Arrenca l’era post Parlon

Santa Coloma de Gra­me­net és un dels grans bas­ti­ons del PSC i prova d’això són les tres majo­ries abso­lu­tes con­se­cu­ti­ves que acu­mula el par­tit, totes per mitjà de Núria Par­lon, qui el 2009 va ento­mar el difícil repte de superar l’epi­sodi de cor­rupció que va esquit­xar mem­bres del par­tit com ara l’exal­calde Bar­to­meu Muñoz. Els dar­rers anys el pro­jecte soci­a­lista ha demos­trat no tenir rival a les urnes però quan més plàcida sem­blava la gover­nança, i quan el lide­ratge de Par­lon estava més que con­so­li­dat, el par­tit ha hagut d’afron­tar un canvi de cicle ines­pe­rat que l’obliga a cata­pul­tar una nova figura.

Núria Par­lon ha fet el salt a la Gene­ra­li­tat, on Sal­va­dor Illa tenia reser­va­des per a ella les com­petències d’Inte­rior, i Mireia González, amb una experiència de nou anys en el govern muni­ci­pal, s’ha vist d’un dia per l’altre aga­fant les reg­nes del grup muni­ci­pal i de la ciu­tat. El PSC té dos anys i mig per convèncer la ciu­ta­da­nia que can­vien les per­so­nes cap­da­van­te­res però no pas el pro­jecte. El par­tit és cons­ci­ent, però, que en les elec­ci­ons muni­ci­pals el can­di­dat o can­di­data i el seu grau de conei­xe­ment entre la ciu­ta­da­nia tenen un pes fona­men­tal.

Mireia González seguirà el rumb de la seva ante­ces­sora, i per mar­car per­fil propi inten­tarà que es visu­a­litzi un cert accent en els temes vin­cu­lats a edu­cació i par­ti­ci­pació, les aigües en què més còmoda navega. Ciu­ta­dans, un dels par­tits que més va fus­ti­gar el PSC durant l’ante­rior man­dat amb els temes de segu­re­tat, seguirà dins el govern muni­ci­pal ges­ti­o­nant aquesta àrea i, tret de can­vis impor­tants o que s’acosti la cam­pa­nya de les muni­ci­pals, sense fer el mínim soroll. En l’opo­sició, Mireia González es tro­barà una ERC que ha vist com l’ope­ració Rufián feia fallida: si bé és cert que Esquerra va acon­se­guir el resul­tat més ampli de la seva història amb qua­tre regi­dors, la rea­li­tat és que, al líder de la for­mació al Congrés dels Dipu­tats, només se l’ha vist aparèixer en els plens. La seva aven­tura muni­ci­pal s’ha aca­bat en 18 mesos, quan a pri­ori hi ater­rava per tre­pit­jar el car­rer i inci­dir en la política colo­menca durant vuit anys.

En qual­se­vol cas, l’estratègia d’ara d’ERC depèn més de pene­trar en la soci­e­tat civil que no pas de bus­car el xoc directe amb els soci­a­lis­tes. Aquest man­dat és l’únic par­tit d’esquer­res en l’opo­sició. El maig del 2023, els colo­mencs van expul­sar de l’Ajun­ta­ment el sec­tor pro­per als comuns i la CUP o les can­di­da­tu­res en què hi tenia cabuda tam­poc no tenen repre­sen­tació. Men­tre refor­mu­len el seu pro­jecte, no repre­sen­ten un gran mal­de­cap per a González ni sem­bla que a mitjà ter­mini puguin enfor­tir-se per fer tre­mo­lar els fona­ments soci­a­lis­tes.

Sense aques­tes for­ma­ci­ons a la sala de plens, la nova alcal­dessa, que s’ha hagut de for­jar un nou equip de con­fiança després que Núria Par­lon hagi arros­se­gat amb ella algu­nes de les per­so­nes que sus­ten­ta­ven el dia a dia del con­sis­tori, té dues pedres a la sabata. L’una és la del PP, amb un grup for­mat per dues per­so­nes que al seu currículum des­ta­quen el tre­ball al cos­tat de l’alcalde de Bada­lona, Xavier García Albiol –el bada­loní Miguel Jurado, que ha estat edil a la seva ciu­tat durant 16 anys, i Javier Ori­ola, que va ser càrrec de con­fiança a Bada­lona. L’altra és el grup de Vox, un par­tit abo­nat a les fake news, sobre­tot un dels seus dos regi­dors, qui no té cap ver­go­nya a pre­sen­tar a les xar­xes vídeos antics i d’altres ciu­tats com si fos­sin con­flic­tes de segu­re­tat locals i recents. En l’era de les men­ti­des infor­ma­ti­ves, el grup de Vox es troba com peix a l’aigua.