Política

Estats Units

Trump i els vents de canvi global 

El president electe dels EUA vol acabar la guerra d’Ucraïna encara que Kíiv hagi de fer concessions

Donarà suport a Israel en les seves campanyes militars a Gaza i el Líban i en la confrontació amb l’Iran

La tensa relació amb Pequín serà el moviment tectònic que tindrà més impacte en els afers globals
El retorn del magnat a la Casa Blanca provocarà un ordre global més multipolar i inestable

El món és un indret molt més con­vuls, perillós i com­plex del que exis­tia quan Donald Trump arribà a la pre­sidència per pri­mer cop l’any 2016. Dues guer­res amb impli­ca­ci­ons glo­bals en curs (Ucraïna i l’Ori­ent Mitjà), una relació entre els EUA i la Xina cada cop més tensa i com­pe­ti­tiva, i ame­na­ces i rep­tes com el canvi climàtic o l’adve­ni­ment de la intel·ligència arti­fi­cial afec­ten la huma­ni­tat de mane­res molt tan­gi­bles. El pla­neta tra­vessa un període inhòspit, un canvi d’època i, per tant, de para­dig­mes. A cavall de l’Ame­rica First, és de pre­veure que la nova admi­nis­tració nord-ame­ri­cana enterri defi­ni­ti­va­ment les res­tes de l’ordre pretèrit de la Pax Ame­ri­cana, i posi fi a l’inter­na­ci­o­na­lisme libe­ral que ha carac­te­rit­zat la política exte­rior i de defensa dels EUA des de la Segona Guerra Mun­dial, de manera par­ti­cu­lar­ment expan­siva des de la fi de la Unió Soviètica. Les incer­te­ses i els inter­ro­gants són múlti­ples, i els can­vis es poden fer sen­tir arreu.

Per la històrica relació de dependència política, econòmica i mili­tar que ha exis­tit durant dècades, és en aquesta banda de l’Atlàntic on res­so­na­ran amb espe­cial inten­si­tat alguns dels girs que pugui apli­car la nova admi­nis­tració Trump. La posició que pren­gui en relació amb la guerra de Rússia con­tra Ucraïna és una de les qüesti­ons prin­ci­pals.

Fins ara, l’estratègia de l’admi­nis­tració Biden en aquest con­flicte s’ha demos­trat clara­ment incon­sis­tent. El seu suport mili­tar als esforços defen­sius ucraïnesos ha permès evi­tar una victòria total russa, però ha estat del tot insu­fi­ci­ent per aju­dar Ucraïna de forma efec­tiva a recu­pe­rar una part subs­tan­cial del ter­ri­tori ocu­pat. L’apro­xi­mació gra­du­a­lista a la pro­visió d’arma­ment i muni­ci­ons, la len­ti­tud en els envi­a­ments i la pro­hi­bició d’emprar míssils nord-ame­ri­cans a ter­ri­tori de la Fede­ració Russa, són alguns dels fac­tors externs que han actuat com un impe­di­ment pel que fa a les pers­pec­ti­ves d’èxit ucraïneses. La manca de deter­mi­nació cau­sada pel temor a des­en­ca­de­nar una guerra que arros­segués els EUA a una con­fron­tació directa amb una potència nuclear com Rússia ha permès a aquesta última recu­pe­rar la ini­ci­a­tiva. La seva supe­ri­o­ri­tat numèrica actual en ter­mes d’arma­ment i com­ba­tents mobi­lit­zats ha fet que, durant els dar­rers mesos, hagi acon­se­guit els avenços ter­ri­to­ri­als més sig­ni­fi­ca­tius a l’est del país des de l’inici de la guerra.

