estat francès
Primer pas parlamentari per a canviar el delicte de violació a França després del cas Pelicot
L’any 2022 es van registrar 270.000 violacions a l’estat francès, però només 1.200 condemnes per aquest fet
L’Assemblea Nacional francesa ha donat aquest dimarts el que podria ser el primer pas després del cas Pelicot per a modificar la definició del delicte de violació amb la inclusió de la falta de consentiment com a element central.
Dues diputades, la macronista Véronique Riotton i l’ecologista Marie-Charlotte Garin, han presentat un informe resultat de més d’un any d’audiències amb experts, professionals i associacions de suport a les víctimes, que pretén ser la base per a una proposició de llei que ha de discutir-se al començament de la primavera.
Riotton ha explicat, en una entrevista a l’emissora France Info, que la seva serà una proposició de llei multipartidista que es debatrà en la cambra de diputats en la setmana del 31 de març al 4 d’abril.
Segons aquestes dues parlamentàries, el consentiment està omnipresent en tots els judicis per violació, però no apareix en la definició dels delictes de violació i agressió sexual. “La legislació tal com està escrita ara no compleix la seva funció”, s’ha queixat Riotton, que ha dit que en 2022 va haver-hi 270.000 víctimes de violència sexual però únicament 1.200 condemnes per violació.
Prop del 75% de les denúncies són desestimades
A partir de les estadístiques amb les quals han treballat les dues parlamentàries, al voltant del 73% de les denúncies per violència sexual són desestimades, fins i tot quan s’identifica a l’agressor.
La seva conclusió és que això genera un “clima d’impunitat i una sensació d’abandó entre les víctimes que les autoritats públiques han d’abordar urgentment”. “La llei ara no és prou repressiva” i la conseqüència és que la delinqüència sexual “no retrocedeix prou”.
En el Codi Penal francès es qualifica la violació com “qualsevol acte de penetració sexual de qualsevol classe o qualsevol acte boca-genital comesa contra una altra persona (...) mitjançant violència, obligació, amenaça o sorpresa”.
Al febrer del passat any, la senadora ecologista Mélanie Vogel, havia presentat una proposició de llei per a modificar-ho i afegir que seria delicte l’afegitó “sense consentiment” i la precisió que aquest consentiment no es pot donar per vàlid quan una persona està sotmesa a violència, obligació, amenaça o sorpresa, i també que es pot retirar en qualsevol moment”.
Aquest treball, no obstant això, va quedar aparcat per la crisi política que ha viscut França en els últims mesos, després de la dissolució de l’Assemblea Nacional decidida pel president, Emmanuel Macron, després del revés que va patir en les eleccions europees al juny.
Riotton i Garin pretenen prendre el relleu i tornar a la càrrega amb la noció de consentiment per a, en paraules de la primera, “canviar de paradigma” i “canviar les relacions entre els homes i les dones en l’acte sexual”, encara que són conscients que “aquesta reforma no ho resol tot”.
Quatre elements determinarien el consentiment per a poder establir si hi ha o no delicte de violació: que s’hagi donat de manera lliure, que sigui específic per a cada acte sexual (es pot haver atorgat per a una penetració vaginal, però no per a una anal), que s’apreciï en el context i que sigui explícit (el silenci no ho és).
El president francès, Emmanuel Macron, s’ha declarat en favor d’incorporar la qüestió de la falta de consentiment en el delicte de violació, però dins de França hi ha un cert debat, en particular en el moviment feminista, on no hi ha unanimitat de posicions.