Trump promet una “era daurada” amb el seu retorn

Els Estats Units van viure ahir una jornada històrica marcada pel retorn de Donald Trump a la Casa Blanca. Amb una temperatura gèlida que va obligar a celebrar la cerimònia d’investidura a dins de la rotonda del Capitoli a Washington –un fet inèdit des del 1985 amb Ronald Reagan–, el president va jurar el càrrec per iniciar el seu segon mandat. En el seu discurs, Trump va prometre “restablir la grandesa dels Estats Units” i posar els interessos dels nord-americans al centre de la seva agenda. També va qualificar el dia de la investidura de “dia de l’alliberament”, tot enviant un desafiant missatge al seu predecessor, Joe Biden. Però al darrere d’aquestes paraules hi ha un país polaritzat, una economia amb grans reptes i un món que observa amb atenció els seus moviments.

Abans de l’inici de la presa de possessió, la rotonda del Capitoli dels Estats Units es va convertir en un escenari de trobades entre grans figures de la tecnologia i membres de l’equip entrant de Trump. Entre els convidats destacaven Mark Zuckerberg, fundador i conseller delegat de Meta (antic Facebook); Jeff Bezos, fundador d’Amazon i propietari del diari The Washington Post; Tim Cook, director general d’Apple, i Sundar Pichai, director general d’Alphabet, l’empresa matriu de Google. També hi era present Elon Musk, l’home més ric del món i propietari de Tesla, SpaceX i X (antigament Twitter), que es preveu que lideri una iniciativa per reduir la despesa i el nombre d’empleats federals. La seva presència va reforçar la idea d’un vincle cada vegada més estret entre les grans empreses tecnològiques i les decisions estratègiques de la nova administració. Aquesta col·laboració entre poder polític i tecnològic genera tant expectatives com inquietuds, especialment entre els crítics que temen una influència excessiva d’aquestes corporacions en les polítiques públiques.

L’ara president ha superat judicis polítics, acusacions criminals i un parell d’intents d’assassinat per aconseguir un altre mandat a la Casa Blanca, que ara comença amb el control republicà del Congrés i una intenció definida: remodelar les institucions del país. De fet, poc després de la cerimònia, Trump va signar decrets ja preparats que impulsaran les deportacions, augmentaran les prospeccions de combustibles fòssils i reduiran les proteccions als treballadors del govern. “Avui, signaré una sèrie d’ordres executives. Amb aquestes accions, començarem la restauració completa dels Estats Units i la revolució del sentit comú”, va dir.

Un dels punts forts del seu discurs va ser la promesa de revitalitzar l’economia, fent front a la inflació i retornant la competitivitat a les indústries nacionals. Trump va insistir en la importància de reduir els impostos per a les empreses i les classes mitjanes, així com en l’eliminació de normatives que, segons ell, frenen el creixement econòmic. Segons va dir a El Punt Avui l’analista polític Dustin Siggins, “les polítiques proposades per Trump tenen el potencial de generar ocupació, però també podrien tenir efectes imprevistos si s’apliquen sense tenir en compte les dinàmiques del mercat global”.

Aquesta agenda econòmica també inclou l’aposta per un major proteccionisme, amb l’objectiu de reduir la dependència dels EUA de les importacions i fomentar la producció nacional. Tanmateix, diversos economistes han advertit que aquestes polítiques podrien generar tensions comercials amb altres països i afectar les cadenes de subministrament globals, una complexa equació econòmica que serà una prova clau per al mandat del nou president.

En matèria d’immigració, el nou mandatari va reiterar el seu compromís amb una política de fronteres més estricta. Entre les mesures anunciades hi ha la continuació del mur a la frontera amb Mèxic, l’enduriment dels processos de deportació i la reforma dels programes de visats per prioritzar els treballadors qualificats. A més, va carregar contra els “delinqüents perillosos” que, segons ell, han entrat als EUA de manera il·legal a causa de la manca de seguretat fronterera. Trump va afirmar que l’administració anterior havia fracassat a l’hora de protegir els ciutadans nord-americans. A més, va prometre endurir encara més els processos de deportació per agilitar el retorn de persones que es trobin en situació irregular al país. Aquesta política s’aplicarà també a immigrants amb casos pendents als tribunals d’immigració, cosa que ha generat preocupació entre organitzacions de drets humans. De fet, mentre una part del país celebra la mà de ferro contra la immigració irregular, altres sectors critiquen les polítiques com a “inhumanes i discriminatòries”. Els defensors dels drets dels immigrants temen que aquestes mesures creïn més divisió i patiment entre les comunitats vulnerables.