En diver­ses oca­si­ons durant els dar­rers mesos, Trump ha mos­trat la seva aspi­ració de resol­dre el con­flicte “en 24 hores”, forçant rus­sos i ucraïnesos a arri­bar a una solució acor­dada. Tot i la seva tensa relació en el pas­sat, el pre­si­dent ucraïnès, Volodímir Zelenski, fou dels pri­mers man­da­ta­ris a feli­ci­tar-lo per la seva victòria elec­to­ral del 5 de novem­bre. La prin­ci­pal pre­o­cu­pació que sobre­vola Kíiv i les capi­tals euro­pees rau en la pressió que Trump pugui exer­cir sobre Zelenski perquè accepti con­ces­si­ons sig­ni­fi­ca­ti­ves envers Rússia, recor­rent a l’amenaça d’una hipotètica fi de l’envi­a­ment d’arma­ment com a meca­nisme de xan­tatge. Dijous de la set­mana pas­sada el Wall Street Jour­nal feu públic el pla en què ja tre­ba­llen el pròxim pre­si­dent nord-ame­ricà i el seu equip, que podria impli­car un alto el foc i una con­ge­lació del con­flicte sobre la base de les línies divisòries actu­als. Segons aquesta pro­posta, al llarg dels 1.200 km de l’actual front s’esta­bli­ria una zona des­mi­li­ta­rit­zada, super­vi­sada per un con­tin­gent inter­na­ci­o­nal. Ucraïna que­da­ria fora de l’OTAN per un període d’almenys vint anys i els EUA es com­pro­me­trien a con­ti­nuar reforçant les capa­ci­tats defen­si­ves ucraïneses per desin­cen­ti­var una pos­si­ble nova agressió russa.

En cas de por­tar-se a la pràctica, aquest pla impli­ca­ria renúncies molt dolo­ro­ses per a Ucraïna i un dels grans inter­ro­gants a hores d’ara és la capa­ci­tat real de mani­o­bra que podria tenir Zelenski per nego­ciar, atesa la impor­tant opo­sició interna a fer ces­si­ons ter­ri­to­ri­als. Pel que fa a Rússia, l’apli­cació d’un acord d’aques­tes carac­terísti­ques li per­me­tria con­so­li­dar el domini sobre el 20% de ter­ri­tori ucraïnès que ara con­trola i que es va anne­xi­o­nar la tar­dor de 2022 i podria apro­fun­dir en les polítiques d’assi­mi­lació naci­o­nal i lingüística sobre la població local, esbor­rant així tot ras­tre d’ucraïnitat.

Alhora, allu­nya­ria l’esce­nari d’una entrada d’Ucraïna a l’OTAN, un dels altres objec­tius prin­ci­pals de Rússia. Ucraïna con­ser­va­ria la sobi­rana sobre el 80% del seu ter­ri­tori, inclo­ent-hi ciu­tats impor­tants del sud i l’est com Odessa, Dni­pro, Zaporíjia i Khàrkiv. Tot i que min­vat ter­ri­to­ri­al­ment, pre­ser­va­ria una inde­pendència com a estat que, amb la seva agressió de febrer del 2022, Mos­cou va inten­tar liqui­dar.

Debi­li­tat euro­pea

Vladímir Putin ja ha mos­trat la seva dis­po­sició a nego­ciar amb Trump i l’actual cap del con­sell de segu­re­tat i exmi­nis­tre de defensa rus, Ser­guei Shoigu, ha ins­tat Occi­dent a nego­ciar “reco­nei­xent les noves rea­li­tats”. La pro­posta que ha cir­cu­lat fins ara inclou la pre­visió que siguin tro­pes de països euro­peus, entre els quals el Regne Unit, les que s’encar­re­guin de vigi­lar les zones des­mi­li­ta­rit­za­des. Tenint en compte l’estil de Trump, és pro­ba­ble que Macron, Scholtz o Star­mer ni tan sols hagin estat encara con­sul­tats sobre aquesta pos­si­bi­li­tat. D’altra banda, tot i els guanys evi­dents per a Rússia, caldrà veure si Putin esta­ria dis­po­sat a accep­tar tro­pes euro­pees patru­llant les seves fron­te­res.

