­ves de tota mena per a la ins­cripció a l’exte­rior, on, sens dubte, arra­sen a les urnes.

González Urru­tia va dir dijous davant la premsa estran­gera que aquesta era una elecció amb la pista incli­nada. El govern con­trola la justícia elec­to­ral, tots els mit­jans de comu­ni­cació i la pro­pa­ganda. Així i tot, espera que amb el seu avan­tatge en tin­gui prou per apa­gar la maquinària del govern.

L’opti­misme opo­si­tor no té pre­ce­dents en els 25 anys de cha­visme. Està ali­men­tat per les enques­tes i la con­vicció que una majo­ria de veneçolans ja vol un canvi, sigui quin sigui. Això no vol dir, tan­ma­teix, que tin­gui la victòria asse­gu­rada. Cal no subes­ti­mar l’arre­la­ment popu­lar del movi­ment boli­varià i la fide­li­tat dels qui encara veuen en el mort Hugo Chávez l’únic que algun cop va pen­sar en ells. Hi ha hagut, a més, una millora de l’eco­no­mia els dar­rers anys, impul­sada per la dola­rit­zació forçada i les reme­ses.

L’opo­sició depèn, en qual­se­vol cas, que la par­ti­ci­pació sigui molt alta: si els seus votants es que­den a casa, el govern farà valer la seva capa­ci­tat de mobi­lit­zació. “Som aquí perquè Maduro creu que pot gua­nyar, en les con­di­ci­ons semi­com­pe­ti­ti­ves en què per­met par­ti­ci­par a l’adver­sari”, adver­teix Luis Vicente León, pre­si­dent de Datanálisis. “Si no fos així, ja hauríem vist acci­ons addi­ci­o­nals d’inha­bi­li­tació, com les que molts espe­ra­ven. L’opo­sició accepta aquest dese­qui­li­bri perquè no vol caure de nou en el parany del pas­sat: abs­te­nir-se i rega­lar el joc”, com va fer en les pre­si­den­ci­als de 2018 perquè con­si­de­rava que no es dona­ven les con­di­ci­ons de trans­parència, explica.

A l’antic­ha­visme també el pre­o­cupa l’opa­ci­tat dels resul­tats. El govern va reti­rar fa alguns mesos la invi­tació als obser­va­dors de la Unió Euro­pea. Aquesta dar­re­ra­set­mana ha fet una feina fina de blo­queig. La dele­gació del Bra­sil ha suspès el seu viatge a Cara­cas després que Maduro cri­tiqués el sis­tema elec­to­ral bra­si­ler. Dies abans, Luiz Inácio Lula da Silva va dir que li havia fet “por” sen­tir Maduro dir que hi hau­ria un “bany de sang” si per­dia les elec­ci­ons. Maduro el va enviar a pren­dre un te rela­xant. Va haver-hi també xocs amb l’expre­si­dent argentí Alberto Fernández, un vell i fidel aliat del cha­visme. Fernández havia dit que el per­de­dor de les elec­ci­ons havia de reconèixer la der­rota i anar-se’n. Des de Cara­cas li van res­pon­dre que ja no era ben­vin­gut com a obser­va­dor. A les crítiques també s’hi va afe­gir el xilè Gabriel Boric, un altre refe­rent de l’esquerra regi­o­nal.Diu­menge serà una gran prova de foc per a la col­pe­jada democràcia veneçolana.

1999
és l’any
en què el chavisme va arribar al poder a Veneçuela.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia