“Tenim moltes pistes per mantenir i pocs recursos”

Som el muni­cipi que tenim més extensió al PEIN de l’Alta Gar­rotxa i l’únic de la comarca que fa fron­tera amb l’Estat francès. Això és una opor­tu­ni­tat i l’hem de poder apro­fi­tar amb molts dels pro­jec­tes inter­fron­te­rers que hi ha.

L’Alta Gar­rotxa està en zona PEIN, excepte les urba­nes, i la gestió la duem de forma man­co­mu­nada els ajun­ta­ments amb el Con­sorci de l’Alta Gar­rotxa. Podem dir-hi la nos­tra fins a un cert punt, perquè el 51% de la gestió cor­res­pon a la Gene­ra­li­tat, fruit d’una nova reforma de la llei que ha tret una mica la veu als muni­ci­pis i els col·lec­tius que en for­men part. S’ha tret veu en el sen­tit burocràtic, però de reu­ni­ons, plan­te­ja­ments i de con­sul­tes al ciu­tadà i a l’admi­nis­tració local, se’n con­ti­nuen fent.

D’aquest 1%, hem d’inten­tar entre tots ser cons­ci­ents de les neces­si­tats, bàsica­ment els recur­sos econòmics, per veure si podem convèncer la Gene­ra­li­tat. Nosal­tres tenim una extensa superfície de pis­tes i camins per man­te­nir, i els recur­sos de l’Ajun­ta­ment de Mon­ta­gut i Oix són molt petits, pel fet de no tenir indústria.

És una pro­blemàtica molt cen­trada a Sader­nes, perquè a causa de l’oro­gra­fia es pro­du­ei­xen mol­tes eslla­vis­sa­des, i ara, amb la sobre­freqüentació, s’ha d’estar més atent. També tenim un punt calent a Sant Aniol d’Aguja.

Es va res­trin­gint l’accés moto­rit­zat amb un apar­ca­ment a Sader­nes, on s’han anat reduint les pla­ces per no ten­si­o­nar tant la zona. Hem tras­lla­dat, però, al Con­sorci la pre­o­cu­pació que això no desviï trànsit que vul­gui apar­car al nos­tre poble o en altres punts del nos­tre muni­cipi. Estem man­cats d’apar­ca­ment.

Sí, per això par­ti­ci­pem en el pro­jecte de Turisme Gar­rotxa i del Con­sell Comar­cal de cre­ació de nodes per dei­xar els cot­xes i faci­li­tar la visita amb altres mit­jans més sos­te­ni­bles, ins­tal·lació de panells infor­ma­tius sobre la loca­lit­zació i ocu­pació dels apar­ca­ments en espais turístics i també es tre­ba­lla en una cita prèvia de visi­tes a escala comar­cal.

Cal­dria fer una reflexió de l’espai PEIN en l’àmbit fores­tal i agrari. Amb la sequera, hi ha molts pins que han que­dat secs, i hauríem d’arri­bar a una entesa per arre­glar-ho. Està lli­gat a la pro­blemàtica de les pis­tes, perquè hi han de pas­sar cami­ons de molt de tonatge per apro­fi­tar econòmica­ment el viatge, i això com­porta una tensió en unes vies que no esta­ven pen­sa­des per supor­tar aquests pesos tan ele­vats.

Seria també interes­sant poder poten­ciar la rama­de­ria i l’agri­cul­tura per donar vida a la gent. El turisme està molt bé, però hem de saber si en tenim prou i quin tipus volem. Crec que esta­ria bé trac­tar bé el rama­der i l’agri­cul­tor, que són els que cui­den el ter­ri­tori. Poder donar sor­tida als seus pro­duc­tes, poder expo­sar les pro­blemàtiques que tenen...

Hem ini­ciat un pro­jecte amb el País d’Història i Art trans­fron­te­rer amb con­ne­xi­ons a l’altre cos­tat de la fron­tera, amb la Menera, l’asso­ci­ació Ovoxso, que és una enti­tat cul­tu­ral de veïns d’Oix, i una altra enti­tat de la Cata­lu­nya del Nord.

Vam deci­dir nete­jar i mar­car els camins dels con­tra­ban­dis­tes. És un pro­jecte molt maco, perquè les admi­nis­tra­ci­ons hi hem col·labo­rat econòmica­ment, però hem ajun­tat per­so­nes de banda i banda i s’han creat uns lli­gams i s’estan comen­tant altres pro­jec­tes.

Ara hi ha la pos­si­bi­li­tat d’un pro­jecte d’eco­regió trans­fron­te­rera amb la par­ti­ci­pació de tres muni­ci­pis més. És molt embri­o­nari i en el nos­tre cas tre­ba­lla­rem el tema fores­tal, rama­der i el dels lava­bos ecològics. Es tracta de posar en comú tota l’acti­vi­tat econòmica que hi ha actu­al­ment en aquest ter­ri­tori i crear inèrcies.

De moment hem tin­gut sort i no hem hagut de fer res­tric­ci­ons. L’any pas­sat, l’afo­ra­ment del pou d’Oix no donava prou, coin­ci­dint amb l’agost, que és l’època de més visi­tants. No va arri­bar a col·lap­sar-se, però pre­ven­ti­va­ment ens van acon­se­llar omplir-lo amb dues cis­ter­nes d’aigua. A Mon­ta­gut anem bé, tot i que tenim feina. La situ­ació no és com­pli­cada, però no ens podem rela­xar, ni com a admi­nis­tració ni com a usu­a­ris.

Hem inau­gu­rat recent­ment les obres de reforma dels ves­ti­dors i dels lava­bos del camp de fut­bol. La Penya Espor­tiva és una enti­tat molt impor­tant soci­al­ment, que impar­teix for­mació, que atrau per­so­nes que no són de Mon­ta­gut, i calia dig­ni­fi­car l’espai per trac­tar bé els nos­tres juga­dors i qui ens visita.

A més, estem adap­tant l’esco­leta, que fins ara la por­tava una asso­ci­ació, perquè pugui que­dar inte­grada a l’escola pública. La inversió és impor­tant i con­fiem que la Gene­ra­li­tat ens ajudi, perquè la sub­venció també és impor­tant.