Lluís Solà, l’exbatlle de Santa Coloma de Queralt afusellat pel franquisme

Avui fa 85 anys que un esca­mot de l’exèrcit fran­quista va afu­se­llar l’exbat­lle de Santa Coloma de Que­ralt Lluís Solà i Padró. Tot i que no tenia delic­tes de sang, la seva lle­ial­tat a la cons­trucció naci­o­nal cata­lana durant els Fets del Sis d’Octu­bre, el va con­ver­tir, pels fei­xis­tes, en un indi­vidu més perillós que els matei­xos revo­lu­ci­o­na­ris.

Solà va néixer a Santa Coloma de Que­ralt l’1 de gener del 1891. Pro­vi­nent d’una família molt humil, va anar a l’escola fins que pocs anys més tard la va dei­xar per posar-se a tre­ba­llar. Tot i això, de manera auto­di­dacta, va con­ti­nuar for­mant-se i va apren­dre de l’ofici de comp­ta­ble. Va exer­cir pri­mer en una fàbrica de tei­xits, després en un negoci de com­pra­venda de cere­als, i final­ment a la Soci­e­tat Anònima Cros, a la seva agència de Santa Coloma de Que­ralt.

El 14 d’abril del 1931, després de les elec­ci­ons muni­ci­pals cele­bra­des el dia 12, es va pro­cla­mar la Segona República Espa­nyola, i l’endemà, dia 15, es va cons­ti­tuir l’Ajun­ta­ment pro­vi­si­o­nal de Santa Coloma de Que­ralt. Solà, que era molt popu­lar al poble, va ser desig­nat alcalde per acla­mació, en repre­sen­tació d’Esquerra Repu­bli­cana de Cata­lu­nya que, tot i que no n’era afi­liat, sí que en com­par­tia els ide­als polítics i soci­als. Com a màxim repre­sen­tant de la vila, va dur a terme millo­res a la xarxa viària, va crear l’Elèctrica Muni­ci­pal de Santa Coloma de Que­ralt, i va posar la pri­mera pedra d’un modern com­plex esco­lar per a nois i noies. En les elec­ci­ons muni­ci­pals del 14 de gener del 1934 va ser ree­le­git alcalde. Ales­ho­res, però, l’empresa on tre­ba­llava, per motius polítics, el va aco­mi­a­dar. Solà, sense recur­sos, va deci­dir dei­xar el càrrec per poder recu­pe­rar el seu sou. Va haver de pre­sen­tar fins a tres dimis­si­ons, perquè les dues pri­me­res van ser rebut­ja­des pel con­sell muni­ci­pal. Final­ment, el 22 d’agost del 1934 va aca­bar la seva etapa a l’alcal­dia. Però que no estigués a pri­mera línia política, no vol dir que deixés de fer política. Es va man­te­nir fidel al ser­vei de la Gene­ra­li­tat, i sota les seves ordres, de manera clan­des­tina, va aju­dar a orga­nit­zar a la comarca, el movi­ment revo­lu­ci­o­nari del 6 d’octu­bre de 1934, quan el pre­si­dent Lluís Com­panys va pro­cla­mar l’Estat Català de la República Fede­ral Espa­nyola. Els fets van ser ràpida­ment repri­mits. Els 3.200 guàrdies d’assalt, els 400 mos­sos d’Esqua­dra i els milers de mili­tants armats de diver­ses orga­nit­za­ci­ons no van poder fer front a les for­ces de l’exèrcit espa­nyol. La repressió poste­rior es va esten­dre durant les següents set­ma­nes a tots els muni­ci­pis del país. El Par­la­ment de Cata­lu­nya va ser dis­solt, el govern empre­so­nat i l’Esta­tut suspès. A més, 3.400 per­so­nes de la soci­e­tat civil van ser empre­so­na­des, entre elles, Lluís Solà. Va ser el 29 d’octu­bre quan la Guàrdia Civil va pre­sen­tar-se al seu domi­cili i el va dete­nir. Va pas­sar dos mesos reclòs al vai­xell presó Manuel Arnús, anco­rat al port de Tar­ra­gona, acu­sat de sedició, fins que el van dei­xar anar.

Va tor­nar a Santa Coloma i va estar durant dos anys a l’atur, fins que l’empresa que l’havia aco­mi­a­dat, Soci­e­tat Anònima Cros, li va ofe­rir una plaça que havia que­dat vacant. Després de la victòria del Front Popu­lar el 16 de febrer del 1936 i el res­ta­bli­ment de la Gene­ra­li­tat, el Par­la­ment i els Ajun­ta­ments ante­ri­ors al 6 d’octu­bre del 1934, a Solà se li va pro­po­sar recu­pe­rar el càrrec i denun­ciar el seu empre­so­na­ment, però ell ja no en va voler saber res més pel temor que qual­se­vol movi­ment pogués com­por­tar un nou entre­banc a la feina. Així, durant la guerra civil, va dedi­car-se exclu­si­va­ment a tre­ba­llar i a gua­nyar diners per a la seva família sense inter­ve­nir política­ment enlloc. L’empresa el va pre­miar amb més res­pon­sa­bi­li­tats i va assu­mir la dele­gació de la Casa Cros a Mont­blanc.

El 14 de gener del 1939, mal­grat la forta resistència repu­bli­cana a la vila, l’exèrcit fei­xista va obte­nir el con­trol de Santa Coloma. Pocs dies més tard, la Guàrdia Civil, per segona vegada en la vida de Solà, va pre­sen­tar-se davant casa seva. Se’l va empor­tar, jun­ta­ment amb tots els diners que havia gua­nyat i estal­viat a la Cros. El van dur a la presó de Mont­blanc, i després de pre­sen­tar decla­ració el 17 de febrer i el 31 de maig, va ser acu­sat de cap dels Fets del Sis d’Octu­bre de 1934 a la zona i res­pon­sa­ble d’asses­so­ra­ment dels comitès anti­fei­xis­tes de Santa Coloma de Que­ralt i de Santa Perpètua de Gaià, a més de braç dret i home de con­fiança del dipu­tat mont­blanquí Josep Folch i Folch. El 5 de juny, fina­lit­zada la ins­trucció, va ser enviat a la presó de la Punxa de Tar­ra­gona, a l’espera del con­sell de guerra, que va tenir lloc el 23 de juny. Va ser decla­rat cul­pa­ble del delicte de rebel·lió i con­dem­nat a mort. La pena es va exe­cu­tar a les 6 del matí del diven­dres 20 d’octu­bre del 1939, a la mun­ta­nyeta de l’Oliva, prop del cemen­tiri de Tar­ra­gona. Amb ell, van ser afu­se­llats 42 com­panys més. Solà tenia 48 anys. El seu últim alè, el va expres­sar en una carta d’amor diri­gida a la família: “Adéu per sem­pre. Rebeu mili­ons de besa­des i abraçades del vos­tre espòs i pare que us ido­la­tra.”

El 1992 l’Ajun­ta­ment de Santa Coloma de Que­ralt va pro­cla­mar Lluís Solà fill pre­di­lecte de la vila, i com a record mate­rial de la gesta, un monòlit al pas­seig de la Mura­lla amb la ins­cripció: “En record i home­natge a Lluís Solà i Padró, bat­lle de la vila (1931-1934). Santa Coloma de Que­ralt, 3-X-1992”.