A escala internacional, la relació amb la Xina serà un dels principals focus d’atenció. Els aranzels i les restriccions tecnològiques imposades durant el seu primer mandat ja van provocar un impacte significatiu en l’economia mundial i l’extensió d’aquestes mesures podria portar a una nova guerra comercial. Alhora, el conflicte a Ucraïna i les relacions amb Rússia són temes clau per al seu govern. Trump va expressar la intenció de buscar una solució negociada, tot i que no va donar detalls sobre com planeja aconseguir-ho. Les seves declaracions van generar preocupació entre els aliats europeus, que temen una retirada del suport nord-americà al país envaït per Rússia. A més a més, molts analistes i aliats internacionals són escèptics pel que fa a la seva capacitat per gestionar aquestes crisis.

Pel que fa al medi ambient, el magnat de Nova York va mantenir la seva oposició als acords climàtics internacionals. Durant el seu primer mandat, ja va retirar els EUA de l’Acord de París i va desmantellar normatives mediambientals establertes per governs anteriors. Aquest segon mandat es presenta com una continuació d’aquesta línia, amb una aposta per l’explotació de recursos naturals i la reducció de normes que, segons ell, “limiten el creixement econòmic”. Aquesta posició ha provocat crítiques tant nacionals com internacionals, amb científics alertant sobre les greus conseqüències d’ignorar els efectes del canvi climàtic. Mentrestant, les comunitats més afectades pel canvi climàtic continuen demanant accions que contrasten amb la línia del president.

Un altre punt destacat del seu mandat serà la regulació de les criptomonedes. Aquest sector, que ha crescut de manera exponencial, s’enfronta a un marc regulador fragmentat que sovint en limita la consolidació. L’administració de Trump va prometre establir un enfocament més clar i unificat, col·laborant amb organismes com la SEC (Comissió de Valors i Borsa dels Estats Units), responsable de supervisar els mercats financers i protegir els inversors. Carter Evans, de Bitnomial, va assenyalar en declaracions a El Punt Avui que “una normativa més clara pot proporcionar seguretat jurídica i fomentar la innovació, però cal trobar un equilibri per no limitar el sector”. Nathan Clark, d’Organix SEO, va afegir també en una entrevista amb aquest diari que “la claredat és essencial per al creixement de les criptomonedes, però també s’han de tenir en compte els riscos associats a la manca de control”. Aquesta qüestió serà clau per determinar el futur de la tecnologia financera als Estats Units.

Trump va consumar un retorn polític que no té precedents en la història dels EUA. Només quatre anys abans, havia perdut les eleccions en un context de crisi econòmica marcada per la pandèmia de la covid-19. Malgrat la derrota, Trump es va negar a acceptar els resultats i va intentar aferrar-se al poder. Va convocar els seus seguidors a manifestar-se davant del Capitoli, on els legisladors certificaven la seva derrota, i va desencadenar un atac que va trencar la tradició de la transferència pacífica del poder.

Tot i els escàndols i els obstacles, Trump va mantenir la seva autoritat dins del Partit Republicà. Va esquivar les conseqüències de múltiples casos penals i va sobreviure a dos intents d’assassinat. A més, va saber canalitzar el malestar dels votants pel creixement de la inflació i el flux d’immigració irregular, factors que li van permetre consolidar el camí cap a un segon mandat. El nou mandatari torna ara a la Casa Blanca com el primer president nord-americà que ha estat condemnat per un delicte greu, concretament per la falsificació de registres financers vinculats a pagaments destinats a silenciar testimonis.

Amb una comprensió molt més profunda de com funciona el govern federal, Trump torna decidit a fer avançar la seva agenda. Pretén endurir encara més les polítiques migratòries, establir nous aranzels a les importacions i desmantellar les polítiques socials i climàtiques impulsades pels demòcrates. La seva estratègia per a aquest nou mandat està centrada a reestructurar ràpidament les institucions segons la seva visió, consolidant el seu paper com una figura innovadora en la política nord-americana.

El seu retorn a la presidència planteja una nova etapa d’incertesa no només per als EUA, sinó per al món sencer. La seva retòrica divisiva i el seu estil imprevisible han generat preocupació entre aliats i adversaris, que temen un gir cap a un aïllament polític i un enfrontament comercial més intens. La voluntat de Trump de desafiar les normes establertes i remodelar les institucions segons la seva visió pot alterar significativament l’equilibri mundial, especialment en àrees com el canvi climàtic, les relacions comercials i els drets humans.