En cas que Ucraïna es veiés obli­gada a accep­tar un plan­te­ja­ment en aquests ter­mes, una nega­tiva per part de Mos­cou podria impli­car, ara sí, una major impli­cació nord-ame­ri­cana en el con­flicte. Un esce­nari que com­por­ta­ria grans ris­cos per a Rússia, com ara veure’s obli­gada a ini­ciar una nova roda de mobi­lit­za­ci­ons, amb un fons d’armari en l’àmbit d’arma­ment i equi­pa­ment que va min­vant, i amb una inflació dis­pa­rada a con­seqüència del key­ne­si­a­nisme de guerra apli­cat per fer front als esforços bèl·lics a Ucraïna.

Davant d’esce­na­ris nego­ci­a­dors que es puguin obrir en aquesta direcció, una de les grans qüesti­ons és en quin lloc que­da­rien la UE i els països euro­peus. En trac­tar-se del seu segon i dar­rer man­dat, el Trump actual dis­posa de més capa­ci­tat d’actu­ació que el de 2016-2020. La UE, en canvi, es troba més debi­li­tada i divi­dida, amb una ines­ta­bi­li­tat política crei­xent a països com Ale­ma­nya o França, i amb for­ces euro­escèpti­ques gua­nyant suport arreu del con­ti­nent elecció rere elecció.

Més enllà de la qüestió ucraïnesa, dos assump­tes cen­tren tota l’atenció pel que fa al vin­cle transatlàntic. La pri­mera és la pers­pec­tiva d’una pos­si­ble guerra comer­cial i la pos­si­bi­li­tat que Trump apli­qui un incre­ment dels aran­zels de fins al 10% o el 20% a totes les impor­ta­ci­ons, així com una deva­lu­ació del dòlar. Tenint en compte que els EUA són el prin­ci­pal mer­cat expor­ta­dor dels pro­duc­tes euro­peus i que la UE fa anys que ha basat la salut de la seva eco­no­mia en un superàvit comer­cial estruc­tu­ral, l’apli­cació de mesu­res pro­tec­ci­o­nis­tes podria afec­tar una indústria euro­pea que ja està patint les con­seqüències de la dis­puta comer­cial amb la Xina pels vehi­cles elèctrics, i pel seu crei­xent endar­re­ri­ment tec­nològic en relació amb els com­pe­ti­dors xine­sos i nord-ame­ri­cans.

Pressió a l’OTAN

L’altra gran qüestió sobre la taula gira a l’entorn de la res­pon­sa­bi­li­tat que, en aquest nou temps que ha de venir, esti­guin dis­po­sats a assu­mir els països euro­peus pel que fa a la seva defensa. Donald Trump reclama una des­pesa del 3% del PIB en defensa per part dels socis euro­peus de l’OTAN com a con­dició per man­te­nir la seva par­ti­ci­pació en l’Aliança Atlàntica. En l’actu­a­li­tat només Polònia, Estònia, Letònia i Grècia superen aquesta xifra, així que no és des­car­ta­ble que el pròxim pre­si­dent nord-ame­ricà pugui optar per una vin­cu­lació transac­ci­o­nal exclu­si­va­ment amb aquests països, així com amb d’altres que puguin arri­bar a aquesta xifra. Men­tres­tant, rea­pa­reix la urgència d’avançar en una sobi­ra­nia estratègica euro­pea que per­meti reduir les dependències envers els EUA en aquesta matèria, i que d’ençà de l’inici de l’agressió russa con­tra Ucraïna no han fet més que aug­men­tar, amb un incre­ment de la presència mili­tar nord-ame­ri­cana als països de l’est. Fins ara, però, tot han estat grans decla­ra­ci­ons d’inten­ci­ons i poques con­cre­ci­ons. 

