Urbanisme que crea tensions

Mai, des que el 2006 l’Ajuntament de Gavà va aprovar el pla de Ponent, el consistori de la veïna Castelldefels s’havia manifestat en contra de la construcció de 4.896 pisos a la zona sense edificar que separa les dues ciutats. Els darrers 14 anys han governat socialistes a les dues ciutats, excepte el mandat del 2011-2015, en què el PP va obtenir l’alcaldia de Castelldefels. Durant aquests anys, el moviment urbanístic ha estat escàs, ja que només s’hi han construït 279 pisos de protecció oficial.

Però el planejament no s’ha aturat mai. A finals de maig, el ple de Gavà va desestimar la petició de col·lectius contraris a l’execució i, el 31 d’octubre, va aprovar definitivament la modificació del conveni urbanístic per al desenvolupament del sector, després que es desestimessin totes les al·legacions presentades. Els darrers mesos, un element extern ha fet que els recels manifestats per entitats ecologistes s’hagin traslladat a l’Ajuntament de Castelldefels: els catastròfics resultats de la dana al País Valencià i les inundacions que Castelldefels va patir el 4 de novembre, en què carrers, passos subterranis i l’autopista C-32 es van inundar per les fortes pluges.

La possibilitat que la urbanització de la zona tingui una incidència en la inundabilitat de Castelldefels, ja que farà que el terra sigui més impermeable, ha fet disparar les alarmes en l’Ajuntament de Castelldefels. Per primer cop, el consistori s’ha posicionat contra el principal projecte urbanístic de la ciutat veïna amb l’aprovació d’una moció que exigeix que Gavà aturi el desenvolupament del pla i estudiï les alternatives per evitar-ne l’execució. La moció també obre la porta a demanar que el jutjat aturi el projecte de manera cautelar si es conclou que pot afectar negativament la ciutat.

La moció la va presentar en el ple de novembre ERC, i va tirar endavant amb unes esmenes del PP. Va rebre el suport de tots els grups polítics, excepte del PSC. 21 dels 25 regidors van coincidir que el planejament de Ponent no té estudis que mostrin l’impacte que tindrà la urbanització del sector en la mobilitat, el medi natural, la inundabilitat, la gestió de residus municipals i els usos dels equipaments a Castelldefels. El text recorda que el pla afecta unes 200 hectàrees entre les dues ciutats i “amenaça un corredor ecològic vital entre el Garraf i el delta del Llobregat que acabarà amb la seva biodiversitat”, així com amb milers d’arbres. La moció afirma també que el pla “no respon a les necessitats actuals per fer front al canvi climàtic, ni de preservació de la flora i la fauna a la zona que es vol urbanitzar, ja que es va plantejar fa més de 30 anys”. I diu que afectarà greument l’aqüífer del delta, ja que la impermeabilització del terreny amb la construcció d’edificis i carrers “no només impedirà la recàrrega de l’aqüífer, sinó que agreujarà el risc d’avingudes d’aigua i el conseqüent perill d’inundacions als veïnats limítrofs”. L’Ajuntament de Gavà no s’ha manifestat públicament respecte de la moció, i sempre ha defensat que l’afectació sobre el medi natural serà baixa. Argumenta que el 85% del sector seran equipaments i zones verdes i que l’edificació es concentrarà a les zones més properes als dos municipis i es deixarà lliure la zona del corredor biològic de la riera de Canyars.

L’Ajuntament de Castelldefels, però, desconfia i demana, ara, al de Gavà una mesa de treball per conèixer de primera mà el projecte i els informes elaborats pels tècnics municipals. S’interessa, especialment, per la valoració de l’impacte mediambiental i d’inundabilitat que podria afectar Castelldefels i demana els estudis pertinents a Gavà, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació, la Generalitat i l’Estat. També vol que les administracions supramunicipals aportin els estudis de l’impacte que el pla urbanístic tindrà sobre les infraestructures existents, la mobilitat, la pressió en els serveis públics i l’oferta de serveis de la ciutat. Castelldefels alerta que, segons la conclusió d’aquests estudis, podria demanar que els jutjats aturin el pla de Ponent.

Ramon Sanahuja, membre de la Plataforma Aturem el Pla de Ponent, explica que el col·lectiu “valora molt positivament el posicionament clar de l’Ajuntament de Castelldefels en contra” del projecte urbanístic. Posa en relleu que “és la primera institució que s’hi posiciona públicament en contra, atesos els impactes que pot tenir al municipi de Castelldefels i que no han estat valorats en la tramitació de l’expedient urbanístic”. La plataforma destaca que l’acord entre quasi tots els grups polítics obre la porta a poder demanar mesures cautelars contra el projecte, i conclou que la dana del País Valencià i “les evidències científiques aclaparadores sobre el canvi climàtic han de fer reaccionar les administracions i replantejar aquest tipus de projectes urbanístics faraònics en zones inundables”, com ara l’entorn de la riera de Canyars.