Toca fer contenció econòmica

Augment d’impostos

Tal com va explicar en el ple del desembre el regidor d’Hisenda, Adrià Guinó, en el pressupost es preveu un augment en la recaptació, que inclou una pujada d’impostos que es basa en la reforma de les ordenances fiscals aprovades l’octubre del 2024. També es preveu, segons va avançar, un augment de l’ICIO derivat de noves promocions urbanístiques.

Pel que fa a les inversions, tal com ja s’ha explicat, aquest capítol queda molt reduït. Sí que s’hi inclou una instal·lació fotovoltaica a l’escola Lacustària, que s’explotarà mitjançant una comunitat energètica; una pèrgola solar a l’Skate Park, i la renovació de les motoritzacions escèniques del Teatre del Casino Llagosterenc, gràcies a una subvenció de l’OSIC.

Guinó també va detallar que es vol fer una millora en la gestió dels recursos humans de l’Ajuntament, i per això es crearà una plaça de cap de recursos humans. També es crearà una nova plaça de tècnic d’acollida per reforçar l’àrea de drets socials i millorar-ne el servei, actualment externalitzat. A més, es preveuen diverses promocions internes. “Les despeses es mantindran contingudes, amb un esforç per optimitzar contractacions i serveis”, detalla Guinó, que també va explicar que l’endeutament municipal ha disminuït un 10% aquest 2024 “gràcies a la bona gestió financera i la no contractació de préstecs”.

Pel que fa al gran projecte pendent de la població, la construcció del geriàtric, el govern ha reiterar el seu compromís amb aquest nou projecte i s’ha anunciat l’encàrrec del projecte tècnic i administratiu per a la seva construcció. Segons l’actual govern, malgrat les limitacions inicials, durant el seu mandat es podrà executar una inversió considerable, ja que hi ha previsions d’incorporar recursos addicionals al llarg d’aquest any, al final del qual es compta que es podran demanar préstecs.

Gestionar urbanitzacions

El terme municipal de Llagostera és el més gran de la comarca del Gironès, ja que comprèn part del massís de les Gavarres al nord i el massís de les Cadiretes al sud, amb predomini de boscos de suros, roures i pins. El 70% de la població llagosterenca viu al nucli urbà, al voltant de l’església de Sant Feliu de Llagostera, que s’alça en un turó, mentre que l’altre 30% viu disseminada en deu veïnats i set urbanitzacions. Conformen el municipi els veïnats de Bruguera, Panedes, Sant Llorenç, Gaià, Llobatera, la Creu de Serra, Mata, Cantallops, Pocafarina i Ganix. També estan empadronats a Llagostera els habitants de les urbanitzacions de Llagostera Residencial, Mas Gotarra, La Canyera, Mont-rei, Selva Brava, La Mata i Font Bona.

Precisament en aquestes tres darreres s’ha visualitzat darrerament fins a quin punt és complicada la gestió d’urbanitzacions i de cases disseminades en municipis de gran extensió. Tot just l’agost passat es va poder restablir l’abastament d’aigua a les urbanitzacions de La Mata, Selva Brava i Font Bona on ara és Aqualia qui prestarà el servei. Tot això, després que l’Ajuntament hagués hagut d’intervenir perquè va considerar que Rec Madral, que s’encarregava de la gestió de l’aigua, no garantia una bona prestació del subministrament, especialment a Selva Brava i Font Bona. En aquestes dues urbanitzacions les queixes veïnals eren constants en els últims anys. I és que els talls d’aigua hi eren habituals, amb diferents canonades que deixaven de funcionar a causa del seu mal estat, i això impedia que el servei es prestés de forma regular.

Llagostera no ha deixat de créixer. L’estratègica situació entre Girona i la Costa Brava, i recursos turístics com ara la Ruta del Carrilet, una de les vies verdes cicloturistes més transitades i conegudes, continuen mantenint la vitalitat del municipi. Compta amb una combinació comercial al nucli urbà i ha fet una aposta pel comerç de proximitat. El municipi s’ha consolidat com a centre d’outlets, on es poden trobar primeres marques de roba, llenceria, bany, sabates i complements a preus de fora de temporada. En l’actualitat s’hi poden visitar nou locals d’aquest tipus de comerç.

La població llagosterenca s’acosta als 9.500 habitants, i d’aquí a pocs anys podria arribar als 10.000. Té pendent encara la millora o la creació d’algunes infraestructures, com ara el citat geriàtric o el creixement de la zona industrial, que li permetria aconseguir més recursos per al municipi, més autonomia, no dependre de subvencions o préstecs, per garantir una solvència econòmica i social a to amb el nombre de ciutadans. Ha fet feina en la borsa d’habitatge, però encara continua patint el fenomen de les ocupacions delinqüencials.