Pressupostos provisionals

Uns pres­su­pos­tos mar­cats per les incer­te­ses de la crisi, amb les limi­ta­ci­ons que imposa la llei d’esta­bi­li­tat i ela­bo­rats a par­tir d’un model de finançament que hau­ria d’haver pas­sat a millor vida fa gai­rebé qua­tre mesos. Seria exces­siu fer una sentència de tele­film del tipus qual­se­vol sem­blança amb la rea­li­tat és pura coin­cidència, però el fet objec­tiu és que el mateix con­se­ller Antoni Cas­tells va haver d’adme­tre ahir, en pre­sen­tar els comp­tes del govern per a l’any vinent, que ja està bar­ri­nant quina serà la “tècnica més apro­pi­ada” per refor­mar-los quan acon­se­gueixi tan­car el nou sis­tema de finançament. I, per a quan l’efemèride? Doncs, segons Cas­tells, el govern no pre­veu altra hipòtesi que l’entrada en vigor del nou model el 2009, entre altres raons perquè ningú li ha dit el con­trari. Curi­o­sa­ment, men­tre Cas­tells par­lava, el secre­tari d’Estat d’Hisenda, Car­los Ocaña, apun­tava des de Madrid que les con­ver­ses podrien con­ti­nuar els pri­mers mesos de l’any vinent.

“No m’ho han dit això, al con­trari”, va asse­gu­rar el con­se­ller quan se li va plan­te­jar la pos­si­bi­li­tat que la nego­ci­ació del nou model con­tinuï després dels raïms de cap d’any. Cas­tells va sus­ten­tar les seves parau­les en el fet que des del govern espa­nyol se li ha transmès el “com­promís total” per tenir l’acord apro­vat i en vigor el 2009, així com en la cons­ta­tació que ningú de l’exe­cu­tiu de Zapa­tero – “amb noms i cognoms”– havia mani­fes­tat una altra pos­si­bi­li­tat públi­ca­ment.

Ter­mi­nis ajus­tats
Però a Madrid la cosa no es veu ben bé igual. Men­tre Cas­tells com­pa­rei­xia a la plaça de Sant Jaume, des del minis­teri d’Eco­no­mia Ocaña adver­tia que si bé la volun­tat del govern espa­nyol és tenir el nou sis­tema en vigor el 2009, això situa l’exe­cu­tiu espa­nyol en uns “ter­mi­nis molt ajus­tats”. És a dir, que l’acord, que l’Esta­tut fixava com a molt tard per al 9 d’agost pas­sat, s’haurà d’aca­bar tan­cant a finals de 2008 o en els pri­mers mesos del 2009. As time goes by, que diria Humph­rey Bogart si negociés el finançament al cafè d’en Rick al ritme d’un piano.

El que sí que va con­fir­mar el secre­tari d’Estat d’Hisenda en la seva roda de premsa és que, tal com ahir avançava l’AVUI, a finals de novem­bre el vice­pre­si­dent Pedro Sol­bes pre­sen­tarà un nou docu­ment on es con­cre­ta­ran “els ele­ments de la reforma i les dis­crepàncies exis­tents entre les comu­ni­tats autònomes”.

Sense opti­misme
El con­se­ller tam­poc va des­ple­gar ahir pre­ci­sa­ment un fes­ti­val d’opti­misme sobre la marxa de les con­ver­ses. Tot just va dei­xar entre­veure els indi­cis sufi­ci­ents per evi­tar la imatge de nego­ci­a­ci­ons atu­ra­des, però sense atiar més expec­ta­ti­ves que les abso­lu­ta­ment impres­cin­di­bles: “Hi ha con­tac­tes. Par­lem sovint. No hem retro­ce­dit. Si alguna cosa hi ha hagut és una apro­xi­mació de posi­ci­ons”. Però, amb tot ple­gat “no n’hi ha prou” per ser opti­mista fins al punt d’asse­gu­rar que l’acord està a prop. Equi­li­bris mil·limètrics.

Crítiques de l’opo­sició
El que sí que va apun­tar Cas­tells és que un cop es tan­qui l’acord, abor­darà les modi­fi­ca­ci­ons pres­su­postàries que cal­gui per incor­po­rar la pre­visió d’ingres­sos del nou model, pos­si­ble­ment, a través d’un crèdit extra­or­di­nari.

Tot ple­gat, un esce­nari massa incert a parer del líder de l’opo­sició, Artur Mas. El pre­si­dent de CiU va asse­gu­rar que el tri­par­tit ha nego­ciat amb el govern espa­nyol en una situ­ació de “feblesa” i “obediència cega” al PSOE. Mas, que ahir impar­tia una xer­rada a la Fun­dació Caixa Galícia de Vigo, va acu­sar el govern de José Mon­ti­lla d’optar per “no inco­mo­dar el PSOE” en comp­tes de nego­ciar dura­ment amb el govern soci­a­lista.

A banda de Mas, també el PP va pro­nun­ciar-se de manera crítica sobre el pro­jecte que el govern va apro­var en la reunió d’ahir. Els con­ser­va­dors van recla­mar el retorn dels pres­su­pos­tos i l’ela­bo­ració d’uns comp­tes “rea­lis­tes” perquè, a parer d’aquesta for­mació, el pro­jecte pre­sen­tat pel con­se­ller Cas­tells no dóna res­posta a les “autènti­ques neces­si­tats” dels cata­lans actu­al­ment.