Els reptes de la demografia
El nou pla d’ordenació urbana preveu que Banyoles arribarà als 25.000 habitants l’any 2040
L’augment de població genera més ingressos a l’Ajuntament, que passa dels 17 als 21 regidors
Tenir més habitants planteja nous reptes de present i de futur, sobretot en habitatge, equipaments i serveis
L’evolució de la població és clau per entendre la ciutat de Banyoles d’avui dia i per entendre els reptes de futur que se li plantegen. L’any 2021 va superar els 20.000 habitants, i això és rellevant, perquè l’Ajuntament passava a incrementar els ingressos provinents de l’Estat –de 300.000 euros a 350.000– i també perquè va poder aplicar des d’aleshores un índex més alt en l’impost d’activitats econòmiques –amb 50.000 euros més–. Tot plegat li va permetre posar en marxa uns serveis socials propis, que fins aleshores havia delegat al Consell Comarcal del Pla de l’Estany i, en clau d’organització municipal, el consistori va passar de 17 a 21 regidors.
Des de finals del segle XIX, Banyoles ha anat creixent a un ritme pausat. Fins després de la Guerra Civil Espanyola, aquest creixement va oscil·lar entre els 5.000 i els 6.000 habitants, a causa de diversos esdeveniments, molts dels quals generals a les comarques gironines. A partir de la dècada dels quaranta del segle passat i fins a la dels setanta, aquest creixement va ser sostingut fins a superar els 10.000 habitants. A la dècada dels quaranta, a causa de l’èxode rural, i a la dels cinquanta i sobretot a la dels seixanta, a causa dels moviments migratoris de persones d’altres zones de l’Estat espanyol que van arribar a les comarques gironines –també a molts indrets de Catalunya– atretes pels llocs de treball que generava el creixement industrial.
Ara bé, aquest increment de la població ha estat exponencial des de l’any dels Jocs de Barcelona 92, dels quals Banyoles va ser una de les seus. En aquell moment es produeix un desenvolupament urbanístic i de serveis més que rellevant que fa disparar la població fins als 15.000 habitants i, des d’aquell any, la població continua pujant, fins als més de 20.000 actuals. Ho fa superant dues desacceleracions: l’una, després de la crisi immobiliària del 2008; l’altra, després de la forta crisi econòmica dels primers anys de la dècada següent.
Ja actualment, sobretot després de la pandèmia de la covid-19, la ciutat rep l’arribada de nova població. Per una banda, persones d’origen sud-americà que treballen en la cura de les persones grans –cal tenir en compte que, al Pla de l’Estany, hi ha tretze residències, més la gent gran atesa a domicili– i, per l’altra, un altre grup de joves i de mitjana edat que arriben atrets pel paisatge –l’estany és el principal actiu–, per una ciutat mitjana amb serveis i equipaments i amb unes bones comunicacions i per la seva centralitat al territori gironí. El primer grup inclou persones amb sous relativament baixos i el segon són famílies, en general, amb sous mitjans o mitjans-alts.
Més capital
L’augment de població, doncs, genera més ingressos a l’Ajuntament, cosa que reverteix en més capacitat per millorar l’espai públic i els serveis i per avançar cap a una millor atenció a les persones des dels serveis socials. De fet, aquesta situació reforça la capitalitat de Banyoles al Pla de l’Estany, ja per si mateixa forta per les característiques d’una comarca petita, amb municipis de molts menys habitants.
D’altra banda, aquesta nova conjuntura poblacional planteja nous reptes de present i de futur, perquè aquest creixement, per les circumstàncies citades anteriorment, no té, ara per ara, un límit clar. De fet, el nou pla d’ordenació urbana municipal (POUM) preveu que la ciutat arribarà als 25.000 habitants l’any 2040. Per tant, el primer problema greu que planteja és la falta d’habitatge, que és general a tot el país, però que, en el cas de Banyoles, podria arribar a ser més punyent si no es poden crear els 2.800 habitatges en 20 anys que preveu aquest planejament. Un dels creixements més importants que inclou és al sector de Sota Monestir, que ha generat molta polèmica durant els últims anys. El POUM hi preveu 700 nous habitatges.
En concret, preveu la urbanització entre el barri de Can Puig i l’antiga cooperativa. Es tracta d’un espai natural molt sensible, dibuixat en el planejament urbanístic anterior, que ha generat també moltes crítiques dels veïns.
Més serveis
Els equipaments i els serveis associats són un altre dels grans reptes d’aquesta Banyoles en expansió. El POUM preveu un total de 80.000 metres quadrats de reserves de sòl per a aquestes necessitats i, de fet, l’Ajuntament ja té la vista fixada en l’antiga cooperativa agrícola, ara propietat de la Sareb, i en una nova promoció immobiliària al sector de la muralla, que preveu una cessió per a un equipament públic que, amb tota probabilitat, servirà per habilitar-hi una nova biblioteca. Caldrà fer una estació d’autobusos –ara només hi ha un baixador amb marquesina al centre–, i més si es té en compte que l’únic transport públic que tenen els banyolins és la Teisa, i redimensionar els centres escolars –hi ha cinc escoles de primària i tres instituts, a part del centre de formació d’adults i l’Escola Oficial d’Idiomes–, així com trobar un equipament per a les entitats de la ciutat, entre altres coses.
I, finalment, l’altre dels grans reptes que comporta i que comportarà el creixement demogràfic de Banyoles és que tot allò que es dugui a terme o que es projecti s’haurà de fer sota l’òptica de la sostenibilitat. Aquest és un aspecte molt rellevant per al futur de la ciutat, perquè el paisatge –i l’estany com a emblema d’aquest paisatge– és un dels principals actius de Banyoles. La connexió de l’estany amb el centre de la ciutat, la protecció de l’entorn lacustre i les zones de transició de les àrees urbanitzades a les no urbanitzables seran els grans cavalls de batalla dels propers anys.
Si Banyoles vol mantenir la capitalitat gironina d’esports d’elit i populars lligats al rem i a les diverses modalitats del triatló, haurà de reeixir en la gestió d’aquests entorns naturals i exercir la responsabilitat que té sobre les aigües de l’estany i les de l’aqüífer, que, a hores d’ara, abasteixen la ciutat, Porqueres, Camós, Cornellà, Fontcoberta i una part de Palol de Revardit.
Reptes, doncs, per a un futur més sostenible.