“No és veritat que a final d’any hi haurà màquines fent la variant”

No és veritat. Dic rotundament que no és veritat. Em dol que es jugui amb els sentiments de la gent. Per una banda, hi ha gent que ho està passant malament, a Olot, per un trànsit determinat i, per l’altra banda, gent que està patint per quina infraestructura podria malmetre el seu territori, els seus camps. Dit això, ja és l’enèsima vegada que es diu “ara sí, ara sí”, però cal anar amb compte.

Que, per una banda, els que no volen la variant es posen nerviosos i, per l’altra, es creen expectatives per als qui la volen i, a mi, m’agrada ser molt curós i, fins ara, a risc d’equivocar-me, no he dit mai cap cosa que no sigui correcta.

Estem en el moment en el qual se’ns ha d’entregar l’estudi constructiu.

És cert que, quan se’ns entregui aquest estudi, s’acaba un procés llarguíssim per perfilar aquesta variant. Encara, però, no està finalitzat, tot i que algú ha dit que sí, no és veritat, sinó que està en via de finalització. Dins d’aquest primer trimestre, hi ha el compromís de la conselleria de Territori que, abans de fer-lo públic, ens han de passar la maqueta a tots els ajuntaments implicats, per comprovar que s’hi hagi incorporat tot el que s’ha comentat. Aquest procés pot durar tot un trimestre. Després, es farà una audiència pública. No és un període d’al·legacions, sinó una audiència per a totes les persones, empreses i administració pública afectades per aquesta infraestructura i podran dir-hi la seva.

Quan parlem d’executar, són paraules majors i prefereixo assegurar les coses pas a pas. Un cop dit això, jo repetiré el discurs de sempre: nosaltres no volem aquesta variant.

Creiem que es fa mal i creiem sincerament que no pot ser que s’aboquin molts recursos a la variant i poquíssims a parlar de mobilitat a la comarca. És veritat que s’hi ha avançat, però ens gastarem prop de 400 milions d’euros en la variant, quan tenir una mobilitat pública modèlica costa molts menys diners i són coses que s’haurien de treballar paral·lelament. De fet, existeix una taula de mobilitat comarcal, a través del Consell Comarcal; hi som des del principi, i es van fent coses, però m’agradaria més empenta.

Rotundament, no. Però, si algun dia es fa aquesta infraestructura, serà molt diferent de com ens la vam trobar sobre el paper. M’està malament dir-ho, però, ja fa uns quants anys, vam fer una al·legació crec que bastant impecable, vam contractar una enginyeria, vam fer més de 30 propostes, vam fer contrapropostes... i, gràcies a aquesta feina, si es fa molt a contracor nostre, hi haurem pogut influir per tal de minimitzar-ne l’impacte. Serà més lògica, més integrada en el paisatge, etc.

La qüestió hidrològica ens preocupa, i molt. Ja ho hem traslladat a la conselleria. La vall és l’aqüífer més important de la comarca, amb molts fluxos d’aigües subterranis, a banda del riu Fluvià, que és el flux preferent, i amb zones d’inundabilitat, etc. Ja se’ns ha escoltat, però volem veure l’estudi. Haurem sigut els causants que aquesta infraestructura es dimensioni adequadament, en lloc de fer la bestiesa que, per nosaltres, es volia fer.

Com ja he dit, hem de ser molt curosos per no crear unes expectatives que no són certes i, a més, és una obra que depèn de la Generalitat i estem parlant d’una inversió altíssima. Cal tenir en compte, també, que hi ha un acord d’un consell d’alcaldies, de l’any 2016, segons el qual aquesta variant s’havia de fer sencera, no a pedaços, que és el mal del qual estem morint des que es va fer Bracons. Recordo haver vist a l’hemeroteca moltes vegades l’afirmació que “l’any que ve hi haurà màquines” i no ha estat veritat. Per tant, igual que demano que se’ns respecti quan diem que no ens agrada, entenc que segons quines forces polítiques o representants la vulguin. Però que el desig no ens porti a crear unes expectatives falses.

Cal aplicar mesures que poden pal·liar i molt els efectes que té no tenir variant. Els garrotxins ens omplim la boca que tenim un territori impressionant que hem de cuidar, però l’hem de cuidar en tots els sentits, també quan hi ha infraestructures. Rotundament, no pot ser fer una infraestructura de qualsevol manera. Ens estimem el territori i hem de ser coherents.

En la moció inicial, ens va sorprendre que, quan es parla d’empresaris, només es parlava dels industrials, però els agraris també són empresaris. És important que es pensi en tots.

Tenim el primer transport a demanda i elèctric de tot l’Estat espanyol, que neix per atendre la mobilitat interna. Tenim vuit pobles i vam aconseguir que la Generalitat assumís aquest transport. Fins aleshores, a cap poble de la vall, excepte a Sant Esteve, hi arribava el transport públic. Vam fer-li veure que la distància entre els Hostalets i la Pinya són més de 12 km.

Vam marcar sobre el mapa 33 parades i, ara, amb una aplicació i en una franja horària, demanes el servei, que no és un taxi, i l’autobús surt d’Olot i fa una ruta per les parades sol·licitades. A més, tenim els serveis del Rumbus i del Bus Transversal, però, només a en Bas.

Estem parlant amb la Generalitat per fer un tram amb un “1 més 2”, és a dir, combinar bicicleta, vehicles i tractors, sobretot pensant en els caps de setmana. Tot això està inclòs en el pla de mobilitat sostenible, aprovat per unanimitat, que preveu també aparcaments dissuasius, parades de transport públic, carrils bici, recuperació de camins per connectar els pobles a peu i amb bicicleta... Tot això val molts diners i ens haurien d’ajudar.

Sí, i es va aprovar per unanimitat. Inclou dues mesures importants. La primera, el tema de l’aigua, és a dir, la portada d’aigua i un dipòsit amb més capacitat a la Pinya, la millora de l’eficiència de la xarxa de Sant Privat, Puigpardines i en Bas. La segona és una inversió plurianual per arreglar carreteres i camins i per acabar l’inventari de camins. Seguirem també per ampliar les comunitats energètiques, amb una tercera a Sant Privat. I, també, hi ha una inversió molt important en instal·lacions esportives i per promoure habitatge públic a Sant Privat i cooperatiu a Can Margúi.

Tenim un deute viu de poc més del 25%, tot i que podríem arribar al 75%. Tenim una mitjana d’inversió des del 2019 de més de 860.000 euros cada any i, ara, d’1,1. Estem invertint molt però a la vegada reduïm deute, i un estalvi corrent del 15%.