L’alto el foc arriba a Gaza

Una allau d’emocions i d’esperança es va apoderar ahir del paisatge apocalíptic de la Franja de Gaza. L’entrada en vigor de l’alto el foc va provocar un moment d’estranya unitat entre les societats palestina i israeliana, en què l’alegria i l’alleugeriment predominaven a cada banda del mur. Després de 471 dies d’una ofensiva israeliana que tribunals internacionals investiguen com a possible genocidi contra la població gaziana, la treva va ser una realitat ahir a un quart d’onze del matí (hora catalana). Durant la resta del dia, l’arribada a Israel de les primeres captives alliberades per Hamàs i les multituds palestines que caminaven enmig de la destrucció per retornar al que queda dels seus pobles sense que els caiguessin bombes al cap confirmaven el compliment de la primera fase de l’acord.

La posada en marxa del cessament de les hostilitats va arribar enmig de dubtes i de sang. Hamàs va endarrerir tres hores la publicació dels noms de les tres persones que serien alliberades durant el dia d’ahir. Durant aquesta estona, les tropes israelianes van continuar bombardejant al nord i al centre de la Franja, amb un balanç d’almenys dinou persones palestines mortes i 36 de ferides, segons xifres del Servei de la Defensa Civil de Gaza.

El quibuts de Reim, al sud d’Israel, i la presó israeliana d’Ofer, a la Cisjordània ocupada, van ser els principals focus d’atenció. El primer, perquè les autoritats israelianes hi van construir un punt de recepció on arribarien les tres dones alliberades per part de Hamàs després de quinze mesos de captiveri. La Romi Gonen, l’Emily Damari i la Doron Stenbrecher, d’entre 24 i 31 anys, es van poder trobar amb les seves mares, que es van desplaçar fins a Reim. Es tracta del primer alliberament dels que estan acordats per als propers 42 dies d’alto el foc, en què Hamàs s’ha compromès a deixar anar 33 persones en total. S’espera que la majoria de les quals estiguin encara vives, atès que s’estima que uns 36 dels 98 captius que seguien a Gaza abans de l’inici d’aquest acord estan ja morts. El ministre de Defensa israelià, Israel Katz, va ser ahir a Reim, on va declarar que “la guerra no s’aturarà fins que tots els ostatges siguin a casa”.

Equips de la Creu Roja van accedir ahir a Ofer, una de les presons més temudes del sistema penitenciari israelià, per tal de supervisar l’alliberament dels primers 90 presos palestins que Israel s’havia compromès a posar en llibertat. D’aquest primer grup de presos, 62 eren dones –una de les quals, menor– i 28 eren homes –vuit dels quals, menors–. Cap d’aquests 90 presos estava acusat d’assassinat, i tots ells serien alliberats, ja sigui a la Cisjordània ocupada o a Jerusalem Est, la part palestina –tot i que també ocupada– de la Ciutat Santa. S’espera que Israel alliberi centenars de presos a mesura que se succeeixin els intercanvis amb ostatges israelians –el proper està programat per dissabte que ve.

A dins de la Franja de Gaza, les tropes israelianes van començar a retirar-se d’algunes posicions, com ara a Rafah, per tal d’arreplegar-se en algunes zones limítrofes, com ara el corredor de Philadelphia, a la frontera entre Gaza i Egipte. La retirada total de les tropes hebrees d’aquest territori no s’espera fins a una fase posterior de l’alto el foc.

Als accessos de la Franja de Gaza, 4.000 camions carregats amb ajuda humanitària esperen per poder-hi entrar. L’ONU indica que la meitat d’aquests vehicles transporten aliments. Mentre la treva estigui en vigor, l’acord entre el govern israelià i Hamàs dictamina que 600 camions han d’accedir al territori cada dia. Aquest esforç ha de posar fi a una crisi humanitària majúscula en què grups com Human Rights Watch (HRW) i Save The Children han denunciat de manera reiterada durant els darrers quinze mesos la mort de nadons per complicacions relatives a la malnutrició. Experts en dret internacional han acusat Israel d’utilitzar la fam com a arma de guerra a Gaza.