José Antonio Montero Domínguez
Alcalde de Montornès del Vallès (MEC-C)
“No hi ha hagut una aposta de la Generalitat per places de residència”
“El fet de separar centre de dia i residència no vol dir que hi renunciem. Prioritzem començar el centre de dia i buscar finançament”
“Estem treballant en la preparació de la convocatòria de pla de barris per a Montornès Nord que farà la Generalitat”
L’àrea d’Acció Social representa la major part dels recursos públics: diners i plantilla Hem estat molt sols per fer política d’habitatge públic; la Generalitat no ha fet grans desplegaments
José Antonio Montero Domínguez va néixer a Holanda el 1971, però amb només quatre mesos va tornar a Catalunya. Els seus pares, d’origen andalús, van emigrar a Holanda a finals dels anys seixanta i després van venir a viure a Montornès. És llicenciat en psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat com a educador social en centres de menors. Des del 2011 és alcalde de Montornès del Vallès.
És el quart mandat. De tenir majoria absoluta amb nou regidors el 2015, han passat a set.
En el resultat, hi van operar diversos factors: un cert desgast per l’acció de govern, que ja era de tres mandats, i la repercussió de la pandèmia. Després va sortir la candidatura Fem Montornès, amb tres regidors i regidores, que es va plantejar com una confrontació directa amb el govern, i això també va provocar una certa confusió. Plantejaven que eren una part del nostre projecte, quan no ho són.
Tenen un acord de govern amb ERC, però, tot i així, sense majoria, com l’aconsegueixen?
És molt complex, perquè també calia des de l’inici la construcció d’una certa confiança. Fem i la resta de partits es van plantejar una alcaldia alternativa a l’inici del mandat. Primer vam aconseguir que això no es produís i, segon, vam manifestar el compromís que hi hagués una nova etapa de relació. Valorem que vagi en evolució, i hem sigut capaços d’arribar a grans acords, per exemple, amb el pressupost del 2024, el projecte de pisos socials i el nou sistema de recollida de residus.
Quins són els eixos del mandat?
Estem centrats en les polítiques socials. És una població humil, que pateix moltes conseqüències de les crisis. L’àrea d’Acció Social representa la major part dels recursos públics, diners i plantilla. Més de 100 treballadors i treballadores de l’Ajuntament d’un total de 280 pertanyen a aquesta àrea. El segon eix seria el desenvolupament urbanístic i mediambiental. Treballem per preparar la convocatòria de pla de barris per a Montornès Nord que farà la Generalitat. I, després, la millora de l’espai públic i dels espais naturals, que el canvi climàtic ens obliga a replantejar. I, lligat a això, la millora de la mobilitat.
En quin sentit?
Montornès està en un context molt difícil de transport. Tenim un dèficit de xarxa d’autobusos interurbans. Hem treballat per noves línies que no hi ha hagut manera de desenvolupar. I el tercer eix és la participació comunitària amb la governança del municipi, el cogovern amb la ciutadania, impulsar les entitats, el suport a tota la vida social i associativa. L’Ajuntament no té totes les respostes ni serveis, però la vida comunitària sí que pot apaivagar o acompanyar moltes dificultats socials.
L’Ajuntament promou fer 40 habitatges accessibles al carrer Vallromanes. Seran suficients?
No és suficient perquè la demanda va en augment i és una de les principals dificultats que tenim. Valorem que és una promoció prou rellevant, de 40 habitatges en règim de lloguer, i és un salt respecte al que hem pogut fer amb totes les dificultats en aquests tres mandats. Els ajuntaments hem estat molt sols per fer polítiques d’habitatge; la Generalitat no ha fet grans desplegaments, els ha limitat. Tot i així, hem comprat pisos per tanteig i retracte, hem intentat dinamitzar determinades bosses de lloguer, acompanyament per evitar desnonaments, etc.
El projecte el fa l’Ajuntament.
