“Van posant pedaços i no treballen amb mirada llarga i transversal”

És difícil comparar, perquè ens havíem presentat amb Junts-Via i altres col·lectius com l’ANC i vam obtenir cinc regidors. Al final del mandat, Junts va decidir que intentaria anar per lliure, però van quedar també amb tres regidors. Sí que hauríem sumat plegats sis regidors, però tampoc hauria estat decisiu per trencar la majoria.

No ho sabem. La coalició havia funcionat, tot i que era un joc d’equilibris molt complex. Sota el paraigua de Construïm, intentàvem aplegar gent de polítiques d’esquerra. Vam posar en confrontació moltes idees i va ser una oportunitat per al poble per buscar debat i consens. Hi ha hagut punts complicats com el projecte de l’autòdrom i s’ha vist ara que anant per separat hem votat diferent. Junts és ambigu, i no hi està ni a favor ni en contra, buscant altres solucions.

Hem guanyat un contenciós per molt que es vulgui minimitzar des del govern. Entenem que és una sentència ferma i que només es pot anar al Suprem buscant un precedent. El projecte s’ha de tornar a tramitar i començar de zero amb els dos punts que es tomben, que és la construcció amb pendents i l’impacte sobre la massa forestal i la vinya, que s’ha de respectar. Van aprovar el projecte en plena pandèmia, en una comissió del Penedès que van convocar d’un dia per l’altre, i la majoria de grups en contra no van veure ni la convocatòria. Queda clar que el projecte és competència de la Generalitat. Falta veure si després de sis anys de desgast l’inversor de l’autòdrom decideix continuar.

Parlem de portar una activitat d’hípica elitista amb 1.200 cavalls durant mig any per fer-hi entrenaments, amb tot el que suposa en clau de gestió de residus i de mobilitat. La resta de l’any s’hi continuaran fent esdeveniments relacionats amb el motor, com les presentacions que ja s’estan fent i que generaran feina estacional. En tot cas, el més important són les mancances ambientals del projecte, com s’ha encarregat de denunciar la Plataforma Verda de l’Autòdrom.

El procés va inhibir del tot la participació, sense una visió de comarca. És un projecte que afecta altres municipis, perquè els accessos són per Sitges i Vilanova, que hi tenen coses a dir i ningú els ha consultat. Es trenca el corredor natural de la riera i no entenem l’interès a respondre amb dents i ungles al negoci d’un privat. Seria el moment de redimensionar l’autòdrom i gestionar altres beneficis per al poble.

Vam demanar al govern que ens fes de mediació amb l’inversor i no ens va fer cas. Ells creuen que aporta beneficis i d’aquí no sortim. Estem parlant amb pagesos per proposar reconduir-ho com a parc agrari en els terrenys on es planteja fer els canvis d’usos per edificar.

Una de les mancances és anar posant pedaços i no treballar amb mirada llarga i transversal. No fer una revisió extensa del planejament, que tenim de fa 25 anys, porta a fer canvis a petició de privats, com passa també a Can Jove. Tot el nucli de Ribes pràcticament hi està en contra, perquè no hi ha més espai on créixer. S’havia parlat de fer un sociosanitari i tenim més de 600 habitatges, entre els quals n’hi haurà de protecció oficial però també cases aparellades. És necessari un debat de l’habitatge per saber com volem créixer. S’han de donar serveis perquè venen a viure 2.000 persones i tenim escoles i ambulatoris tensionats.

L’única força que tenim és la participació i la mobilització ciutadana per buscar alternatives als projectes. No és un govern tancat a negociar, però amb una majoria absoluta el marge de maniobra és mínim.

Aquest pressupost és continuista, no afronta els reptes ni planteja cap projecte polític. La meitat dels comptes, més de 16 milions d’euros, es destinen a pagar gerents i gestors i a tenir tretze regidors en nòmina. És un escàndol i no havia passat mai. L’Ajuntament està en un moment molt complicat en clau de personal, tresoreria i intervenció. No hi ha monogràfic sobre els comptes i fa tres anys que hi ha una pugna sense sentit, amb un embolic comptable i fiscal.

Fa molt poc temps que ocupa el càrrec, però sí que es veu un intent per dialogar. Volem canvis perquè els consells de participació estan morts i s’han convertit en un aparador on el govern explica què vol fer i no es dona veu a les entitats. La informació arriba amb retard i no tenim temps per participar. És una oportunitat per trobar punts en comú.

És molt aviat i s’haurà de decidir en el procés de participació quan elaborem les llistes als dos nuclis. Ara mateix no tinc la decisió presa.