ISRAEL
Netanyahu reapareix en el Parlament per a votar el pressupost de 2025
El primer ministre israelià assisteix a la sessió després de la seva cirurgia per a extirpar-li la pròstata
El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha reaparegut aquest dimarts en la Knesset (Parlament israelià), en contra de la recomanació dels seus metges, per a votar al costat del govern una llei clau per als pressupostos de 2025, després de ser sotmès el passat diumenge a una cirurgia per a extirpar-li la pròstata.
El cap de govern, de 75 anys, va ser sotmès a aquesta intervenció, per a la qual va requerir anestèsia general, després de patir una “infecció del tracte urinari resultat d’un engrandiment benigne de la pròstata”, i havia d’estar diversos dies de baixa mèdica.
Netanyahu ha aparegut en el ple, ha marxat al costat del seu doctor després de la primera ronda de votacions, i després ha tornat a aparèixer.
En joc està la coneguda com a ‘Llei de Beneficis Atrapats’, que proposa gravar els beneficis de les empreses destinats a R+D i és clau per als pressupostos de 2025, el destí dels quals pot posar en perill la coalició liderada per Netanyahu.
El ministre de Finances, l’ultradretà Bezalel Smotrich, ha enviat aquest matí un missatge al primer ministre en el qual li ha desitjat una ràpida recuperació i li ha dit que ha de “fer-se responsable” que els pressupostos tirin endavant.
El destí de la llei és incert per l’oposició d’un dels partits clau de la coalició, Poder Jueu, a la retallada generalitzada de pressupostos dels ministeris, inclòs el de Seguretat Nacional, que dirigeix el seu líder, el polèmic Itamar Ben Gvir.
“Em va fer molt de mal veure com el ministre de Finances, Smotrich, treu del seu llit de malalt al primer ministre, a qui tots estimem, simplement pel seu ego i la seva negativa a negociar amb mi, malgrat les súpliques i súpliques dels associats del primer ministre”, ha dit avui el ministre ultranacionalista.
També s’oposa a la llei una de les faccions de Judaisme Unit de la Torà, un dels dos partits ultrarreligiosos clau en la coalició de govern, que exigeix que es resolgui abans l’assumpte de l’exempció militar dels jueus ultraortodoxos.