ESTATS UNITS
El pres polític més antic dels EUA torna a casa
L’històric activista indígena Leonard Peltier surt de la presó després de 50 anys
El 1977 va ser sentenciat a cadena perpètua per la mort de dos agents de l’FBI en un tiroteig en una reserva
L’11 de febrer del 1990 el món va veure en directe l’esperat alliberament de l’històric líder antiapartheid i futur president sud-africà Nelson Mandela, que va sortir de la presó 27 anys després de ser condemnat pel règim segregacionista. No ha tingut el mateix ressò, però diumenge passat, quan estava a punt de deixar el càrrec, el president sortint dels Estats Units, Joe Biden, va commutar la presó per confinament domiciliari al pres polític més antic del país, Leonard Peltier.
“Per fi s’ha acabat. Torno a casa”, va declarar l’històric activista indígena, que haurà passat més de mitja vida en una cel·la i gairebé el doble de temps que Mandela. La justícia li va denegar la llibertat condicional al juliol i Peltier, que té 80 anys i una salut delicada, no hi podia tornar a aspirar fins al 2026. La seva tribu ja li té preparada una casa a la reserva de la Muntanya de la Tortuga, a Dakota del Nord. L’alliberament està previst per al 18 de febrer, segons la defensa. “Vull demostrar al món que soc una bona persona i amb un bon cor. Vull ajudar la gent, tal com em va ensenyar la meva àvia”, va declarar.
Peltier era un destacat membre del Moviment Indi Americà (American Indian Movement, AIM, en anglès), una organització que denunciava la brutalitat policial i la discriminació dels nadius des dels anys seixanta, quan va ser detingut fa 49 anys per la mort de dos agents de l’Agència Federal d’Investigacions (FBI, en anglès), en un tiroteig a la reserva de Pine Ridge, la reserva a Dakota del Sud de la nació Oglala Lakota, el 26 de juny del 1975. El 1977 va ser l’únic condemnat –els altres acusats van ser absolts– en un tèrbol judici que el va sentenciar a dues cadenes perpètues. El jurat va ser integrat només per blancs i els testimonis van admetre que els agents de l’FBI els van coaccionar durant la declaració. A més, l’acusació va ocultar proves de balística que demostraven que els casquets recuperats al cotxe dels agents no eren de la seva arma.
Tant és així que un antic fiscal del cas, James H. Reynolds, es va convertir en un defensor de la seva causa i el 2017 va enviar una petició de perdó al president Barack Obama. Reynolds va dir aleshores que el cas va ser “molt feble”i “probablement avui no seria mantingut pels tribunals”. No ho veia igual l’FBI, que sempre es va oposar a qualsevol clemència per a Peltier. L’exdirector de l’agència Christopher Wray, rellevat recentment pel nou president, Donald Trump, va enviar una carta a Biden en què rebutjava “qualsevol alleujament” de la condemna de l’activista amerindi i va insistir que és “un assassí despietat”. Les protestes del cos policial van fer descarrilar els anteriors intents d’aconseguir el perdó presidencial.
La secretària d’Interior sortint, Deb Haaland, que va ser la primera indígena al govern dels EUA, va aplaudir la decisió de Biden i va defensar que és “una mesura de justícia” llargament esperada que significa molt per als nadius americans. I és que en aquestes cinc dècades va ser una reivindicació molt lligada als moviments pels drets dels indígenes nord-americans, ja que el seu cas es va veure com un exemple més de la seva discriminació i maltractament. “La commutació de la pena de Leonard Peltier és el resultat de 50 anys de resistència, organització i defensa intergeneracional”, va destacar Nick Tilsen, fundador del col·lectiu de defensa dels drets indígenes NDN. Tilsen va subratllar que la “resistència” dels indis “mai s’aturarà” i que la tornada a casa de Peltier és un recordatori que els EUA estan construïts “sobre les terres robades als pobles indígenes”.
També van defensar la causa organitzacions de drets humans com Amnistia Internacional i personalitats d’arreu del món com el mateix Mandela i altres premis Nobel de la pau, com Desmond Tutu o el dalai-lama. El 1992 l’actor Robert Redford va produir el film Incident a Oglala, sobre el seu cas. I demà s’estrena al Festival de Cinema de Sundance, impulsat pel mateix Redford, el documental Free Leonard Peltier, que ara tindrà un ressò diferent després del gest de Biden.