Hi farem una aportació de 175.000 euros d’un pressupost de sis milions. Hem aconseguit un milió de fons europeus i l’acord amb l’àmbit cooperatiu de Catalunya fa que ells generin, amb aquest model de gestió, la resta de finançament. Serà un projecte motor d’altres projectes que tenim. Fem un conveni de cessió d’aquest terreny per 75 anys, prorrogable a 15 més, i llavors el Cohabitac, una entitat que agrupa totes les cooperatives de la construcció de Catalunya, fa la construcció i fa la gestió.
Quan han d’estar acabats?
Estan a punt de començar les obres, en previsió que sigui al gener. Són divuit mesos d’obres; per tant, cap a mitja tardor del 2026 estarien. En paral·lel, començarem a treballar les bases d’aquesta convocatòria.
A banda d’aquest projecte, quants habitatges teniu per a lloguer social?
De comprats, en tenim vint, i ens en falten alguns per rehabilitar. En onze dels quals ja hi viuen. També vam comprar els pisos recuperats d’una ocupació delinqüencial que vam tenir a Montornès. Vam aprovar un reglament pel qual, basant-se en la possibilitat de la declaració d’inhabitabilitat, es van poder fer fora aquests ocupes delinqüencials. Va ser un procés molt dur i molt llarg, però molt innovador, i aquest reglament l’hem presentat a altres municipis i l’estan fent servir. Van acabar ocupant una vintena de pisos en dos edificis; van estar tres anys ocupats, amb problemes a les comunitats i per als veïns del municipi. Quan se’ls va fer fora, ens van amenaçar. Jo vaig estar en protecció policial. Va ser un procés complex. I, dels vint, n’hem comprat cinc per tanteig i retracte.
El centre de dia serà una realitat a finals del 2026. I la residència de gent gran?
Ho hem dissenyat com un projecte conjunt, residència i centre de dia, per fases. El projecte està xifrat en més de 13 milions d’euros, només les obres, i Montornès no ha disposat mai d’aquests diners. Per tant, el retard de la residència ha sigut per aquesta situació d’indefensió dels municipis. No hi ha hagut una aposta de la Generalitat seriosa per desplegar places de residència i de centre de dia com sí que es va fer amb l’escola bressol. L’oposició s’ha dedicat molt de temps a dir que la residència depenia de la voluntat de l’alcalde, que aquests diners hi eren, i això no és així. El fet de separar el centre de dia i la residència no vol dir que hi renunciem, sinó que prioritzem iniciar el centre de dia i aconseguir aquest finançament.
Quina és la situació econòmica del consistori?
Aquests anys hem tingut una bona situació econòmica com a ajuntament, però hem arribat al límit. Hem augmentat la despesa municipal un 17%, quan els ingressos s’han reduït. A l’oposició li vam plantejar augmentar l’IBI i no hi ha hagut manera. Per tant, hem aprovat només un augment del 3% per al 2025. L’any passat vam haver de reduir 2.400.000 euros de polítiques públiques, doncs ara haurem de reduir segurament un altre milió més. Ja és hora que es reconegui la feina dels ajuntaments i que se’ns financi en funció del que tenim capacitat de fer, no de les competències que tenim. El que sí que haurem de dir és que les retallades i els ajustos que haurem de fer l’any que ve són responsabilitat compartida dels disset regidors i regidores que seiem a la taula. Per tant, l’oposició no pot estar impedint més augments d’ingressos i a la vegada exigint més recursos.
Implantareu contenidors tancats. Ara el reciclatge és del 41%. S’arribarà el 2025 al 55% que marca Europa?
Segur que ho aconseguirem. Anirem de bracet amb el Consorci de Residus. El 2018 vam fer un acord amb totes les forces polítiques de la comarca per reflotar-lo, ja que estava en una situació de crisi. Hem revertit la situació, i garanteix que afrontem tot aquest procés. S’ha fet la prova pilot a Montmeló, que també és del consorci. Ens ha obert la porta per les dades, resultats, detalls del servei, i ho farem tots. Per les nostres característiques de municipi, molt compacte, d’edificis plurifamiliars, hem optat pel contenidor tancat.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.