Montserrat Garrido
Alcaldessa de Sant Pol (JUNTS)
“La plataforma única ha dormit el son dels justos durant quatre anys”
“Jo, que he estat dues vegades a l’oposició, no he actuat mai d’una manera tan crítica i amb tan poques ganes de col·laborar”
“El dèficit de la taxa de la brossa potser serà de 300.000 euros, i amb la possibilitat real que ens multin perquè no l’hem apujat”
En les eleccions del 2023, a Junts ens van faltar només set vots per arribar a la majoria absoluta Penso que ha estat un bon any i mig, tot i les circumstàncies com a govern en minoria que tenim
A Montserrat Garrido, a Sant Pol la coneixen de manera afectuosa com a Lili. Tècnica superior en educació infantil, ara jubilada, va encapçalar el govern local en els mandats 2015-2019 i 2019-2023, després d’haver estat regidora de diverses àrees durant setze anys.
Quin és el resum que fa del primer tram de mandat?
Penso que ha estat un bon any i mig, malgrat les circumstàncies com a govern en minoria que tenim i que ens fan més difícil fer la feina. Tot i això, s’ha de reconèixer que s’han pogut tirar endavant propostes, activitats ludicofestives, processos participatius que han provocat tot un canvi en les estructures dels jocs a l’escola Sant Pau... També hem pogut fer asfaltatge, que a Sant Pol feia molta falta, i ara a darrera hora hem pogut desencallar la plataforma única, que finalment serà una realitat.
Aquesta obra ha estat el nucli de la discussió, malgrat ser una actuació que tenia un suport polític general.
Cert. Es tracta d’un projecte amb un ampli consens entre els diversos grups polítics i que tots portàvem en el programa electoral. El 2019 el projecte ja estava redactat i durant quatre anys, quan no vam governar nosaltres, ha dormit el son dels justos en un calaix. Quan vam tornar, va ser una de les primeres accions que vam reprendre, perquè la plataforma única es farà en dues fases. La primera anirà des del pont de fusta de la riera fins a la plaça dels Quatre Cantons, i la segona fase, des de l’inici del carrer Nou fins al pas a nivell. L’escenari ideal hauria estat començar el 2024 i acabar la primera fase a principis d’aquest any, i el 2026 poder-ne executar la segona part. En aquest mandat s’hauria pogut enllestir l’obra.
No ha estat així.
Doncs no. Ens vam trobar un projecte fet però no aprovat i que no es va poder aprovar fins l’any passat i la partida de diners va anar en un pressupost que no es va aprovar fins al mes de març passat. Un mes d’exposició pública i en el ple posterior en què s’havia d’aprovar es detecta un error tècnic en l’expedient que va obligar a ajornar-ne l’aprovació fins al mes següent. Nova sessió de ple i ens trobem que cal resoldre unes al·legacions. Un mes més. En el ple de juliol queda aprovada la plataforma única, però ja no hi havia temps per treure a concurs l’obra abans de l’estiu, perquè a l’agost les empreses fan vacances, i si només se n’hagués presentat una, algú hauria pogut dir que el procés estava pactat. La licitació es va publicar al setembre i s’hi van presentar nou empreses.
Però van sorgir noves complicacions.
Sí. Havíem d’aprovar un crèdit d’un milió d’euros, perquè la primera fase de l’obra, en un principi, estava valorada en 1,3 milions. En el pressupost del 2024 hi havia una partida per aquesta quantitat i la resta es completava amb un altre crèdit del qual es podia disposar, més una subvenció nominativa de 228.900 euros que ens donava la Diputació per a aquest projecte. Com a govern ja vam veure que el calendari d’execució no es compliria i vam preferir destinar la subvenció de la Diputació a altres actuacions. Un decret de presidència de la Diputació a l’octubre ens va permetre fer un canvi de destinació dels diners de la subvenció i traslladar-los a l’institut escola, que s’acaba aquest any. Al crèdit que ja tenia l’institut escola, hi vam afegir els diners de la subvenció i, al mateix temps, vam treure la mateixa quantitat per fer altres inversions.
Però l’oposició no ho va veure clar...
En operacions de crèdit per a inversions és del tot legal. Aquesta operació es va explicar als grups en una reunió en què jo no hi era, perquè precisament era a la Diputació en una formació sobre pressupostos. Els partits van preguntar quines serien les inversions que es beneficiarien dels 228.900 euros i se’ls va respondre que encara no s’havien concretat. Els va semblar motiu suficient per aturar el procés argumentant mala gestió, quan aquests diners ja s’havia dit que es destinarien, entre altres coses, a resoldre el problema de sanejament a la zona de Roques Blanques i a canviar els carregadors públics per a cotxes elèctrics. La realitat és que ens han fet passar tres plens per tirar endavant el crèdit del milió d’euros.