Una de les vir­tuts que per als EUA pot tenir cedir davant de Putin amb relació a Ucraïna, així com reti­rar-se par­ci­al­ment d’Europa mili­tar­ment, pot ser el fet de debi­li­tar la con­sistència de l’ali­ne­a­ment estratègic Mos­cou-Pequín-Tehe­ran, que té en Corea del Nord la seva quarta peça. Això és espe­ci­al­ment relle­vant tenint en compte que la com­pe­tició amb la Xina i la con­fron­tació amb l’Iran seran dues de les pri­o­ri­tats de l’admi­nis­tració Trump en política exte­rior.

Pel que fa a l’Iran, la tensa relació amb el règim dels aia­tol·làs fou el prin­ci­pal focus d’hos­ti­li­tat inter­na­ci­o­nal en el pri­mer man­dat de Trump, amb epi­so­dis com la reti­rada de l’acord nuclear el 2018 i la reim­po­sició de san­ci­ons, o l’assas­si­nat de Qas­sem Sulei­mani per part dels EUA el 2020. La dinàmica que es pugui esta­blir a par­tir d’ara estarà con­di­ci­o­nada pel nou esclat del con­flicte ara­bois­ra­elià que des d’octu­bre de 2023 ha anat deri­vant en una guerra d’abast regi­o­nal, amb el xoc mili­tar directe entre Israel i l’Iran com a prin­ci­pal fac­tor deses­ta­bi­lit­za­dor a l’Ori­ent Mitjà.

Men­tre s’espera una inten­si­fi­cació del suport incon­di­ci­o­nal dels EUA a Israel, tant en la con­fron­tació amb l’Iran com en les seves cam­pa­nyes mili­tars a Gaza con­tra Hamàs i al Líban con­tra Hez­bol·là, és pro­ba­ble que Trump bus­qui refer els mal­me­sos ponts entre Tel-Aviv i actors regi­o­nals relle­vants com l’Aràbia Sau­dita i els Emi­rats tot emu­lant els esforços diplomàtics que faci­li­ta­ren la sig­na­tura dels Acords d’Abra­ham en el seu pri­mer man­dat. Fer-ho li per­me­tria dis­pu­tar el rol de medi­a­dor que la Xina ha asso­lit a la regió durant els dar­rers dos anys, i que ha cris­tal·lit­zat en els acords per a la nor­ma­lit­zació de rela­ci­ons entre l’Iran i l’Aràbia Sau­dita de 2023, i entre Fatah i Hamàs més recent­ment.    

La tensa relació entre Was­hing­ton i Pequín serà el movi­ment tectònic que més impacte tindrà en els afers glo­bals. La pre­vi­si­ble guerra comer­cial, amb la impo­sició d’aran­zels d’almenys un 60% que Trump ha anun­ciat que vol impo­sar con­tra els pro­duc­tes xine­sos, i una major presència mili­tar nord-ame­ri­cana a l’Àsia Pacífic, espe­ci­al­ment a Taiwan, on durant els dar­rers mesos han aug­men­tat els assa­jos mili­tars xine­sos, poden ser els prin­ci­pals ele­ments de fricció.

Jun­ta­ment amb la com­pe­tició al cibe­res­pai, i la cursa tec­nològica i indus­trial entre l’antic i el nou poder glo­bal, aquesta fricció mar­carà la con­fi­gu­ració del nou sis­tema inter­na­ci­o­nal, a cavall de la neces­si­tat d’evi­tar el xoc directe i la urgència per coo­pe­rar en àmbits com ara el canvi climàtic i la intel·ligència arti­fi­cial. Tot això es pro­duirà en un món en el qual, com ja succeí en el seu pri­mer man­dat, la pre­sidència de Trump con­tri­buirà a acce­le­rar l’adve­ni­ment d’un ordre glo­bal més mul­ti­po­lar i ines­ta­ble.

20
per cent
del territori ucraïnès és controlat a hores d’ara per les forces russes.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia