“El govern s’ha allunyat molt de la política del dia a dia”

El fun­ci­o­na­ment de l’Ajun­ta­ment és més com­pli­cat del que es pensa. Però, vaja, els límits ens els posem nosal­tres.

O per can­viar mane­res de fer, perquè sem­pre s’ha fet d’una forma deter­mi­nada i sem­bla que no hi hagi cap altra opció. A vega­des, és la volun­tat i la insistència i picar altres por­tes el que et fa enfo­car els assump­tes de mane­res dife­rents. A força de seguir un mateix camí, sem­bla que no n’hi hagi cap d’altre. S’ha de ser inquiet, cre­a­tiu.

Veiem un con­ti­nu­isme que els està per­ju­di­cant. De fet, en les elec­ci­ons, va gua­nyar el canvi, perquè ells [ERC] van per­dre vots, els soci­a­lis­tes pràcti­ca­ment es van man­te­nir i les noves for­ces que vam entrar, tant nosal­tres com la CUP, vam obte­nir bons resul­tats.

La gent veu que l’alcalde fa molts anys que hi és. No podem negar que hi ha hagut uns anys molt bons i que s’ha fet molt bona feina, però és impor­tant també saber fer un canvi i dei­xar pas­sar noves gene­ra­ci­ons, noves idees. El govern s’ha allu­nyat molt de la política del dia a dia. Tenen pro­jec­tes molt gene­rals, glo­bals. Fins i tot, van fer una pre­sen­tació de “quin Lli­nars volem el 2035?”; s’apo­de­ren d’un futur que pot­ser no és seu i tra­cen les línies que volen.

Les seves línies mes­tres pas­sen, majo­ritària­ment, per tenir un pla urbanístic molt indus­trial, poc natu­ral, de poc verd i, sobre­tot, per remo­de­lar el cas­tell Nou, que és un patri­moni molt impor­tant per al poble, però que està hipo­te­cant les neces­si­tats reals del ciu­tadà. Cal una mirada més des a baix, escol­tar els veïns. Lli­nars no és net, per exem­ple; la neteja que es fa és insu­fi­ci­ent. Mol­tes vega­des, els polítics per­dem de vista qui ens ha por­tat fins a la política. Hem d’estar atents a què diu el poble. Hi afe­gi­ria també que nosal­tres matei­xos sovint ens assa­ben­tem d’allò que passa pels mit­jans de comu­ni­cació i les xar­xes soci­als. No tenim fil directe amb l’equip de govern.

L’estem con­ver­tint en un Lli­nars indus­trial. I els polígons que s’estan fent els ocupa gent de fora de Lli­nars, majo­ritària­ment. Renun­ciem als nos­tres camps, al nos­tre verd, perquè gent de fora se’n pugui apro­fi­tar. Compte, que també està bé donar llocs de tre­ball, no només a la gent de Lli­nars, però el cas és que, fa poc, una com­pa­nya em deia que estava tre­ba­llant en una empresa en què era l’única de Lli­nars, de 40 tre­ba­lla­dors. Pot­ser es podria fer algun tipus d’acord per a les con­trac­ta­ci­ons, com té l’Ajun­ta­ment de la Roca amb la Roca Village.

Hi ha una aposta indus­trial, per un Lli­nars que creix urbanísti­ca­ment, també en habi­tat­ges. Amb aquest crei­xe­ment de població, les esco­les estan des­bor­da­des, per exem­ple. Tenim pràcti­ca­ment els matei­xos ser­veis que quan érem la mei­tat, 5.000 habi­tants. Cal inver­tir en ser­veis en gene­ral. El crei­xe­ment fa que el poble es vagi ofe­gant. A més a més, i això ens pre­o­cupa molt, es perd l’essència de poble que ens dona el comerç local. Crei­xem i no poten­ciem el comerç local, quan ara és el moment, ja que aug­men­ten els pos­si­bles cli­ents. No hi ha una política clara i, de fet, molts locals comer­ci­als s’estan con­ver­tint en habi­tat­ges. Al final, Lli­nars no té un cen­tre com molts altres pobles. No se n’ha tin­gut cura. I si ara per­dem el comerç, estem pro­mo­vent que Lli­nars sigui un poble dor­mi­tori. Sí, s’hi faran mol­tes fes­tes, que ens tin­dran entre­tin­guts, però hi ha mol­tes neces­si­tats i, al final, sor­ti­ran a la superfície.

Dema­naríem al govern que faci pro­pos­tes con­cre­tes, escol­tant la gent, i que dotin el poble de Lli­nars dels ser­veis i els equi­pa­ments que reclama i que recla­marà, perquè amb aquest crei­xe­ment que estem tenint no ens hem de que­dar amb el que neces­si­tem avui, sinó que cal pen­sar en què neces­si­ta­rem demà, que és aquí mateix.