Quan comencen les obres?
Aquest mes tenim la reunió de plantejament i allà es decidirà. Són vuit mesos d’obres. Si l’empresa creu que pot començar ara, començarem. Però també hem de valorar l’afectació que tindrà a l’estiu, amb l’artèria principal del poble aixecada. Segons la nostra arquitecta, es pot pactar amb la constructora una aturada de dos mesos, juliol i agost, i la represa de les obres al setembre. Si l’empresa no s’hi avé, doncs també es pot traslladar l’inici d’obres directament al setembre. En aquest cas, haurà trigat un any més del que estava previst. Si a partir d’aquí tot va com ha d’anar, ens agradaria que el 2027 la plataforma única fos una realitat. Si no pot ser, la segona fase de l’obra haurà de passar al següent mandat.
L’oposició no els ho posa fàcil.
No pas. De fet és la seva feina fiscalitzar el govern, però el que passa és que jo, que he estat dues vegades a l’altre costat, no he actuat mai d’una manera tan crítica i amb tan poques ganes de col·laborar. En el mandat anterior, Junts va quedar a nou vots d’aconseguir el cinquè regidor i aquest 2023 ens van faltar set vots per arribar a la majoria absoluta. Penso que aquest escenari m’obliga a destinar tota la meva energia i força al servei de Sant Pol.
L’augment de la taxa d’escombraries tampoc s’ha pogut fer efectiu.
La proposta era apujar-la un 32%. Ha estat l’oposició la que ho ha tombat. El nostre compromís amb la ciutadania va ser encarregar un estudi a una empresa especialitzada per saber quina és la millor manera que té Sant Pol per gestionar les escombraries, a totes les zones i tant a l’hivern com a l’estiu, i els caps de setmana. El municipi pateix les conseqüències d’una temporalitat completament diferent segons l’època de l’any. Fa anys que apliquem el porta a porta, que s’ha anat ampliant amb el temps, i la idea era fer-lo arribar arreu. Amb el nou estudi a la mà, se’ns confirma que el sistema s’ha de fer extensiu a tot el terme, urbanitzacions incloses, tot i que també amb la instal·lació d’àrees emergents, que es posaran en moments puntuals, i d’emergència, que hi seran en llocs concrets en aquells casos en què s’hagin de deixar les escombraries de manera excepcional. Amb tot això, es canviarà el sistema habitual de les bosses pel de contenidors intel·ligents, que llegiran amb un xip la brossa de cadascú.
Què ho va aturar?
Vam voler col·locar en el mateix paquet la gestió de la deixalleria, però a la CUP no la va convèncer, Més Sant Pol demanava contenidors adaptats amb xip itinerants al centre del poble i ERC volia que aturéssim la pujada fins a l’entrada en vigor del nou sistema de gestió. És a dir, durant aquest primer mig any, aplicar la quota actual, que arrossega 100.000 euros de dèficit i que, un cop amb el nou sistema, s’apugés el rebut un 24%, i el 2026, un 8% més. El nou escenari, però, no ens estalviarà campanyes de sensibilització i les sancions corresponents a aquella gent que no compleixi les normes. No es va tancar cap acord i si el 2024 ja tenim un dèficit de 100.000 euros, potser aquest any serà de 300.000 i amb la possibilitat real que ens multin perquè no l’hem apujat. Llavors serà l’oposició la que haurà de donar les explicacions pertinents a la ciutadania.
Sant Pol, com a població turística, no s’escapa de la crisi de l’habitatge.
Ens toca de ple. Amb un mercat tan tensionat, fins i tot es comencen a multiplicar els casos de propietaris que han tret de les agències els pisos turístics per gestionar-los de manera privada i sense llicència. Nosaltres, amb l’elaboració del nou POUM, ja vam aturar els nous permisos. Un POUM que, a més, també preveu la construcció de 80 apartaments de lloguer assequible per compensar la pèrdua d’oferta en el mercat d’habitatges que comporta que la gent de Sant Pol no es pugui quedar a viure al municipi. L’objectiu és que, d’aquesta promoció d’apartaments, se’n faci càrrec una fundació o entitat, però sempre segons els criteris que estableixi l’Ajuntament. Serien dos espais a Jardins de Sant Pol, un a Marc Pastor i un altre a dins del nucli urbà, a tocar de la plaça del Tint. La nostra idea és que els pisos dotacionals que tenim al carrer Havana i els que es facin prop de la plaça del Tint es puguin destinar a la gent gran quan s’hagin construït els 80 apartaments preferentment destinats als joves.
