Política

unió europea

El Parlament Europeu aprova la nova Comissió Europea Von der Leyen

El nou executiu comunitari obté 370 vots a favor, 282 en contra i 36 abstencions

El PP espanyol es desmarca de la seva família política pel rebuig a Teresa Ribera

Aval par­la­men­tari a la nova Comissió Euro­pea, que podrà començar a tre­ba­llar a par­tir de l’1 de desem­bre. El nou govern comu­ni­tari, el segon pre­si­dit per l’ale­ma­nya Ursula von der Leyen i el més esco­rat a la dreta de les últi­mes dècades, ha obtin­gut aquest dime­cres l’aval del Par­la­ment Euro­peu, però només ha obtin­gut un 51% dels vots a favor, el marge més estret obtin­gut mai per un col·legi de comis­sa­ris en la història de la Unió Euro­pea (UE). En con­cret, la segona Comissió Von der Leyen ha rebut 370 vots a favor dels 719 que for­men l’Euro­cam­bra, 282 en con­tra, i 36 abs­ten­ci­ons. La votació ha tirat enda­vant amb els vots de la majo­ria d’euro­di­pu­tats del Par­tit Popu­lar Euro­peu (PPE), dels Soci­a­lis­tes i Demòcra­tes (S&D) i dels libe­rals de Renew després d’un acord pel qual els soci­al­demòcra­tes vota­ven a favor del can­di­dat a comis­sari de la post­fei­xista ita­li­ana Gior­gia Meloni a canvi que els con­ver­sa­dors dones­sin el seu “sí” a la soci­a­lista espa­nyola Teresa Ribera, que serà la vice­pre­si­denta de Com­petència i Tran­sició Justa i Neta.

D’altra banda, el grup d’ultra­dreta Con­ser­va­dors i Refor­mis­tes per Europa (ECR), que lidera Meloni ha votat divi­dit, com també els Verds, men­tre que l’Esquerra, Patri­o­tes per Europa (PfE) i els ultres de l’Europa de les Naci­ons Sobi­ra­nes (ESN) han votat en con­tra. També han dit “no” a la segona Comissió Von der Leyen els euro­di­pu­tats cata­lans Diana Riba (ERC) i Jaume Asens (Comuns).

La votació d’aquest dime­cres reflexa la frag­men­tació en un nou Par­la­ment Euro­peu més esco­rat a la dreta, sense majo­ries esta­bles i en la qual tots els grups han patit alguna deserció.

Dins el Par­tit Popu­lar Euro­peu, els 22 euro­di­pu­tats espa­nyols s’han des­mar­cat del grup i han votat con­tra de la nova Comissió. Des de Gènova, por­ta­ven dies rei­te­rant que en cap cas dona­rien suport a un exe­cu­tiu comu­ni­tari que inclogués Ribera. Tam­poc ha donat suport al nou govern de la UE dele­gació eslo­vena dels popu­lars.

Entre els soci­al­demòcra­tes, la divisió també s’ha fet evi­dent. La dele­gació fran­cesa i part de la dele­gació belga han votat en con­tra, pel seu rebuig a accep­tar que el nou exe­cu­tiu tin­gui, per pri­mera vegada, un vice­pre­si­dent exe­cu­tiu d’ultra­dreta, l’italià Raf­fa­ele Fitto, que estarà a càrrec de Cohesió i Refor­mes.

Dins els libe­rals de Renew també han tren­cat la dis­ci­plina de vot els qua­tre euro­di­pu­tats bel­gues, que han votat en con­tra de l’exe­cu­tiu de Von der Leyen, men­tre que la resta han votat a favor.

En el cas dels ultres d’ECR, la dele­gació ita­li­ana dels Ger­mans d’Itàlia de Meloni ha votat a favor jun­ta­ment amb els bel­gues de l’N-VA, men­tre que la dele­gació polo­nesa de Llei i Justícia ho ha fet en con­tra, de la mateixa manera que les dele­ga­ci­ons fran­ce­ses, sue­ques o luxem­bur­gue­ses del grup d’ultra­dreta.

També han votat divi­dits els Verds. Tot i que en la votació del juliol sí que van votar a favor de Von der Lenyen, aquest dime­cres ho han fet divi­dits: vint-i-cinc han votat a favor, 20 en con­tra –entre ells els euro­di­pu­tats d’ERC Diana Riba i dels Comuns Jaume Asens– i cinc s’han abs­tin­gut. El grup de l’Esquerra, on hi ha Podem i Sumar, ha votat en con­tra.

Al seu torn, el grup d’extrema dreta de Patri­o­tes per Europa (PfE), on hi ha l’espa­nyol Vox, també ha votat en con­tra tot i que comp­ten amb un comis­sari dins el pròxim exe­cu­tiu, l’hon­garès Olíver Várhelyi. Tam­poc han donat suport al nou exe­cu­tiu els ultres de l’Europa de les Naci­ons Sobi­ra­nes (ESN).

Junts lamenta que Comín no hagi pogut votar

L’euro­di­pu­tat electe català Toni Comín no ha pogut votar. Des de Junts per Cata­lu­nya han qua­li­fi­cat “lamen­ta­ble” que Comín no hagi pogut par­ti­ci­par en la votació. “Els nos­tres 430.000 vots estan sense repre­sen­tació a causa de la repressió espa­nyola”, ha asse­gu­rat el par­tit, que bata­lla als tri­bu­nals per acon­se­guir el reco­nei­xe­ment de Comín, que no va anar a jurar la Cons­ti­tució a Madrid i va ser exclòs de la llista d’euro­di­pu­tats envi­ada per Espa­nya al Par­la­ment Euro­peu. En u comu­ni­cat, Junts lamenta que al debat d’Estras­burg “ningú ha par­lat del dret a l’auto­de­ter­mi­nació de Cata­lu­nya”. “Aquesta és la intenció quan ens veten i cen­su­ren”, apunta la for­mació lide­rada per Car­les Puig­de­mont.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia