Arxiven la causa per tortures a un CDR detingut en l’operació Judes el 2019

Després d’uns mesos de ball, el jutjat d’instrucció número 2 de Sabadell ha arxivat la investigació contra onze guàrdies civils per tortures i altres delictes contra un CDR detingut en el marc de “l’operació Judes” el setembre del 2019. La jutgessa va haver d’admetre la querella, presentada l’agost del 2020, després que el maig passat l’Audiència li ordenés arran dels fets denunciats a Sabadell, a Sant Andreu de la Barca i a Tres Cantos, a Madrid. La querella denunciava delictes de detenció il·legal, amenaces, coaccions, contra la integritat moral i tortures durant la detenció i trasllat de Jordi Ros per part d’agents del comandant en cap d’Informació a Catalunya, dos capitans i vuit agents.

En una interlocutòria del 19 de desembre, coneguda aquest mes de gener, la jutgessa instructora “culmina el que ha estat una instrucció pèssima i durament criticada per l’Audiència de Barcelona”, segons critica Alerta Solidària en una nota. En un primer moment va rebutjar bona part de la querella presentada l’agost de 2020 per Jordi Ros, membre dels CDR detingut pocs dies abans de fer-se pública la sentència del judici del Procés. La jutgessa argumentava que només havia d’investigar allò ocorregut al seu partit judicial i deixava per a altres jutges investigar aquell mal tracte que havia tingut orígen a Sabadell. Una vegada i una altra rebutjava citar a declarar els agents actuants coneguts per la documentació de l’operació i que n’eren onze.

Però l’Audiència, en resposta als recursos d’Alerta Solidària, per interlocutòria de 22 de maig de 2024, va criticar durament la inactivitat de la jutgessa. Li va recordar que els fets eren continuats i tenien origen al Vallès, que havia d’acceptar la querella al complet, que calia acordar les diligències mínimes com la citació dels agents implicats i li retreia les dilacions indegudes i la “pèssima instrucció duta a terme fins ara”.

Pocs dies després d’aquesta dura resolució, el 18 de juny, la jutgessa emplaçava les parts a posicionar-se sobre el possible atorgament de l’amnistia als onze agents de la Guàrdia Civil. La defensa va mostrar-s’hi favorable i la fiscalia, que també responia a favor, sol·licitava prèviament l’arxivament ordinari de la causa. Posteriorment, i donant curs a les ordres de l’Audiència, la jutgessa fixava per als dies 17 i 19 de desembre, sis mesos més tard, les citacions dels onze investigats. Però cinc dies abans d’aquestes citacions, la jutgessa, ara amb motiu de les noves sol·licituds rebudes per les parts defensores, ajornava sense nova data les citacions.

Quinze dies després, i just abans de les vacances de Nadal, va signar una última interlocutòria en que donava la raó al ministeri fiscal i la defensa dels agents, i acordava l’arxivament de la causa afirmant que no s’escau resoldre l’aplicació de l’amnistia perquè hi ha pendent una qüestió prejudicial davant del TJUE per part del Tribunal Suprem.

Segons Alerta Solidària, aquesta darrera qüestió “no és més que un subterfugi, un frau de llei, per tal de poder arxivar de nou el procediment aplicant l’amnistia en cas que l’Audiència torni a donar la raó al recurs d’Alerta Solidària com ja va fer amb l’admissió a tràmit de la querella”.

Des d’Alerta Solidària denuncien “un boicot de més de quatre anys, que és de manual, i que és el que genera a la pràctica els espais d’impunitat per a la comissió de tortures i altres tractes inhumans i degradants. La inacció judicial a l’Estat espanyol, en relació als maltractaments a comissaries, trasllats i presons, han comportat la condemna reiterada al Tribunal Europeu de Drets Humans, essent una estrella d’aquesta lamentable condecoració l’actual ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska”.

En la querella, Jordi Ros al·legava que havien escorcollat el seu domicili, el dels seus pares i el del seu germà sense la presència del seu advocat, amb qui no va poder contactar fins 33 hores després de la detenció, un cop ja a Madrid. Durant el trasllat al centre mèdic de Sant Andreu de la Barca, al Baix Llobregat, on la Guàrdia Civil té la seu principal a Catalunya, els agents el van pressionar per autoinculpar-se dient-li que si no ho feia detindrien la seva parella quan arribés a l’aeroport del Prat, ja que sabien que venia de viatge. També el van amenaçar amb fer mal al seu germà i a la seva família. Durant el trajecte en cotxe fins a Tres Cantos va estar amb el tronc inclinat cap endavant, li van impedir que dormís i li anaven fent preguntes. A més, li van posar un antifaç. Un cop a Tres Cantos li van donar una ampolla d’aigua que li va provocar marejos, pèrdues de memòria i pèrdua de la noció del temps i l’espai, així com de les capacitats en general. Això, li fa sospitar que li van introduir alguna substància a la beguda.

Abans d’entrevistar-se amb la seva advocada d’ofici a Madrid, un agent li va recordar que “el pacte” per no fer mal al seu germà, pares o parella, passava per acceptar l’advocada d’ofici i declarar tot allò que li havien explicat que suposadament havien descobert durant la investigació.

Per arxivar la querella, la magistrada al·lega que no ha trobat indicis de delicte més enllà de l’escrit. En la seva declaració al jutjat, la jutgessa assegura que el querellant no va donar més detalls dels suposats delictes, i tampoc els seus pares van explicar res que faci sospitar dels fets descrits. La jutgessa també li recorda a Ros que va presentar un ‘habeas corpus’ a l’Audiència Nacional el mateix setembre del 2019, però no va al·legar cap dels fets descrits en la querella d’onze mesos després. Igualment, tampoc consta que Ros expliqués aquests fets ni als metges de Sant Andreu de la Barca ni al de Tres Cantos, o a la seva advocada d’ofici.