Va ser una de les alcaldesses més crítiques del Maresme quan l’exconseller Elena va visitar la comarca per avançar en matèria de seguretat.
A Sant Pol ara mateix tenim una ràtio d’agents de la policia local per sobre de la que ens correspon, però sumem tres baixes per llarga malaltia i justegem. L’oposició ens recorda sovint que quan ells van estar al govern el nombre de delictes va baixar força, però no és menys cert que la baixada va coincidir amb una etapa tan nefasta com va ser la covid, en què la gent no podia sortir de casa seva. No tenim gaires delictes, és cert, però n’hi ha. Quan els municipis del costat augmenten els efectius i les mesures, els pispes venen cap aquí. Per això, des de Junts hem reclamat que s’endureixin les penes contra els multireincidents, siguin d’aquí o de fora, i per això hem hagut de sentir de tot, en especial dels partits d’esquerres. Aquí és on s’hi ha de posar mà i amb urgència.
No s’ha amagat pas que l’institut escola és una obra que no volia.
No. I continuo dient que, si hagués estat per mi, a Sant Pol no tindríem un institut escola. Ara, un cop el tenim, des del nostre govern farem tots els possibles per poder enllestir l’obra. Fins i tot vam treballar per millorar el projecte demanant a Educació si es podia aixecar un pis més per fer-hi una sala d’actes i un gimnàs, que al final no hi haurà. El departament ens va imposar un institut com a municipi. En el mandat 2015-2019 només faltava portar unes esmenes per fer una petita urbanització on hi havia d’anar inicialment l’edifici al costat de la deixalleria. Tot aquell terreny havia de ser per fer un institut com Déu mana, que, a més a més, pagava íntegrament la Generalitat. Amb el canvi de color polític, es va canviar el criteri i es va voler fer la prova pilot d’un centre educatiu que agafés des d’I3 fins a batxillerat. L’Ajuntament ha hagut d’avançar els diners i, a més, una part l’haurà d’assumir com a pròpia i amb la xacra que durant tota la vida útil de l’edifici haurem de pagar-ne el manteniment, la neteja i els serveis com la llum i l’aigua. Això són molts diners. A més, quan es va treballar el projecte de l’institut en solitari, es va fer pensant a obtenir un batxillerat internacional, cosa que ara no podrem tenir. A banda que tampoc podrem tenir cicles formatius.
Parlava del nou POUM. Què resoldrà?
Un dels aspectes més importants és el gran nombre de pisos de lloguer assequible del qual parlàvem abans. En el projecte que presentava el govern anterior no n’hi havia tants. Això suposa un millor reclam per a la fundació o l’entitat que els vulgui fer. El nou POUM també servirà per ordenar urbanísticament el municipi. Allà on hi hauria d’haver anat l’institut queda una part que s’havia posat com a equipament esportiu i ara se n’han ampliat els usos perquè els propietaris en puguin treure més rendiment. La resta de la zona sí que quedarà com a espai esportiu. Un altre dels temes que hem canviat era que el POUM presentat per ERC i la CUP obligava a qui volia posar piscina a tenir una hectàrea de terreny i ara el text recull que la piscina ha d’estar adaptada a les mides de la parcel·la amb un mínim i un màxim de litres d’aigua.
L’assoliment del pla d’actuació municipal és l’esperat?
Penso que el ritme és l’adequat, però el cert és que hem tingut entrebancs, com el de l’inici de les obres de la plataforma, que ens ha acabat afectant els resultats. El tema de l’asfaltatge va a tota màquina, el 2025 canviarem la coberta de fibrociment del pavelló, es va canviar la coberta de l’antic escorxador habilitant un espai per als Diables de la Vallalta, s’ha tirat endavant l’institut escola amb afegits amb els quals no es comptava… Anem fent i informant, com a exercici de transparència cap a la ciutadania.
Algun repte que voldria assolir aquest mandat?
Voldria veure acabada la pacificació de la carretera N-2, amb la instal·lació del semàfor de Can Tobella. També resoldre amb l’Estat la reparació del mur de l’avinguda del Doctor Furest, que s’està eternitzant. Estic especialment contenta dels meus anys anteriors com a alcaldessa perquè vaig aconseguir fer BCIL la Caseta de Pescadors, que Adif no ens tanqués l’estació de tren i que les barques llatines formessin part de l’skyline de Sant Pol. Com a mínim voldria que, igual que va passar en el meu darrer mandat, assolíssim el 90% dels nostres objectius.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.