Tallafocs foradat a Alemanya

Divendres passat, el dia en què Friedrich Merz pensava exhibir el seu poder com a líder de l’oposició i probable proper canceller alemany, eren molts els mitjans que tenien preparat un titular donant per trencat el tallafocs a la ultradreta. Se’l van haver d’empassar, perquè la votació del Bundestag (el Parlament) no va sortir com volia el candidat conservador a les eleccions generals del 23 de febrer. El seu projecte de llei en política migratòria va rebre el suport gairebé total de la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD). Però se li van escapar 12 vots del seu bloc conservador –amb un total de 196 escons– i 23 dels liberals, que en tenen 90. En total, va obtenir 338 vots, per 349 en contra i 5 abstencions, a més d’un munt d’absències no explicades. Era una sessió amb aire de vot de confiança a Merz, però dels 733 diputats del Bundestag en van votar 693.

És discutible que es pogués parlar d’adeu al tallafocs alemany, fins i tot si s’hagués aprovat una llei gràcies a l’AfD. Merz insisteix que no negociarà mai ni una coalició ni un projecte amb els ultres.

El cordó sanitari s’ha preservat també a escala regional i al land de Turíngia, on l’AfD va ser la força més votada el passat setembre. Merz ha entrat en l’ambigüitat com a “actor passiu”, que accepta el suport dels ultres, però no els demana el vot. Amb això, “forada el tallafocs”, tal com li va retreure la ministra d’Afers Estrangers, la verda Annalena Baerbock. I ha estat a punt d’obrir “les portes de l’infern”, en paraules del cap del grup socialdemòcrata, Rolf Mützenich.

El seu bloc conservador es manté en primera posició en els sondejos de fa mesos, amb un 30%, seguit de l’AfD, uns deu punts per sota, i dels socialdemòcrates d’Olaf Scholz, en tercer lloc.

No es pot descartar, segons els seus rivals polítics, que Merz no caigui en la temptació de deixar-se elegir com a canceller amb els vots dels ultres. El que semblava el desenllaç electoral més probable, una coalició liderada per Merz amb els afeblits socialdemòcrates, ja no es pot donar per garantit. La guanyadora de la partida és l’AfD, que sí que dona per liquidat el cordó sanitari. La seva candidata, Alice Weidel, va celebrar amb gestos de victòria pròpia la votació, feta dos dies abans, d’una moció impulsada per Merz, no vinculant, que sí va obtenir la majoria amb els vots ultres.

Si Merz s’ha estavellat amb la seva jugada, com assegura el canceller Scholz, és també discutible. Pel diari sensacionalista Bild, proper als conservadors i als ultres, Merz n’ha sortit enfortit, com a representant del realisme polític. Són també positives les valoracions d’altres mitjans conservadors, però seriosos, com ara el Frankfurter Allgemeine Zeitung. En canvi, pels setmanaris Der Spiegel i Die Zeit ha quedat clar que Merz no domina les pròpies forces.

S’ha analitzat també l’impacte potencial de les crítiques de l’excancellera Angela Merkel a Merz. Va desqualificar-lo després que prosperés la primera moció, que era més dura que el projecte de llei, ja que incloïa deportacions en calent. Merkel i Merz són rivals històrics. Però l’excancellera no és una jubilada criticaire a l’estil d’un José María Aznar o un Felipe González. Incideix poquíssim en la política actual i encara menys en el que fa o diu Merz. Que no es poden ni veure és sabut a Alemanya, com també que Merz no li ha perdonat l’arraconament a què el va condemnar des del poder. L’actual candidat va estar anys apartat del partit i no hi va tornar fins a la retirada de Merkel, el 2021.

La intervenció de Merkel l’ha revalidada com a figura política preferida dels qui no la votaven. Scholz tenia sobre el seu taulell al Parlament el llibre de memòries de Merkel, segons va captar Bild. Des de la tribuna, va donar explícitament les gràcies a l’excancellera el diputat de l’Esquerra Christian Görke. Merz va reaccionar amb una riallada despectiva.