Amb la mirada al Parc de l’Alba
Després de recuperar l’alcaldia el 2019, el PSC s’ha consolidat i governa ara amb majoria absoluta
L’habitatge és un del reptes actuals però també històrics de Cerdanyola del Vallès
L’alcalde es mostra optimista amb una futura construcció de l’hospital comarcal Ernest Lluch
Cerdanyola del Vallès viu el seu dia a dia amb un ull posat al desenvolupament urbanístic del conegut com a Parc de l’Alba. Està situat en uns terrenys a tocar de Sant Cugat del Vallès, un nus d’autopistes i la Universitat Autònoma de Barcelona, dins del municipi vallesà. L’actual pla director urbanístic (PDU) del centre direccional es va aprovar definitivament l’any 2020, després que una sentència n’anul·lés un d’anterior del 2014, per defectes en la planificació de la mobilitat. L’any 2021 una plataforma formada per diferents entitats ecologistes va impulsar un recurs judicial, encara pendent, contra l’aprovació del pla, que afecta els terrenys també coneguts perquè hi havia diversos abocadors. I és que la transformació del parc públic de més de 400 hectàrees, que de moment tira endavant, és un dels temes que cueja des de fa molts anys a Cerdanyola i que ha tingut tants defensors com detractors. El nou pol metropolità ja estava previst en el pla general metropolità del 1976. El projecte actual preveu el desenvolupament empresarial a l’entorn del sincrotró Alba i la creació d’un nou barri residencial de més de 5.000 habitatges. El govern local té moltes expectatives posades en l’espai, que es desenvolupa a través de la Generalitat, perquè ho veu com una solució als dèficits d’habitatge del municipi i una manera d’atraure activitat econòmica basada en el coneixement i la investigació, que s’adiu amb el model de ciutat que vol potenciar l’executiu socialista. A Cerdanyola, governa des de l’any 2019 Carlos Cordón, que des de les darreres eleccions ho fa amb majoria absoluta, amb 14 regidors. És un projecte, però, que també genera molts reptes i dubtes entorn al dibuix de la mobilitat i dels serveis públics que s’haurien de crear.
Per entendre alguns del trets diferencials de la ciutat, cal situar-la en el mapa. Es troba al Vallès Occidental però a les portes de la capital catalana, cosa que fa que també pertanyi a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. De fet, Cordón té un càrrec dins l’AMB: encapçala la vicepresidència de Mobilitat, Transports i Sostenibilitat. Més d’un terç dels 30 quilòmetres de superfície del municipi forma part del parc de Collserola i des del nucli urbà es pot arribar caminant a la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot i estar estratègicament situada, té mancances en l’àmbit del transport públic que s’espera solucionar, almenys pel que fa a la xarxa d’autobusos, els propers anys. Pel que fa a les millores en mobilitat més immediates, però, aquest gener s’han iniciat les obres de pacificació de l’N-150, impulsades per l’AMB, en col·laboració amb els dos ajuntaments afectats, els de Cerdanyola i Ripollet. S’està construint un carril bus en sentit a Barcelona i un carril bici bidireccional en diferents trams.
La proximitat amb altres grans ciutats vallesanes i l’existència de necessitats comunes en matèria de serveis fan, per exemple, que des de fa anys es reclami un nou hospital comarcal que serveixi per descongestionar el centre hospitalari Parc Taulí, que es troba a Sabadell. “Soc optimista, no sé si les obres començaran aquest mandat o al principi del següent però els obstacles més importants es van salvar. El que necessitem és una infraestructura de proximitat”, afirma l’alcalde. L’any passat es van fer diferents passos en l’àmbit urbanístic i pressupostari perquè tiri endavant el que és una reivindicació històrica. Com apunta Cordón, l’AMB s’està encarregant dels tràmits urbanístics necessaris abans de cedir els terrenys al Departament de Salut perquè en un futur comencin les obres. Esquerra, principal grup de l’oposició a Cerdanyola amb 4 regidors, també veu el futur hospital Ernest Lluch com una de les prioritats de la comarca però el seu portaveu, Iñaki García de Enterría, es mostra preocupat pel barri que naixerà al costat del centre hospitalari perquè, tot i pertànyer a Montcada i Reixac, amb les autopistes de barrera, es pregunta qui li acabarà donant els serveis, ja que quedarà a tocar de Ripollet i Cerdanyola.
El futur de Bellaterra
La relació amb Bellaterra és un altre dels debats oberts des de fa anys a la ciutat. El 2010 van aconseguir el reconeixement com a entitat municipal descentralitzada, dependent de Cerdanyola. En una consulta popular celebrada el 2015, prop del 54% dels veïns van optar per independitzar-se de la ciutat vallesana. Els darrers anys, també han posat sobre la taula una possible annexió amb Sant Cugat del Vallès, poble al qual han assegurat que se senten més propers. Finalment, després d’iniciar la via judicial, serà la Generalitat qui finalment haurà de decidir sobre una possible segregació. En tot cas, ara per ara, l’Ajuntament de Cerdanyola ha obert la porta a establir un nou conveni amb l’EMD i s’han posat en marxa inversions extraordinàries a la zona. “Estem convençuts que s’ha iniciat una nova fase”, indica Cordón, qui assegura que hi ha una “un nou escenari més constructiu que es basa més en la comunicació i acords concrets”. Des de l’oposició, que va portar una moció al setembre al ple que no es va aprovar, apunten que des de l’inici de tot el procés ja apostaven per un nou conveni per a Bellaterra perquè “el que queda clar és que l’actual no els satisfà”, com assegura García de Enterría.
L’any 2019, amb Cordón, els socialistes van recuperar l’alcaldia després de quatre anys de Carles Escolà, de Compromís per Cerdanyola, al capdavant. Llavors, van obtenir 9 regidors. El 2023, van créixer fins als 14, i van aconseguir la majoria absoluta. De fet, des de la dècada dels vuitanta, els socialistes han guanyat la majoria de les eleccions municipals. Ara, el ple està format per set forces polítiques, amb ERC com a cap de l’oposició. També està representat, per primer cop, Vox amb un regidor. Aquest mes de gener, quan encara no han fet dos anys de govern, Cordón ha fet modificacions del cartipàs municipal “per millorar l’eficiència i adequar les estructures de gestió a les necessitats de la ciutadania”, segons fonts municipals, fet que ha afectat diferents regidories, com ara Cultura, Infància i Joventut, Educació i Memòria Democràtica, Museus i Arxiu, de nova creació aquest mandat.
