Des de Damasc
Israel reacciona a la nova Síria
Les tropes israelianes fan tremolar la costa Mediterrània amb intensos bombardejos contra punts militars al litoral sirià
El govern de Netanyahu no volia la caiguda d’Al-Assad ni tan sols quan aquest últim ja havia perdut les ciutats més importants del país
Israel continua fent tremolar la geografia de l’Orient Mitjà. Els detectors de terratrèmols es van activarahir a la costa de Síria després que en un despatx israelià es decidís disparar míssils contra el territori. Es tractava d’un bombardeig colossal contra Tartus, en el que grups com l’Observatori Sirià dels Drets Humans consideren el bombardeig més gran a la zona de tota la guerra a Síria, iniciada el 2011.
Les boles de foc s’aixecaven fins al cel. L’atac, segons fonts diverses, apuntava contra un magatzem de míssils i les estructures que pertanyen a les defenses aèries de l’exèrcit nacional de Síria, fins ara sota control del règim i ara en bona mesura abandonat, en espera que algú se’l faci seu.
L’impacte de la metralla contra el terra va provocar una sacsejada que el departament de sismologia del Servei Geogràfic d’Israel va xifrar en 3,1 graus. No sembla que pugui confirmar-se que el bombardeig i la tremolor estiguin relacionats, però així ho suggerien mitjans de comunicació hebreus.
El primer ministre Benjamin Netanyahu, i el cap de les forces israelianes, Herzi Halevi, tenen Síria entre cella i cella des de la caiguda del líder sirià, Baixar al-Assad. En una setmana han llançat més de 800 bombardejos contra Síria, que han bombardejat de manera continuada però no tan intensa durant els darrers anys. Després d’uns dies de quietisme, les noves autoritats a Síria comandades pels fonamentalistes de l’Organisme de l’Alliberament del Llevant (Hayat Tahrir al-Shams o HTS, en àrab) van decidir denunciar les accions israelianes tant a través d’una carta al Consell de Seguretat de les Nacions Unides (ONU) com mitjançant declaracions pròpies.
La reacció israeliana envers la nova situació a Síria va més enllà dels bombardejos. Israel, que ocupa els Alts del Golan des de fa dècades, arrabassant a Síria el control d’aquest territori muntanyós i emblemàtic, ha anunciat ara que pretén expandir els assentaments israelians a la zona i multiplicar la presència de població israeliana. Netanyahu, a més, reivindica obertament que es tracta d’una mesura presa “en vista de la situació a Síria i del nou front que s’obre al territori”. Cal dir que els assentaments israelians, sigui a Cisjordània, antigament a la Franja de Gaza o als Alts del Golan, estan fortament armats i protegits, fet que els converteix pràcticament en bases militars.
L’Aràbia Saudita ha denunciat la decisió d’expandir assentaments, que considera un “sabotatge” que mira d’impedir l’estabilització de Síria i el restabliment de la seguretat al país. Qatar i els Emirats Àrabs Units, que han indicat que reobriran les seves ambaixades a Damasc després d’anys de retirar-se’n, també han denunciat la decisió.
Amb la caiguda d’Al-Assad, Israel sembla sentir-se més vulnerable. Funcionaris dels Estats Units han reconegut a Turquia que Israel no volia la fi de règim d’Al-Assad, i que va mantenir aquesta posició fins i tot quan el president havia perdut ja el control de ciutats importants com ara Alep i Hama. Així ho explica Hakan Fidan, ministre d’Afers Estrangers turc, a la televisió Hadath.
Fidan va encara més enllà. El cap de la diplomàcia turca explica que el 2016 l’aleshores vicepresident dels Estats Units, Joe Biden, ja els havia confessat durant una visita diplomàtica que “els EUA no volien que Al-Assad caigués”, una informació que a Turquia de seguida van interpretar com la voluntat del seu aliat israelià. Al-Assad, que mai va respondre amb un sol tret als continus bombardejos israelians contra el seu país, ja no pot protegir Israel amb la seva indiferència.
El president enderrocat trenca el silenci
L’enderrocat president de Síria, Baixar al-Assad, va trencar ahir el seu silenci, nou dies després d’haver sortit del seu país i haver buscat refugi a Rússia. En una carta amb data del 16 de desembre i publicada al seu canal de Telegram, Al-Assad confirma que va sortir de Síria el 8 de desembre passat des d’una base russa a la província siriana de Latakia i nega que la seva fugida fos “planejada” o que s’hagués plantejat “dimitir” o “buscar refugi” davant l’ofensiva de les forces islamistes liderades per l’Organisme d’Alliberament del Llevant amb el suport de grups proturcs. “La meva sortida de Síria no va ser planejada ni va tenir lloc durant les últimes hores dels enfrontaments. Contràriament, vaig estar a Damasc, duent a terme les meves responsabilitats, fins a primera hora del diumenge 8 de desembre”, afirma l’exdirigent sirià en el text, en el qual intenta justificar la seva fugida del país, descrita per l’ambaixador sirià a Moscou, Baixar Jaafari, com a “vergonyosa i humiliant“.
En el comunicat, titulat Explicació del president Baixar al-Assad sobre les circumstàncies que el van dur a marxar de Síria, l’exmandatari explica que es va traslladar a la base russa de Latakia un cop “les forces terroristes es van infiltrar” a la capital. Segons defensa Al-Assad en el comunicat, el seu trasllat a la base militar russa de Latakia es va produir per “supervisar les operacions de combat”. “A l’arribada a la base aèria va quedar clar que les nostres forces s’havien retirat completament de totes les línies del front i que les últimes posicions militars havien caigut”, hi afegeix. “Davant el continuat deteriorament de la situació sobre el terreny a la zona, la base militar russa va quedar sota un intens atac amb drons. Sense mitjans viables per abandonar la base, Moscou va demanar que es coordinés una evacuació immediata la tarda del 8 de desembre”, detalla en la nota. L’evacuació es va produir “l’endemà de la caiguda de Damasc i després del col·lapse de les últimes posicions militars i la consegüent paràlisi de totes les institucions de l’Estat”, destaca l’expresident sirià, que va governar amb mà de ferro el seu país des de la mort del seu pare, Hafez, l’any 2000. La presència d’Al-Assad a Rússia va ser confirmada pel Ministeri d’Afers Estrangers el mateix dia 8 de desembre davant les diverses informacions sobre el seu parador, algunes de les quals apuntaven que feia dies que havia sortit del país a causa del silenci que mantenia davant l’avanç de l’ofensiva dels rebels.