L’ONU acusa Israel de crims de guerra pel seu “patró d’atacs” sobre els hospitals de Gaza

L’ONU ha manifestat els seus “seriosos dubtes” sobre el “patró d’atacs” de l’exèrcit d’Israel contra els centres mèdics de la Franja de Gaza i ha advertit que les accions perpetrades aquest últim any poden equivaldre a crims de guerra i contra la humanitat.

Així ho recull un informe publicat el passat 31 de desembre que examina el període transcorregut entre el 12 d’octubre de 2023 i el 30 de juny de 2024, en el qual l’exèrcit israelià va perpetrar “almenys 136 atacs” contra 27 hospitals i dotze altres instal·lacions mèdiques de l’enclavament palestí, tot i que el dret internacional protegeix aquest tipus de centres i al seu personal.

L’exèrcit israelià i el govern del primer ministre Benjamin Netanyahu sempre han justificat la majoria dels atacs en nom de l’interès militar, però l’ONU ha assenyalat que fins i tot en aquests casos ha d’aplicar-se “els principis de distinció, proporcionalitat i precaució”.

Si els atacs no respecten aquests principis o si es tracta directament d’accions intencionades sense cap mena de justificació, Israel pot incórrer en crims de guerra.

L’ONU adverteix també que la destrucció deliberada d’aquest tipus de centres implica una forma de càstig col·lectiu a tota la població de l’enclavament palestí.

Aquests atacs i el col·lapse del sistema sanitari de l’enclavament palestí han provocat la mort de nombrosos ferits quan esperaven ser hospitalitzats o tractats, o la de nounats les mares dels quals no van poder parir en instal·lacions apropiades o rebre atenció postnatal, denúncia l’informe. “L’únic refugi on els palestins haurien d’haver-se sentit segurs s’ha convertit en una trampa mortal”, conclou l’alt comissionat de l’ONU per als drets humans, Volker Türk, que ha instat a totes les parts a respectar la inviolabilitat de les instal·lacions i del personal sanitari “en tot moment”, també en una situació de conflicte com la que viu la Franja des de l’octubre de 2023 arran de l’atac de milicians de Hamàs contra Israel.

D’altra banda, les ofensives israelianes a la Franja de Gaza i a la Cisjordània ocupada van reduir un 6% la població palestina el 2024. Segons dades de l’Oficina Central Palestina d’Estadístiques i recollides per Efe, el 2024 va tancar amb 5,5 milions de palestins dins dels límits del que hauria de ser el futur estat palestí, amb 3,4 milions d’habitants a Cisjordània i 2,1 milions a la Franja.

L’Oficina d’Estadística calcula que en total hi ha gairebé 15 milions de palestins en el món, dels quals 7,6 viuen en la diàspora –persones i els seus descendents que van emigrar de Palestina després de la creació de l’Estat d’Israel el 1948 i als quals no se’ls permet tornar–. D’aquests 7,6 milions de palestins, 6,4 milions viuen en països àrabs de la regió.