Balaguer busca el seu lloc
La ciutat reclama infraestructures que l’ajudin a recuperar una posició central entre Lleida i el Pirineu
Planeja la construcció d’una ciutat esportiva gràcies a la transformació del tram ferroviari que urbà
L’enfonsament d’ERC ha permès al PSC proclamar una paera en cap amb una carrera política ascendent
Balaguer està situada en un punt central de l’eix entre Lleida i el Pirineu, seguint la vall del Segre, una posició que durant l’edat mitjana i moderna i els inicis de la industrialització li va atorgar uns avantatges comercials, fins al punt d’arribar al segle XX convertida en la segona ciutat de la demarcació. Però la construcció de l’autovia A-2 va desplaçar l’eix de l’activitat de Ponent a la línia que conformen Cervera, Tàrrega i Mollerussa, que van veure créixer ràpidament nous polígons empresarials mentre que la capital de la Noguera desarticulava la seva indústria, especialment paperera, i es veia abocada a una relativa decadència, centrada en el comerç de proximitat en un moment històric en què el consum comercial està canviant de manera espectacular en unes poques dècades.
L’actual govern municipal, del PSC en coalició amb una escissió de Junts, Treballem x Balaguer, ha volgut posar la situació geoestratègica de la ciutat al voltant de dos grans propostes. Una és la prolongació de l’eix ferroviari del tren de la Pobla fins a la Seu d’Urgell, porta d’entrada a Andorra, acomplint així, de passada, l’objectiu original d’aquesta línia, pensada com un eix transfronterer. Els bons resultats de la línia entre Lleida i Balaguer, rehabilitada com la primera línia de rodalies de Ponent, és un dels arguments que intenten donar força a aquesta idea, plantejada ja pels equips de Planificació Territorial de l’època d’Oriol Nel·lo en el tripartit de Pasqual Maragall. El segon projecte és la continuació de l’autovia que havia d’unir Balaguer amb Lleida i amb l’A-2 als Alamús. Se’n va fer un tram de sis quilòmetres a mig camí, entre Térmens i Vilanova de la Barca, i en cas d’enllestir-se Balaguer deixaria de ser l’única capital de comarca del pla de Ponent sense via ràpida per connectar-se amb la resta del país.
Una aposta que depèn de tercers
La gran aposta del govern local, doncs, són grans infraestructures que ajudarien a recol·locar el paper de Balaguer en el mapa regional de Ponent i el Pirineu, assumint una nova espurna de centralitat. Però són grans projectes que tenen, això sí, el problema de dependre de la voluntat i de la capacitat econòmica d’un tercer: la Generalitat de Catalunya.
Quant a l’ordenació interior de Balaguer, el gran canvi urbanístic que espera la ciutat també depèn de les prioritats inversores de la Generalitat: l’anomenada “tramvialització” del ferrocarril al seu pas per la ciutat. La via ferroviària del tren de la Pobla va ser traspassat a la Generalitat i ara aquesta administració ha de garantir, per llei, l’eliminació dels passos a nivell. La Generalitat va apostar el 2014 per la solució de convertir el tram urbà del tren en un tramvia, una opció molt més econòmica que fer-la subterrània o canviar-ne el traçat, però que tot i així, deu anys després, encara no s’ha posat en marxa.
La Paeria de Balaguer confia que, com fitxes de dòmino que cauen una rere l’altra, el projecte del tramvia solucionaria alguns pegats urbanístics com la connexió del centre urbà amb la ciutat esportiva que es vol desenvolupar als terrenys en desús que han quedat al voltant de l’antiga paperera Impacsa, amb nous equipaments esportius i també amb noves illes residencials. El tall en dos que significa la via del tren al municipi cauria, i permetria el desenvolupament de Balaguer en direcció sud i est. El projecte té el consens dels principals grups polítics del consistori, tant des del govern com des de l’oposició. Però perquè tot plegat vagi endavant i deixi de ser un simple titular polític i mediàtic, ha de caure la primera peça, la conversió del tren en tramvia, i aquest moviment depèn del pressupost del govern català. De moment, la Paeria ha anunciat que compta amb els diners per poder començar a fer una pista d’atletisme (ara n’hi ha una de provisional amb un ús molt residual) i per redactar el projecte d’un nou pavelló amb dues pistes i grades, necessari, segons el govern local, per absorbir la gran quantitat de demanda esportiva del conjunt de la comarca i que ha d’absorbir la població: ser capital de comarca en un territori ampli i integrat per municipis molt petits, sense capacitat econòmica per dotar-se de serveis més amplis, provoca que la dependència dels serveis i infraestructures de la capital comarcal sigui més gran que en altres zones més urbanes.
Amb les eleccions municipals del 2023, la situació política de Balaguer ha donat un tomb. El PSC, que tot i haver governat durant la represa democràtica durant molts anys amb l’alcalde Miquel Aguilà, havia caigut a posicions subalternes, substituït per una gran pujada d’ERC durant els anys del procés, primer afavorint un canvi polític donant suport a un alcalde de CiU, Josep Maria Roigé, i finalment assolint el govern de la Paeria en solitari amb Jordi Ignasi Vidal com a paer en cap, primer amb suport d’un tripartit d’esquerres, i en l’últim mandat amb majoria absoluta.
La crisi d’ERC a nivell nacional i la divisió local de Junts en dues candidatures per discrepàncies personals a l’hora de configurar la candidatura, va aplanar el terreny perquè, amb una claredat imprevista, el PSC es convertís en la força més votada, amb una àmplia diferència respecte del seu immediat perseguidor, Junts. Lorena González Dios és una alcaldessa jove però que compta ja amb algunes anotacions interessants en el seu currículum polític: va ser senadora a Madrid per designació autonòmica, entre el 2021 i el 2023, i regidora en el govern municipal d’ERC uns anys abans, entre el 2015 i el 2017, quan finalment els republicans van trencar amb els socialistes per una votació sobre el procés a la Paeria. Coneixedora de la realitat social del municipi respecte del tema independentista, evita entrar-hi en confrontació directa i diu entendre molt bé la “il·lusió” que va generar en tanta gent, i insisteix que la seva aposta és el treball del dia a dia.
Quant a l’oposició, els resultats han deixat ERC en una crisi que Junts intenta capitalitzar, mostrant-se com a aglutinadora de l’oposició i marcant distàncies amb l’escissió Treballem x Balaguer, per conservadora i sense projecte.